Espanya eleva la seva despesa sanitària per sobre dels 3.000 euros per habitant
L’últim informe del Sistema de Comptes de Salut reflecteix que la despesa total en salut a Espanya va ascendir durant l’any 2024 a 150.941 milions d’euros
I a més: La despesa sanitària pública creix a Espanya però redueix el seu pes en el PIB
El sistema sanitari espanyol ha assolit grans registres d’inversió. La despesa total en salut a Espanya va ascendir durant l’any 2024 a 150.941 milions d’euros, consolidant un creixement continuat durant l’últim lustre. Aquesta factura global, que comptabilitza l’esforç econòmic de les administracions públiques i del sector privat, representa ja el 9,5 per cent del Producte Interior Brut (PIB), la qual cosa es tradueix en un desemborsament per càpita de 3.092 euros, quan el 2020 se situava en els 2.630.
Segons detalla l’últim informe del Sistema de Comptes de Salut (SCS) 2024 publicat pel Ministeri de Sanitat, la despesa sanitària pública va ser de 109.476 milions d’euros, la qual cosa suposa el 72,5 per cent del total i un 6,9 per cent del PIB espanyol.
Degut al sistema espanyol, les comunitats autònomes van assumir 101.844 milions d’euros, és a dir, el 93 per cent de tots els diners públics injectats en salut. Tanmateix, destaca l’acceleració de la sanitat privada. Tot i que el seu volum general és inferior, situant-se en 41.465 milions d’euros, el seu creixement interanual es va disparar un 10,2 per cent respecte a l’any anterior, mentre que la sanitat pública va avançar un 4,1 per cent.
Inversió de les famílies
Els anomenats "pagaments directes de les llars" van ascendir a 31.644 milions d’euros, acaparant el 76,3 per cent de tot el finançament sanitari privat. L’informe revela que el 48,2 per cent d’aquest desemborsament familiar es destina a adquirir productes mèdics.
Dins d’aquesta categoria, la compra d’ulleres, lents de contacte i audiòfons representa el 52,1 per cent de la despesa, mentre que el 47,9 per cent restant correspon a medicaments i productes peribles. Així mateix, un 45,4 per cent dels diners que surt de les famílies va a parar a assistència curativa, on al dentista es destina el 74,4 per cent d’aquesta partida.
Els hospitals com a centre de la despesa sanitària
Si s’analitza el destí dels diners globals, els hospitals continuen sent el principal focus d’inversió, arribant als 69.356 milions d’euros, és a dir, un 45,9 per cent de la despesa sanitària total. Per funcions, l’assistència curativa i de rehabilitació s’endú la major part amb 85.769 milions, seguida de la despesa en productes mèdics per a pacients ambulatoris (30.336 milions).
D’altra banda, el cost dels serveis d’atenció de llarga durada o dependència va escalar fins als 14.921 milions d’euros, sufragats en gran mesura pel sector públic per 11.461 milions d’euros. A més, el 2024, les Administracions Públiques van destinar a concerts el 10,5 per cent de la despesa sanitària pública dedicada a l’assistència hospitalària, una xifra que s’eleva fins al 28 per cent en el cas de l’atenció ambulatòria i que es dispara al 55,1 per cent a l’hora de finançar l’assistència en establiments d’atenció medicalitzada i residencial.