María García Fuster, portavoz de Sanidad de Vox.
Política

Fuster (Vox): "Necessitem saber quanta gent de la llista d'espera sanitària és immigrant il·legal"

La portaveu de Sanitat de Vox, María García Fuster, explica a Redacció Mèdica el projecte sanitari de la formació, que fa gran esment a la immigració al nostre país

I a més: De la Veterinària als Serveis Socials: Vox diversifica la seva aposta per la salut a les llistes pel 29N

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

La portaveu de Sanitat de Vox, María García Fuster, afronta el nou cicle electoral amb un diagnòstic molt crític sobre la situació del Sistema Nacional de Salut (SNS), responsabilitzant directament el Govern central i el model autonòmic del deteriorament assistencial. En la seva fulla de ruta, la formació fixa com a prioritats innegociables la implantació d'una targeta sanitària única i una història clínica i farmacèutica compartida a nivell nacional. La parlamentària argumenta en una entrevista a Redacció Mèdica que l'actual fragmentació en 17 sistemes perjudica greument l'equitat territorial i converteix el codi postal en un factor determinant per a la salut del pacient.

L'abordatge de la gestió dels recursos humans és un altre dels pilars de la seva estratègia, un àmbit on Vox defensa la creació d'un estatut mèdic propi que atorgui als facultatius un marc de negociació directe sobre les seves condicions. Fuster rebutja normatives recents com el Reial decret que limita les guàrdies dels residents de Ciències de la Salut.

En el terreny assistencial, la dirigent assegura que les abultades llistes d'espera i el col·lapse hospitalari estan fortament agreujats pel turisme sanitari i el consum de recursos per part de persones en situació irregular, exigint auditories independents a les comunitats autònomes per aclarir les dades. Així mateix, marca clares línies vermelles davant grans projectes legislatius com la Llei del Medicament o la llei de l'Eutanàsia.

Abans d'aprofundir en l'àmbit sanitari, volia preguntar-li com va rebre la notícia de la convocatòria d'eleccions.

Amb els braços oberts, amb moltíssima il·lusió, amb moltíssimes ganes i amb moltíssima necessitat, perquè sí que és cert que els espanyols necessiten un canvi, perquè aquest govern està portant a la ruïna tota Espanya, a tots els espanyols, i més en l'àmbit sanitari.

María García Fuster, portaveu de Sanitat de Vox.

María García Fuster, portaveu de Sanitat de Vox. / Imatge Pablo Álvarez

Quines creu que són les fortaleses del programa sanitari de Vox a nivell nacional?

La gran fortalesa del programa sanitari de Vox és posar el pacient al centre de les polítiques sanitàries. Això és en el que ens centrem. I absolutament totes les mesures que pensem que poden beneficiar els espanyols són les que nosaltres donem suport i les que nosaltres intentarem executar.

Són una sèrie de mesures en què el pacient és el protagonista de la pròpia història sanitària. Comencem amb una targeta sanitària única, amb una història mèdica i farmacèutica compartida, tan necessària per a tots els espanyols. És molt important que el que un metge escrigui a Múrcia ho pugui llegir el metge de la Corunya quan el pacient es desplaça. Si no, és un complet desastre. Tenim actualment 17 sanitats diferents, una sanitat completament fragmentada, sistemes que no es parlen entre ells i el gran perjudicat sempre és el pacient.

La segona mesura en què Vox es centra és un pla de xoc per acabar amb la xacra de les llistes d'espera. Però no de qualsevol manera, perquè les llistes d'espera s'han d'abordar des de diversos àmbits.

