Més enllà dels problemes laborals del programa MIR
Amando Martín Zurro és especialista en Medicina Familiar i Comunitària; i Andreu Segura Benedicto, epidemiòleg i especialista en Medicina Preventiva i Salut
El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret modificant la regulació de la relació laboral especial durant el període de residència establerta ja fa vint anys.
El nou text implica avenços significatius respecte a l'anterior en aspectes essencials com la jornada laboral, el nombre i durada de les guàrdies i la valoració i protecció dels riscos psicosocials dels residents. La qual cosa ha merescut una valoració positiva de l'OMC i dels residents d'infermeria, però no dels metges residents que consideren que no es resolen, almenys del tot, les insuficiències retributives que, segons les declaracions del seu portaveu a Redacción Médica, s'accentuaran per la limitació del nombre i durada de les guàrdies.
Els canvis introduïts en el marc laboral dels residents suposen avenços indubtables i necessaris en el procés de millora de les seves condicions de treball, conciliació i qualitat general de vida, però no modifiquen el nucli central dels problemes pendents de solució que té el sistema MIR.
Tal com ha assenyalat a aquest mitjà el vocal de metges joves i ocupació de l'OMC, altres dèficits es venen arrossegant -- i també s'agreugen-- des de fa bastants anys i el seu abordatge i solució hauria de ser també prioritària per millorar significativament la qualitat del sistema.
En la nostra opinió les indubtables virtuts del MIR estan en un risc, cada vegada més gran, de deteriorar-se inexorablement. Una anàlisi més detallada ens insta a reclamar que s'abordin tan aviat com sigui possible altres àmbits del sistema, entre els quals destaquen els següents:
-Canvis en els criteris utilitzats per a la planificació estatal de les necessitats de professionals de les diferents especialitats, àmbit en què continuen existint problemes i disfuncions rellevants.
-Revisió dels processos d'acreditació i reacreditació de les unitats, centres i serveis docents.
-Reconsideració de la valoració dels mèrits curriculars dels aspirants a accedir al sistema MIR.
-Anàlisi en profunditat de l'actual examen MIR, que continua centrat exclusivament en les preguntes tipus test.
-Nous enfocaments per a una dinàmica d'estructuració troncal de l'accés i de la formació (després de l'intent fallit de fa més d'una dècada).
-Disminució del temps que transcorre entre la finalització del grau i la incorporació a la plaça formativa.
-Abordatge dels problemes pendents en l'àmbit dels tutors i el seu reconeixement i en el de la supervisió efectiva i adaptada als diferents anys dels programes formatius dels residents.
-Nova anàlisi dels perfils, competències i reconeixement de les diferents figures docents que intervenen en el procés formatiu i d'avaluació.
-Desenvolupament de tècniques d'avaluació formativa al llarg de la residència. Contemplades legalment però no implementades en la majoria dels programes.
-Disseny d'una avaluació final que integri el conjunt de les realitzades durant la formació i que, a més, tingui unes repercussions clares en la valoració dels mèrits en l'accés a places de plantilla.
-Garantir el compliment estricte del que disposa l'Ordre SCO/581/2008, de 22 de febrer, sobre composició i funcions de les comissions de docència, amb referència especial al caràcter executiu de les seves decisions en tot allò que afecta la formació sanitària especialitzada, sense excepcions.
-Anàlisi de la viabilitat i cost-oportunitat d'una eventual Agència de les Professions Sanitàries independent i de prestigi professional, que compti amb tècnics experts en tots els aspectes relatius a la formació, avaluació i acreditació d'unitats, centres i serveis.
Com hem apuntat abans, la llista dels problemes pendents podria ser encara més prolixa però serveixi l'exposada per evidenciar la complexitat i varietat temàtica dels que afecten el nostre sistema MIR.
Tal com hem sol·licitat en altres oportunitats, considerem que les nostres autoritats sanitàries i educatives haurien de valorar la generació d'un fòrum estatal de debat sobre les professions sanitàries del qual podrien sorgir anàlisis i propostes que permetessin abordar, sota una perspectiva més global i integrada que fins ara, el conjunt dels problemes apuntats.
