Bertral (ERC): “Apostamos por un Estatuto Marco de las profesiones sanitarias catalanas potenciando la Medicina de Familia”
Bertral (ERC): "Apostem per un Estatut Marc de les professions sanitàries catalanes potenciant la Medicina de Família"
La directora de la comissió de salut d'ERC, Carme Bertral, condiciona qualsevol suport a corregir la infrafinançament sanitari de Catalunya
I a més: ERC exigeix per al 29N les competències sanitàries "pendents" i amb els "recursos econòmics i humans necessaris"
La directora de la Comissió de Salut d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Carme Bertral, situa el finançament com la línia vermella del seu partit en matèria sanitària de cara a les eleccions generals del 29 de novembre. Metgessa de professió, lamenta en una entrevista amb Redacción Médica que el pacte de reforma del finançament autonòmic inclòs en la investidura de Pedro Sánchez no hagi fructificat, i recorda que Catalunya és la penúltima comunitat en inversió sanitària per habitant, només per davant de Canàries.
Bertral aposta per un Estatut Marc propi per a totes les professions sanitàries catalanes, per recuperar el Pacte Nacional de Salut i per una major participació dels professionals en la presa de decisions. A més, defensa que cada comunitat que ho desitgi pugui gestionar l'homologació de títols de metges extracomunitaris i reconeix que ERC no té calendari per a la cobertura de salut mental i bucodental perquè “no sabem què passarà el 29”.
Carme Bertral, directora de la Comissió de Salut d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Com a metgessa de professió i portaveu sanitària d'ERC, quin és el seu diagnòstic sobre l'estat del Sistema Nacional de Salut (SNS)?
Les comunitats autònomes no són iguals ni són tractades de la mateixa manera des del Govern central, amb la qual cosa les velocitats són diferents a cadascuna d'elles. I una de les més lentes és Catalunya, que en inversió per habitant és la penúltima, després de Canàries. Per tant, el SNS està passant per un moment d'angoixa i cal reconsiderar unes quantes qüestions importants, una d'elles la redistribució econòmica.
ERC va incloure en la investidura de Pedro Sánchez un pacte per reformar el sistema de finançament autonòmic que no ha fructificat. Aquesta mesura havia de resoldre gran part dels problemes de la sanitat autonòmica?
En certa manera sí, i francament estàvem molt esperançats, perquè el dèficit estructural de fa molts anys és d'uns 3.000 o 4.000 milions d'euros. La injecció que suposava per a aquest any, d'entre 4.000 i 5.000 milions, ens donava un respir.
Tot això no ha fructificat, com sempre. Nosaltres, carregats de bona fe, posant propostes, però qui ho pateix és la ciutadania, amb aquestes llargues llistes d'espera, i la mateixa Generalitat i el CatSalut, que es continuen endeutant. És un peix que es mossega la cua; no podem continuar gaire més temps així.
Vostè coneix bé les entranyes de l'Atenció Primària, on es parla constantment de la crisi d'aquesta xarxa assistencial i de l'escassetat de professionals. Quines mesures plantejaria per revertir aquesta situació?
Permeti'm primer unes puntualitzacions. Parlem d'escassetat de metges i probablement d'Infermeria, però la mitjana de metges a Espanya i a Catalunya, tenint en compte totes les professions, és una mica superior a la de la resta de països de la Unió Europea.
Moment durant l'entrevista a Carme Bertral.
Cal diferenciar entre metges especialistes d'hospital o de determinades especialitats i metges d'Atenció Primària. En Primària som deficitaris: estem una mica per sota de la mitjana europea i, fins i tot, a Catalunya una mica per sota de la mitjana espanyola. Tocaria gairebé a un metge per mil habitants i això no és correcte. Hauria d'haver-hi una mica més de personal dedicat a l'Atenció Primària.
El debat sobre el pes de la sanitat privada i el transvasament de professionals del sector públic al privat està molt viu. Com s'hauria de regular la dedicació del personal sanitari per evitar la fuga de talent del sistema públic?
Es parla molt de la fuga de personal sanitari de la pública cap a la privada, però tot això té una base: una llei pràcticament obsoleta que ajudava a compatibilitzar en horari i en dedicació la sanitat pública i la privada en el cas de Catalunya. També ho contemplava l'Estatut Marc, però amb la nova proposta tampoc es solucionava del tot.
Què es podria fer?