A vegades, sents parlar els polítics sobre invertir en llistes d'espera com si allò fos una caixeta on es posen monedes. I no, per abordar les llistes d'espera cal conèixer l'hospital des de dins. Cal saber per què el pacient està programat a les vuit del matí i no entra fins a les nou i mitja. També per què entre pacient i pacient a vegades passa una hora i mitja o dues i resulta que s'obliga a suspendre l'últim pacient de la llista quirúrgica. Llavors, cal començar des de zero i tornar a passar a la llista d'espera. O per què a consultes externes resulta que es retarden les visites o de nou a dotze i mitja tens la sala d'espera buida i de sobte a les dotze i mitja entren 20 pacients de cop. Totes aquestes coses cal conèixer-les per abordar les llistes d'espera. No és només una qüestió de posar diners, sinó una qüestió multidisciplinària i multifactorial que cal abordar.

I el tercer, per descomptat, és la millora de les condicions laborals de tot el personal sanitari. Nosaltres considerem que sense personal sanitari òbviament no hi ha sanitat, que també són un dels grans perjudicats de la gestió socialista, que ha anat directament a maltractar-los, a menysprear-los i a trepitjar-los. Això s'ha vist reflectit en les llistes d'espera i en la caiguda de la qualitat assistencial que reben els espanyols. Nosaltres apostem per millorar les condicions laborals de tots els professionals sanitaris, metges, infermers, auxiliars, tècnics superiors sanitaris i zeladors, que ningú els anomena mai i sempre estan completament abandonats.

Des de llavors, donem suport, i això crec que ja ho hem dit en moltes ocasions, donem suport a l'estatut mèdic propi. Hem estat al costat dels metges durant totes les jornades de vaga.

I estem al seu costat perquè de veritat considerem que han de ser els interlocutors de les seves pròpies condicions laborals i, sobretot, perquè volem posar el pacient al centre i perquè volem que els pacients rebin la qualitat assistencial que es mereixen i que actualment no estan rebent.

Un moment durant l'entrevista al plató de Redacció Mèdica.

Un moment durant l'entrevista al plató de Redacció Mèdica. / Imatge Pablo Álvarez

Mencionava al principi aquesta targeta sanitària única, aquesta mesura que porta Vox al seu programa. Com ho faran? Si arriben al govern demà passat, quina serà la primera mesura que vostès duran a terme perquè això sigui realitat?

La veritat és que no ens agrada gaire això de vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo. Encara ens queda molt, un llarg recorregut fins a arribar a cogovernar o ajudar a governar o fins i tot a governar en solitari. El cert és que actualment nosaltres en l'únic que estem centrats és en millorar la qualitat de vida dels espanyols, de fer fora el govern de Sánchez i la resta de les mesures vindran amb elles.

Per descomptat, és veritat que nosaltres portem al nostre programa aquesta targeta sanitària única i això implica moltíssima tecnologia. Implica un sistema sanitari on els 17 sistemes sanitaris es parlin entre ells, així com una gestió eficient. Una única gestió amb un Ministeri de Sanitat potent, no de cartró-pedra com el que tenim ara, que pugui prendre decisions, que tingui competències i que tingui un mapa d'Espanya sobre el qual puguem superposar un mapa dels recursos sanitaris, tant humans com materials, per poder distribuir i per poder garantir l'equitat sanitària a tots els espanyols que actualment no la tenen. La teva salut depèn del teu codi postal i això és una cosa amb la qual nosaltres volem acabar i que s'acabaria, per descomptat, amb una targeta sanitària única i una història mèdica compartida.

És veritat que Vox ha defensat l'estatut mèdic propi tant al Congrés com en molts parlaments autonòmics. S'han portat PNLs… Què faran si arriben al Govern, per exemple, amb aquest estatut mèdic propi? Perquè el Partit Popular defensa un àmbit específic de negociació amb els metges, Vox parla literalment d'estatut mèdic propi, és factible un estatut mèdic propi?

És perfectament factible un estatut mèdic propi, no diem el que hi haurà dins d'aquest estatut, això ja es negociarà. El que diem és que els metges són els que millor coneixen la situació en què es troben els hospitals i el que necessiten els seus pacients i el que necessiten ells per exercir i per posar sobre la taula i oferir als pacients tota aquesta experiència que tenen, tant d'estudi com d'exercici professional, per millorar la qualitat assistencial i per donar una assistència sanitària excel·lent, que és la que els espanyols estan pagant.

