José Antonio Trujillo.
Opinió

L'examen MIR de 2027 i la lliçó britànica: homologar sense planificar

El Dr. José Antonio Trujillo és metge expert en IA i gestió sanitària

Publicada

El fet que per primera vegada les sol·licituds de metges estrangers al MIR de 2027 superin les d'espanyols hagi fet saltar totes les alarmes en la professió mèdica. Són 12.569 davant d'11.573. Encara que encara parlem de sol·licituds i no de candidats definitivament admesos, seria un error quedar-se en la superfície de la dada. Estem davant la punta de l'iceberg de la transformació silenciosa de la demografia mèdica espanyola que he anat estudiant en els meus dos informes sobre homologacions de títols extracomunitaris.

Es tracta d'una tendència amb visos de permanència les conseqüències de la qual encara desconeixem a Espanya, però que altres països europeus ja han començat a experimentar. El Regne Unit constitueix un precedent especialment revelador.

El 2025, el sistema britànic va registrar 25.257 aspirants formats a l'estranger davant de 15.723 formats al país, per a 12.833 places de formació especialitzada en les seves dues primeres rondes. El Govern va reconèixer que aquesta competència creixent estava dificultant l'accés a l'especialització de metges formats a les seves universitats o incorporats al seu sistema sanitari, amenaçant les seves expectatives professionals i la seva permanència futura. (1)

La seva resposta no es va quedar en una simple declaració de preocupació. El 5 de març de 2026 va aprovar la Medical Training (Prioritisation) Act, una llei que introdueix prioritats per a determinats col·lectius en l'adjudicació de places de formació mèdica. Des de 2027, aquestes prioritats s'aplicaran també a les entrevistes de selecció. (2)

No suposa una prohibició general per als metges estrangers. Protegeix especialment aquells que s'han format al país i altres professionals amb determinats vincles formatius, laborals o jurídics amb el sistema britànic.

Quines mesures ha adoptat exactament el Regne Unit? En primer lloc, una preferència efectiva, no una quota de places per nacionalitat. El 2026 es va donar prioritat a l'adjudicació de les places per especialitzar-se; des de 2027 aquesta preferència serà efectiva a l'hora de seleccionar qui passa a l'entrevista preceptiva i torna a aplicar-se a l'oferir les places. Els altres candidats poden participar, però només rebran ofertes quan no quedin aspirants prioritaris elegibles per a aquestes places. (3)

En segon lloc, la llei protegeix itineraris de formació vinculats al país que inclouen titulats de facultats britàniques i irlandeses, graduats d'Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa pels acords explícits que tenen i metges que hagin completat el Foundation Programme o una etapa formativa britànica pertinent. Per tant, un metge format fora del Regne Unit també pot ser prioritari, el criteri no es redueix únicament a la procedència del seu passaport sinó a la resta de condicions. (4)

En tercer lloc, el reglament de 2027 inclou, entre d'altres, ciutadans britànics i irlandesos, residents permanents i titulars de determinats drets de residència europeus. L'Administració utilitza aquestes situacions com a aproximació a una vinculació estable amb el NHS, tot i que reconeix que no acrediten per si soles experiència clínica en ell. Cada aspirant coneix el seu grup de prioritat i pot demanar que es revisi la seva classificació. És un mecanisme regulat i verificable, no una prohibició indiscriminada.

Els primers resultats són eloqüents. Segons el NHS, el 2026 el 98 % de les places d'especialització van ser ocupades per candidats prioritaris, davant del 72 % de l'any anterior. El Govern britànic va identificar un desequilibri estructural i va decidir modificar les regles abans que les seves conseqüències fossin més difícils de corregir. (5)

Naturalment, Espanya i Regne Unit presenten diferències substancials. Els sistemes d'especialització no són equivalents i tampoc ho són els seus procediments de reconeixement professional. Mentre Espanya manté una homologació universitària fonamentalment administrativa, el Regne Unit exigeix, en una de les seves vies habituals d'accés, superar proves teòriques i de competències clíniques mitjançant el sistema PLAB. Precisament per això, no proposo copiar la seva legislació, sinó aprendre de la seva capacitat per anticipar les conseqüències laborals d'una transformació demogràfica. (6)

A Espanya, mentre es discuteixen les responsabilitats del Ministeri d'Universitats per les homologacions massives i el Ministeri de Sanitat adverteix dels riscos derivats de la contractació autonòmica de metges sense especialitat, seguim sense abordar el problema en la seva veritable dimensió.

L'incorporació de metges estrangers és legítima i necessària. El que resulta irresponsable és convertir-la en una política desvinculada de la planificació d'especialistes, de les garanties clíniques i del futur laboral de la nostra professió.

El Regne Unit ha comprès que reconèixer metges i ordenar la seva especialització són responsabilitats inseparables. Espanya hauria d'aprendre aquesta lliçó abans de tornar a trobar-se amb un mercat mèdic saturat i un atur professional com el que vam conèixer als anys noranta.

----

(1) Department of Health and Social Care (20/07/2026), Medical Training (Prioritisation) Bill: Impact Statement. Informe d'impacte

(2) Medical Training (Prioritisation) Act 2026, aprovada el 5/03/2026. Desenvolupament reglamentari aplicable a 2027. Text de la llei · Reglament

(3) Medical Training (Prioritisation) Act 2026, art. 3; NHS England, Prioritisation for 2027 specialty training recruitment: des de 2027, prioritat en entrevistes i adjudicació, sense excloure la resta de candidats. Llei britànica Aplicació del NHS

(4) NHS England, Prioritisation for 2027 specialty training recruitment; Medical Training (Prioritisation for Specialty Training Programmes) Regulations 2026 (SI 2026/1019): requisits de formació, residència i revisió de classificació. NHS: col·lectius prioritaris Reglament 2026/1019

(5) NHS England (21/06/2026). Impact of Medical Training Prioritisation Act on Specialty Training Recruitment. Resultats oficials

(6) General Medical Council. A guide to the PLAB test: avaluació de coneixements i competències clíniques; existeixen altres vies de registre. Guia del GMC