No estem fa 20 anys. La societat ha evolucionat molt i els professionals sanitaris, tant d'Atenció Primària com Hospitalària, tenen altres objectius; un dels importants és la conciliació i disposar de temps de descans i de relax psicològic. Per tant, caldria fer un 'reset' per contemplar la participació de tots els professionals sanitaris en la presa de decisions sobre com canviar el sistema per adaptar-lo a les circumstàncies actuals.
A ERC proposem que, a nivell català, es recuperi el que en la darrera legislatura va estar a punt de concretar-se amb tot el consens del món: el Pacte Nacional de Salut. Associacions, professionals, col·legis, sindicats… tothom tenia la base per posar al dia els acords que en el seu moment va ser capaç d'assolir, a través de la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya, el ministre i estimat Ernest Lluch.
La controvèrsia entorn de l'actualització de l'Estatut Marc i les condicions laborals dels facultatius està d'actualitat, amb mesures com la limitació de les guàrdies o millores retributives. Des de la perspectiva d'ERC, creu que les mesures que reivindiquen els metges responen a les demandes històriques de dignificació de la professió o es queden curtes davant la pressió assistencial real als centres?
Són coses una mica diferents. Hem dit abans que l'Estatut Marc no està al dia i caldria posar-lo al dia. Com passa amb el SNS, el Govern central marca unes pautes bàsiques, i nosaltres podríem estar d'acord amb aquestes normes bàsiques que subscriu el Ministeri de Sanitat. Però apostem decididament per un Estatut Marc de les professions sanitàries catalanes, de totes les professions sanitàries. No som ni exclusivistes ni elitistes: aquestes professions han augmentat en diversitat i cal contemplar-les totes. Després ja existeixen els convenis de cada estament en particular.
És cert que passar de guàrdies de 24 hores a menys hores, per tenir una millor conciliació, o el descans postguàrdia; és el que tocaria. Però cal comptar que també hi ha dèficit en el nombre de professionals per poder desenvolupar tot aquest sistema. La clau està en canviar el que s'ha fet fins ara, però amb el consens de tothom.
Les noves generacions de metges rebutgen el model de guàrdies de 24 hores i altres aspectes que abans es normalitzaven. Com s'organitza un hospital públic per garantir aquesta conciliació sense reduir la qualitat assistencial?
Les professions sanitàries, i sobretot les especialitats de Medicina, són professions vocacionals, però això no vol dir, com fins fa relativament pocs anys, que perpetuament hagis d'estar pendent de tot. No hi ha altra que la participació dels professionals en com s'hauria de canviar el model i l'estructura dins dels hospitals i també en l'àmbit de la Primària. Si els professionals no poden opinar i no tenen la certesa que se'ls escolta, si no canviem res anirem a pitjor. Cal canviar, escoltar i tenir-ho en compte. No hi ha altra.
ERC reclama al Govern totes les competències, també les de sanitat. Per què el partit defensa gestionar l'homologació de títols de metges estrangers i la Formació Sanitària Especialitzada?
ERC reclama, sobretot, un millor finançament i els deutes que tenen amb la comunitat autònoma. Per a què? Per millorar el sentiment dels professionals, escurçar les llistes d'espera i resoldre els problemes de la ciutadania.
El Ministeri té una cua extraordinàriament llarga per homologar els títols dels metges extracomunitaris. Una manera fàcil de resoldre aquest problema és delegar aquestes funcions a cada comunitat autònoma que ho vulgui, amb una autoritat competent a nivell de col·legis de metges, o el criteri que es segueixi, per homologar aquests títols amb la qualitat assistencial i la seguretat que requereix tractar amb malalts. No és que ho vulguem tot, que també, però el que no pot ser és esperar i esperar i que hi hagi metges exercint sense tenir l'homologació, fent especialitats per la mera condició de ser llicenciat en Medicina. Això és greu i és complex.
Si aconsegueixen aquestes reclamacions, quins incentius s'haurien d'implantar per assegurar que els MIR triïn i romanguin als llocs de difícil cobertura o en Atenció Primària?
És un tema molt debatut a ERC. Entenem que cal explicar amb molta vehemència com és de bonic ser metge de Família, empatitzar amb el territori i oferir, als llocs de difícil accés, unes condicions que fa molts anys ja es donaven i que van desaparèixer: poder tenir una casa, poder escolaritzar les seves famílies, comptar amb vies de comunicació i poder participar en el teletreball, estant molt ben connectats amb els hospitals de referència.
Nosaltres a això ho anomenem cohesionar el territori, perquè és una manera fàcil que qui vagi a aquests llocs acabi veient les bondats del territori i de la seva gent.