"És perfectament factible un estatut mèdic propi. No diem el que hi haurà dins d'aquest estatut, això ja es negociarà"

Llavors sí, nosaltres considerem que és factible. Com ho faríem? Òbviament haurem de lluitar exactament igual que estem lluitant ara i lluitar contra vent i marea per la salut dels espanyols. Una salut que els ha robat el PSOE. Els l'ha robat trepitjant els metges, trepitjant Infermeria i, sobretot, incloent dins de tot el nostre sistema sanitari tota la immigració il·legal amb la qual competeixen els pacients espanyols, per una visita mèdica, per una cirurgia o per una radiografia.

María García Fuster, portaveu de Sanitat de Vox.

María García Fuster, portaveu de Sanitat de Vox. / Imatge Pablo Álvarez

També parlen al seu programa d'acabar amb l'exigència de les llengües cooficials que “limiten” l'accés a una oposició o OPE en sanitat. Com ho faran?

Aquesta és una reclamació històrica. Per nosaltres totes les llengües regionals són igual de vàlides. No estem en contra que algú les conegui o les faci servir, tot el contrari. A Catalunya tots els diputats parlem català i moltes vegades ens expressem en català dins de les rodes de premsa o fins i tot a la tribuna i no passa absolutament res.

Però sí que és cert que l'exigència d'un nivell C de català limita que altres metges, infermers, auxiliars o zeladors d'altres parts d'Espanya puguin venir a Catalunya quan es necessiti. O puguin anar a Balears, Galícia o País Basc. Nosaltres volem acabar amb això.

La llengua comuna de tots els espanyols és l'espanyol. És la llengua que tots hem de conèixer i amb la qual ens podem comunicar. No està malament que es parli en altres llengües, no està malament que es coneguin altres llengües, ni molt menys. És fantàstic que a Catalunya es parli català i nosaltres ho defensem, però no que sigui un requisit indispensable per tenir un lloc a l'Administració Pública.

"És fantàstic que a Catalunya es parli català, i nosaltres ho defensem, però no que sigui un requisit indispensable per tenir un lloc a l'Administració Pública"

Fa uns anys, no sé si recordaran que un grup de 600 infermers van emigrar directament a Catalunya, es van canviar de codi postal i van anar a exercir-hi perquè els necessitaven i perquè les condicions laborals que els oferien eren millors.

Hi va haver una autèntica cacera per una organització finançada per la Generalitat de Catalunya que es diu Plataforma per la Llengua. Una autèntica cacera, assenyalament constant, pressió, assetjament… És una vergonya. Es tractava de gent que venia a treballar d'Andalusia, infermers professionals que venien a treballar a prestar un servei. Poc menys que fer-nos un favor als catalans perquè certament nosaltres no teníem aquests infermers i els necessitàvem per tenir una assistència sanitària de qualitat.

Altres dues normes legislatives que s'han posat en el focus mediàtic han estat la de l'avortament i la de l'eutanàsia. El Partit Popular s'ha posicionat respecte a elles. Volia conèixer quin és el posicionament de Vox.

El Partit Popular s'ha posat de costat. No sabem si cap a un costat o cap a l'altre. Pel que fa a l'eutanàsia, el partit sempre ha defensat la vida des de la concepció fins a la mort. Això no és cap secret. Ho hem dit sempre. Pel que fa a l'eutanàsia és una cosa força sagnant per a mi com a metge de crítics. Hi ha una cosa que es diu limitació terapèutica, que és quan un pacient ha arribat al final de la seva vida o té una malaltia terminal i està patint, no hi ha cap metge que el deixi morir patint.

