La tecnologia avança. En l'àmbit neurològic, es multipliquen els mètodes i dispositius capaços de mesurar, estimular i fins i tot modificar l'activitat cerebral. Això obre noves possibilitats per a col·lectius vulnerables i persones amb discapacitat, ja que els serveis digitals amplien la seva capacitat d'accés i comunicació.
Tanmateix, també hi ha una cara B. El desenvolupament d'aquestes tecnologies planteja nous riscos: la recopilació de dades biomèdiques s'està accelerant, i això planteja importants desafiaments en matèria de privacitat i governança. Un recent informe publicat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) marca la fulla de ruta per impulsar aquests avenços sense posar en risc la seguretat de les persones. Així, hi ha un focus clar: la supervisió contínua.
Entre el fre a la innovació i el risc per al pacient
La neurotecnologia ja no es limita a l'àmbit mèdic. Tot i que les seves aplicacions terapèutiques continuen sent una de les seves àrees principals, aquestes tecnologies s'estan estenent també al benestar, la feina i el consum. A través de dispositius capaços de registrar l'activitat cerebral és possible obtenir cada cop més informació sobre el funcionament del cervell. L'avenç de la intel·ligència artificial permet, a més, interpretar aquests senyals i extreure informació sobre estats emocionals, nivells de concentració, intencions o determinats perfils de salut.
I aquí hi ha un problema: bona part d'aquestes dades es generen de manera involuntària i sense que la persona sigui plenament conscient del que està revelant. Aquestes dades passen per diferents fases: primer es registra i neteja el senyal cerebral; després s'analitza per obtenir informació sobre l'activitat de l'usuari i, finalment, pot utilitzar-se per prendre decisions o activar determinades funcions. Com més es processen aquestes dades, més gran pot ser el seu valor, però també augmenten els riscos per a la privacitat i la possibilitat que aquestes dades siguin utilitzades de manera indeguda o discriminatòria.
És cada cop més fàcil l'accés a informació sensible, per la qual cosa urgeix posar un límit a l'ús d'aquestes dades. Però l'engranatge d'aquesta regulació no és banal. S'obre la dualitat entre poder frenar la innovació biomèdica útil per excés de càrrega burocràtica o deixar desprotegits usos d'alt risc en l'àmbit no mèdic. Per superar el debat, l'OCDE marca cinc línies d'acció: aclarir com s'han de classificar i protegir els neurodades; facilitar l'autorització i supervisió de dispositius mèdics que incorporen intel·ligència artificial; impulsar infraestructures que permetin compartir dades de manera segura i interoperable; reforçar la cooperació entre reguladors, empreses, investigadors i experts en ètica; i adaptar els processos d'homologació a dispositius destinats exclusivament a la recerca i a tecnologies que evolucionen mitjançant actualitzacions de programari.
Per tal de forjar una regulació capaç d'adaptar-se al ritme de la neurotecnologia sense deixar enrere la protecció de les persones es necessiten tecnologies capaces de preservar la privacitat i, alhora, processos d'autorització més flexibles per a dispositius que incorporen millores de programari, de manera que cada actualització no impliqui necessàriament repetir tot el procés de certificació.