Quines exigències o mesures legislatives concretes en matèria de salut situarà ERC sobre la taula en les negociacions de la propera legislatura?
D'entrada, recuperar el que s'ha quedat embarrancat i que teníem molt ben encarrilat, i reclamar sobretot un finançament més just. Aquest desequilibri crònic el portem suportant molts anys i comporta que les arques de la Generalitat haguem de demanar préstecs. No podem més.
Ha d'haver-hi una redistribució territorial entre totes les comunitats autònomes. Actualment el repartiment es regeix per l'edat de la població i per la dispersió territorial; és a dir, a les comunitats de l'Espanya buidada donar servei costa una mica més que a les grans zones on hi ha aglomeració de persones.
Sense parlar dels règims especials, com el País Basc i Navarra, en el règim comú no pot ser que l'Estat dispensi molt més diners a unes comunitats que a d'altres on la població ha crescut tantíssim en els últims cinc anys, com és el cas de Catalunya. Això cal arreglar-ho sí o sí, perquè si no la ciutadania no té la mateixa equitat d'accés a proves, diagnòstics i serveis a Catalunya, que aporta moltíssim a les arques de l'Estat, que en altres comunitats. Cal canviar-ho no perquè sigui negatiu per a altres comunitats, sinó perquè sigui més equitatiu: els mateixos drets i el mateix tracte per a tothom.
Quin calendari i compromís pressupostari proposa Esquerra per garantir la cobertura real en salut mental i bucodental dins de la cartera comuna de serveis sense que depengui del nivell de renda?
No tenim calendari. Les idees les tenim totes, però no sabem què passarà el 29. Si passen coses que ens permetin arribar a acords, bé; però si es comencen a restringir coses, no hi haurà calendaris ni altres coses, sinó anar directes a combatre la possible retirada de drets que tenim ara.
Durant els últims anys ha crescut la polarització política. Senteix que la sanitat està rebent la centralitat que mereix en aquesta campanya o s'està utilitzant només com a arma llancívola entre blocs?
No. Veig que alguns líders polítics abusen de la bona fe de la gent i expliquen coses que no s'ajusten a la realitat, i llavors s'ha perdut la centralitat en el discurs sanitari. Però és que s'ha perdut la centralitat en els discursos polítics en general: les xarxes socials diuen unes coses, arriben a la gent jove i distorsionen. S'escolta poc als que en saben i tothom s'atreveix a escriure massa, a les xarxes socials.
Si ERC resulta determinant per a la conformació de majories després de les eleccions del 29 de novembre, quines seran les seves línies vermelles innegociables en matèria de política sanitària per donar suport a un govern?
Tant de bo ens passi això. I la línia vermella és el finançament. No podem més. Amb raciocini, intentarem recuperar el camí que s'havia assolit fins al minut abans que es convoquessin les eleccions del 29 de novembre, i reprendre'l, perquè si hem de tornar a començar de zero no anirem gaire lluny. Voldria dir que no han guanyat qui hem negociat això fins ara.
Però si ERC és determinant, el que no pot continuar és que Catalunya, aportadora a les arques de l'Estat de tots els impostos, es quedi penúltima en dedicació monetària a cada habitant. No pot ser.
En el cas del traspàs de competències, com respondrien a les persones que temen la fragmentació del sistema i les barreres de mobilitat dels residents?
Des d'ERC no és cap secret que aspirem a la independència del país. Per tant, entenem que facilitats i barreres no són el mateix. Som capaços d'acollir tothom que vulgui tenir en compte la manera de ser, de viure i de fer les coses aquí, a Catalunya.
Per a nosaltres és molt important l'idioma, i que la gent que ve a treballar aquí se senti còmoda. Intentem no posar barreres, però han d'entendre també que hi ha una manera de ser, un sistema sanitari diferent i una manera d'actuar. L'important és respectar-nos tots, però tenir en compte cap on anem i què fem.
Per acabar, i breument: per als professionals sanitaris i els usuaris del sistema que llegeixen Redacción Médica, per què haurien d'escollir la papereta d'Esquerra Republicana?
Perquè estem absolutament compromesos amb la ciutadania i perquè ja hem donat mostres, a través de les declaracions a alt nivell i de les negociacions a Madrid del nostre president i dels nostres parlamentaris, que hem seguit unes negociacions amb rigor, amb paciència, amb amabilitat i amb molta esperança. S'han truncat amb aquestes eleccions anticipades, però el compromís segueix sent intacte i el mateix.