Una cosa és la limitació terapèutica, que això seria una mort tranquil·la, sense dolor. I una altra cosa és l'eutanàsia. L'eutanàsia és acabar amb la vida d'una persona quan una persona encara té una esperança de vida mitjana-llarga.

Quines mesures proposa Vox? Les cures pal·liatives. Reforçar les cures pal·liatives. I quan parlo de cures pal·liatives, no es parla de cures pal·liatives a final de vida. Les cures pal·liatives també engloben els tractaments i les cures a unes persones amb unes malalties cròniques, complexes, que impliquen un deteriorament no només físic, sinó també emocional i que requereixen uns professionals específics.

Si les cures pal·liatives estiguessin ben desenvolupades, amb equitat, i la gent tingués accés a elles, l'eutanàsia no existiria. El que no em val és enganyar la gent i dir-li que l'eutanàsia és mort digna perquè si no moriràs patint, que és el que fa el Partit Socialista amb la gent.

No, no, signi aquí perquè si no morirà vostè patint. No. No hi ha cap metge en 23 anys d'exercici professional que jo hagi vist que hagi deixat morir un pacient patint, ni molt menys. Hi ha una cosa que es diu limitació terapèutica, com ja he dit, i que no està regulada per llei ni mai ho ha estat. És un acord tàcit entre els professionals sanitaris i la família del pacient i el pacient.

Pel que fa a l'avortament, nosaltres el que volem, de veritat, és donar suport a totes aquestes dones que en un moment donat es troben aclaparades, es troben amb un embaràs no desitjat i estan perdudes, estan aclaparades, estan desesperades, no saben per on tirar…

Nosaltres el que de veritat volem és posar absolutament tots els mitjans perquè aquestes dones puguin tirar endavant i dur a terme aquest embaràs traient-li tota la pressió de la societat i tota la pressió econòmica i tota la pressió laboral que tenen i que les porta a prendre determinades decisions com acabar amb la vida d'un nen no nascut. Llavors, què volem nosaltres? Això. Donar suport a les dones. Donar suport a les dones que en aquell moment no poden o no veuen sortida. Donar-los una mà.

Un moment durant l'entrevista al plató de Redacció Mèdica.

Un moment durant l'entrevista al plató de Redacció Mèdica. / Imatge Pablo Álvarez

Però aposten per garantir que es pugui fer des de la sanitat pública?

Per descomptat que es pot fer ajudar les dones des de la sanitat pública, és clar que sí. A les dones se les ha d'ajudar des de la sanitat pública i des dels drets socials i des de tota l'Administració Pública. Una dona que en un moment donat es troba amb un embaràs no desitjat ha de tenir l'ajuda perquè pugui tenir aquest fill i s'hi ha de bolcar tota l'Administració Pública amb ells, que per això paguem impostos els espanyols, per ajudar-los, per fer família, perquè puguin formar la seva família, perquè no es vegin coartades, perquè ningú les pressioni.

Em referia al fet d'avortar, si es facilitarà que es pugui fer des de la sanitat pública.

Crec que això al nostre programa no està ni valorat, perquè aquestes són idees de govern i és un programa de govern que suposo que ja es discutirà quan estiguem dins del programa de govern. Dins de les línies electorals nosaltres el que proposem, el que hem proposat sempre és donar una mà a la dona que té un embaràs no desitjat i ajudar-la a sortir endavant.

Un altre dels temes que ha mencionat és les llistes d'espera. És un dels problemes estructurals del nostre sistema sanitari sens dubte. Es va aprovar un reial decret de llistes d'espera al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, ho va portar a terme el Ministeri de Sanitat. No sé si vostès han valorat aquest document i quina consideren que hauria de ser l'estratègia perquè hi hagi una comparació homogènia de llistes d'espera i que hi hagi unes dades reals i a partir d'elles es pugui actuar.

