El Consell de Ministres aprovarà previsiblement aquest dimarts un reial decret per garantir una alimentació saludable en hospitals, centres residencials i escoles infantils de 0 a 3 anys, segons avança El País i ho confirma Redacció Mèdica. La norma, impulsada pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, s'aplicarà a centres de titularitat pública i privada. També afectarà biblioteques, universitats i museus públics.
El text prohibeix que hospitals i escoles infantils serveixin a infants i adolescents aliments molt grassos, ensucrats o salats. Fixa a més llindars màxims de calories, greixos saturats, sucres i sals que, a la pràctica, impedeixen servir ultraprocessats.
Límits a precuinats i fregits
Segons el diari, la norma estableix que els plats precuinats no podran superar les tres racions al mes en hospitals i residències; en els menús hospitalaris per a menors i a les escoles de 0 a 3 anys, el límit serà d'una ració al mes; i les fregides quedaran restringides a dues racions setmanals.
La norma exigeix que el 90 per cent de les fruites i el 30 per cent de les hortalisses siguin fresques i de temporada. Almenys un 10 per cent haurà de procedir de circuits curts de distribució. El 25 per cent de la despesa en aliments haurà de destinar-se a producció ecològica, tot i que durant els quatre primers anys aquest percentatge serà del 10 per cent per facilitar la transició.
Els menús diaris inclouran almenys dues racions setmanals de peix com a plat principal, alternant blanc i blau, i una ració setmanal elaborada amb proteïnes vegetals, com les llegums. En els productes a base de cereals, com pa, arròs o pasta, almenys la meitat de l'oferta setmanal haurà de ser integral.
Els àpats hauran d'estar supervisats per professionals amb formació acreditada en nutrició humana i dietètica, una petició històrica del sector. El decret també aposta per les cuines pròpies als centres, en un context en què cada cop es recorre més al menjar precuinat. A més, obliga a adaptar els menús a cada grup d'edat i a les necessitats de salut, ètiques o religioses de cada persona. S'implantaran també cribratges nutricionals per detectar possibles casos de desnutrició.
A més, almenys un 70 per cent dels productes de les màquines expenedores hauran de ser saludables i estar a les files de més visibilitat. Les màquines de begudes calentes oferiran per defecte 0 grams de sucre afegit, amb un màxim de 5 grams extra de forma voluntària. Els centres hauran d'instal·lar fonts d'aigua potable gratuïta.
El text, tancat i pendent del Consell de Ministres
El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, va assegurar que el decret està finalitzat i a punt "des del títol fins al punt final" per portar-se al Consell de Ministres, segons va recollir EFE. Va afegir que s'aprovarà "amb la màxima brevetat possible".
Bustinduy va defensar que la norma busca "garantir el dret a una alimentació saludable" on més importa. Va afirmar que aquest dret ha d'estar per sobre del lucre de les empreses de contractes, càtering i vending. També va denunciar pressions de lobbies econòmics contra el decret.
Sobre les residències, el ministre va parlar de posar fi a l'"escàndol moral, social i polític" dels centres amb menjar en mal estat. Va confiar que el 99 per cent de la població estigui d'acord amb la norma i va assegurar que qualsevol resistència serà superada "per la pressió social". Va subratllar la importància de crear hàbits saludables en els més petits i d'una bona alimentació per a la recuperació als hospitals.
Espanya té taxes de sobrepès i obesitat infantil que freguen el 40 per cent. El 2025 el Govern ja va aprovar un decret similar per als menjadors d'escoles i instituts. En canvi, no ha aconseguit aprovar la limitació de la publicitat d'aliments insans dirigida a menors, per tensions a l'Executiu. La nova regulació entrarà en vigor un any després de la seva publicació al BOE.