Perquè hi hagi unes llistes d'espera reals ha d'haver-hi criteris homogenis, ha d'estar ben estratificada la població que actualment no ho està, han d'estar ben distribuïts els recursos i hem de tenir, sobretot, les dades. Les comunitats autònomes cadascuna les seves segons els convé. Hi ha uns que amaguen uns, altres que amaguen altres.

A Catalunya, per exemple, fins que no truquen a la persona per operar-se no entra dins de la llista d'espera, l'altre fins que t'han operat no et diuen... És un complet desastre i no tenim dades. Si no tenim dades, si no tenim informació, és impossible gestionar un sistema sanitari.

Òbviament nosaltres creiem que és imprescindible tenir unes dades que siguin comunes per a totes les comunitats autònomes i que totes les comunitats autònomes, totes les regions d'Espanya, facilitin aquesta informació, que no l'estan facilitant, ja que estan posant traves.

"Cal conèixer quantes persones que estan en llista d'espera són legals però no aporten o no han aportat res a la Seguretat Social"

Necessitem no només totes aquestes dades, sinó també necessitem saber quanta gent de la llista d'espera que tenim és immigrant il·legal. Cal conèixer quants són legals però no aporten res ni mai han aportat res a la Seguretat Social i han vingut aquí a servir-se del nostre sistema. També necessitem saber-ho. I aquestes són dades que les comunitats autònomes, les regions, no volen donar.

Per què? Doncs perquè els espanyols que estan en una llista d'espera i porten mesos esperant que els atengui un especialista, es rebel·larien. Sortirien al carrer i dirien, escolti, per què a aquest que acaba d'arribar l'operaran demà passat i a la meva mare, que porta sis mesos tirada en una llitera esperant una pròtesi de maluc, doncs li diuen que ha de seguir esperant, quan ha cotitzat tota la vida.

Parla de fer com una mena d'auditoria de persones que estan en llistes d'espera?

Nosaltres, a totes les comunitats autònomes on hem tingut influència, ja hem sol·licitat auditories independents per saber exactament què està passant. A totes, Aragó, Castella i Lleó i Extremadura. Això solucionarà alguna cosa, per descomptat. Ens dirà on va els diners. Però a part de tot això necessitem les dades.

Mencionava que cal conèixer quantes persones immigrants de forma irregular hi ha en llistes d'espera. Quins paràmetres s'han de tenir en compte per definir aquests perfils?

Doncs senzillament amb un nom. Persona irregular, persona il·legal, immigrant il·legal. Un immigrant il·legal que ha arribat a Espanya té dret, com tots els espanyols, o com tothom, com tota la humanitat, a que se l'atengui a una urgència vital, però no té dret a servir-se dels nostres recursos i molt menys de la nostra sanitat.

"Un immigrant il·legal que ha arribat a Espanya té dret a que se l'atengui a una urgència vital, però no té dret a servir-se dels nostres recursos"

No té dret a operar-se de galindons. És que això està passant. Nosaltres considerem que tots els espanyols estan pagant una sanitat i una qualitat assistencial que no tenen actualment. Per què? Perquè aquest sistema ha fracassat.

Ha fracassat per les autonomies i per tenir 17 sanitats diferents i ha fracassat per una sobredimensionament poblacional que no es correspon amb el que s'ha dimensionat la sanitat i per la immigració il·legal, òbviament, que ha col·lapsat els nostres sistemes. I per tots aquests immigrants als quals se'ls ha donat la residència en un moment donat, però que no aporten res al sistema, no col·laboren i venen a servir-se dels nostres recursos.

Li poso un exemple, dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El 70 per cent de les dones en edat de treballar marroquines cobren subsidis. No treballen. El 70 per cent.

María García Fuster, portaveu de Sanitat de Vox.

María García Fuster, portaveu de Sanitat de Vox. / Imatge Pablo Álvarez

Parlen també de turisme sanitari al seu programa. Em podria explicar exactament què és aquest concepte i com pretenen abordar-lo si arriben al Govern?

Jo l'hi posaré amb un exemple molt clar. Fa uns anys jo estava de guàrdia en un hospital a Barcelona. Estava de guàrdia, estava d'adjunta de medicina. De sobte em truca el SEM i em diu: “Doctora García, miri, és que estic a l'aeroport, al Prat, i resulta que acaba d'arribar un senyor de Dinamarca amb un cartellet que posa ‘No em funciona el marcapassos’”.

Aquest pacient va arribar a l'hospital, se li va canviar el marcapassos. Va estar ingressat perquè va tenir una complicació i se li va resoldre la complicació. Als 15 dies va tornar al seu país. Aquest pacient va consumir 36.000 euros de la sanitat pública espanyola. 36.000 euros que va consumir i que ell hauria d'haver pagat. Però la sanitat no li ho va exigir. Ni ho va exigir al pacient ni ho va exigir a Dinamarca.

El pacient va venir aquí precisament per això. Perquè al seu país li sortia més barat comprar-se un bitllet d'avió i que l'atenguessin els excel·lents metges espanyols amb l'excel·lent sanitat espanyola pagada pels espanyols que pagar-se ell aquesta assistència al seu país. I això és una vergonya.

L'altre dia va sortir publicat que hi ha un circuit de nens i adults peruans malalts directament que van a Sant Joan de Déu. Van de l'aeroport a Sant Joan de Déu, es tracten i a vegades demanen la residència perquè estan molt temps i es queden a viure aquí. Il·legals, completament il·legals. Arriben al Prat i completament il·legals van directament a Sant Joan de Déu. Mentrestant, la meva filla, després d'haver estat cotitzant tota la vida i el meu marit també, porta vuit mesos pendent d'un endocrí pediàtric i al final l'he hagut de pagar perquè no arribava aquesta visita. És just per als espanyols? No, no és just. No és just. Els espanyols estem pagant la sanitat que necessitem. La sanitat no és gratuïta.

Vostès ho consideren un problema estructural que cal abordar?

Per descomptat. La sanitat és un dels principals problemes que tenim ara mateix. Em refereixo al turisme sanitari, a la immigració il·legal i a totes aquelles persones que, encara que tinguin permís de residència temporal o definitiu, han vingut per servir-se dels nostres recursos socials i sanitaris.

La manca de professionals és un altre dels factors que agreuja les llistes d'espera. L'Administració socialista fa anys que maltracta els professionals sanitaris, fins al punt que molts se'n van fora d'Espanya, passen a la privada per les condicions laborals i retributives o, senzillament, pengen la bata.

A canvi de perdre moltíssims professionals, el que fem és importar metges extracomunitaris. Com hem vist amb la recent polèmica, en molts casos -no sempre, però sí en molts casos- arriben amb una formació molt més baixa de la que exigeixen els estàndards espanyols. Se'ls convalida el títol sense cap mena d'exigència ni prova d'accés. Som l'únic país d'Europa que no fa proves a metges extracomunitaris; els regalem el títol tal qual.

Bé, ha de passar per uns estàndards d'homologació…

Bé, ha d'haver-hi un acord Espanya amb el país d'origen. I ja està. Un acord. Nosaltres ens hem trobat amb gent d'Hispanoamèrica que havia comprat el títol de Medicina i aquí se li havia convalidat. Ens hem trobat amb això. De fet, fa anys van sortir una xarxa que es dedicava a fer això a Hispanoamèrica. Vendre títols, falsificar-los, venien aquí, se'ls convalidaven i ja eren metges. Sense cap prova d'accés.

El Ministeri de Sanitat ha aprovat recentment el reial decret que actualitza les condicions laborals del personal resident, que entre altres coses, limita el nombre de guàrdies, Quina valoració en fa d'això?

Per mi tot el que tregui la senyora Mónica García i que forma part del govern socialista cal posar-ho en quarantena. Absolutament tot. No me'n refio de res.

Primer, és inviable reduir les guàrdies dels residents. Segon, els residents estan molt enfadats perquè reduint-se les guàrdies els acaba de reduir el poder adquisitiu. Reduir les guàrdies fa que els residents cobrin encara menys del que cobraven ja abans. Fins i tot aquells a qui se suposava que beneficiarien estan enfadats. Aquest Reial decret s'ha elaborat sense consens i de manera purament ideològica. La que, esperem, d'aquí a poc sigui exministra de Sanitat actua sempre sota aquesta empremta, en lloc de prioritzar les condicions laborals reals i l'acord amb els professionals sanitaris. Mónica García i el Govern socialista s'han oblidat de posar per davant la salut dels espanyols.

Sobre dues de les normes clau d'aquesta legislatura, la Llei del Medicament i la Llei d'Organitzacions de Pacients: les utilitzarien com a punt de partida per a futures reformes en matèria sanitària? Li pregunto especialment per avenços concrets com la prescripció per a infermeria i fisioteràpia. Són partidaris de mantenir aquesta mesura?

Afortunadament, la Llei del Medicament ha decaigut perquè era una norma molt intrusiva. És cert que va millorar una mica amb les 1.700 esmenes que es van acceptar de la indústria farmacèutica, ja que el text original deixava les empreses sense marge de maniobra i, amb l'excusa de combatre el desabastiment, aconseguiria precisament el contrari: accentuar-lo. Malgrat aquesta millora, ens continua semblant una llei massa intervencionista i que, a més, oblida completament les oficines de farmàcia, les quals han de formar part del sistema sanitari.

"Malgrat les millores, la Llei del Medicament ens continua semblant una llei massa intervencionista"

Pel que fa a la prescripció infermera, considerem que suposa rebaixar els requisits per fer un diagnòstic. Per emetre una recepta, prèviament cal diagnosticar; si es rebaixen aquests requisits, es redueix la seguretat del pacient. Per nosaltres la prioritat absoluta és aquesta seguretat: garantir una assistència excel·lent, un diagnòstic encertat i un tractament que realment solucioni el problema.

I de la Llei d'Organitzacions de Pacients?

La Llei d'Organitzacions de Pacients en principi nosaltres ara mateix no tenim res en contra, sí que és cert que considerem que cal mirar-la amb lupa. Al final dins de tot això sempre hi ha una empremta ideològica i sempre el que hi ha o el que acaba havent-hi és un perjudici directament per als professionals sanitaris i sobretot per als pacients.

Això ho portem veient amb totes les lleis que ha promulgat aquest govern. Des del Reial decret 180/2026, que és amb el qual es dona assistència sanitària a tota la immigració il·legal gratuïta, fins a la llei del Medicament o la llei d'ordenació sanitària o absolutament totes les lleis impulsades per aquest govern. Especialment les sanitàries van directament en contra del pacient en contra de la salut dels espanyols i això ho hem de tenir molt clar.

I finalment, per acabar l'entrevista Maria, i una mica més en clau política. Deia que tant de bo Vox arribi amb la seva majoria absoluta a governar, però hi ha possibilitats que hagi de pactar amb el Partit Popular. És compatible el model sanitari de PP i Vox? En cas que hagin de pactar, lluitaran pel Ministeri de Sanitat?

Jo no vull vendre la pell de l'ós abans de caçar-la. En cas que en algun moment haguem de pactar amb el Partit Popular, nosaltres lluitarem per tenir el màxim nombre de competències per poder oferir als espanyols la millor qualitat assistencial i els millors serveis.

Des de Vox lluitarem absolutament tot perquè el que ens importa és recuperar tot el que han destruït el Partit Socialista i els seus socis.

Un moment durant l'entrevista al plató de Redacció Mèdica.

Un moment durant l'entrevista al plató de Redacció Mèdica. / Imatge Pablo Álvarez