Examen MIR.
MIR

L'Equador lidera el MIR 2027 amb un augment d'inscrits del 461%: aquests són país per país

Només Romania cau, segons un informe que analitza els últims cinc anys d'aspirants a aquest examen de formació sanitària especialitzada

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

La presència d'aspirants estrangers a l'examen MIR s'ha disparat en els darrers cinc anys, segons mostra un informe que analitza l'evolució dels darrers cinc anys país a país. Entre les convocatòries de 2023 i 2027, el nombre d'inscrits de nacionalitats diferents de l'espanyola ha passat de 3.974 a 12.569, la qual cosa suposa un increment del 216,3 per cent. Una evolució que contrasta amb la dels candidats espanyols, el nombre dels quals ha crescut un 22,5 per cent durant el mateix període, des dels 9.444 fins als 11.573. De fet, els aspirants estrangers ja superen els espanyols en la convocatòria de 2027, en representar el 52,1 per cent del total.

Tanmateix, aquest creixement no ha estat homogeni entre les diferents nacionalitats. L'Equador encapçala amb claredat l'augment percentual d'inscrits, en passar de 463 candidats el 2023 a 2.597 el 2027. Es tracta d'un increment del 460,9 per cent, la qual cosa significa que la seva presència al MIR s'ha multiplicat per més de cinc en només quatre anys.

El segon major creixement correspon a Mèxic, els aspirants del qual han augmentat un 361,5 per cent, des dels 122 fins als 563. Completa el podi El Salvador, que ha passat de 24 a 105 inscrits, amb una pujada del 337,5 per cent. En ambdós casos, tot i que les xifres absolutes són inferiors a les equatorianes, l'evolució reflecteix una expansió especialment intensa respecte als seus nivells de partida.

Per darrere apareixen Brasil, amb un increment del 314,7 per cent, en passar de 34 a 141 candidats, i Nicaragua, que registra una pujada del 306,9 per cent, des dels 29 fins als 118. Són, juntament amb l'Equador, Mèxic i El Salvador, les cinc nacionalitats que han aconseguit almenys quadruplicar el seu nombre d'inscrits durant el període analitzat.

A continuació se situa Colòmbia, que presenta un creixement del 264 per cent, des dels 897 aspirants de 2023 fins als 3.265 de 2027. Tot i que ocupa la sisena posició en termes percentuals, és la nacionalitat estrangera que més candidats aporta al MIR en xifres absolutes. El seu increment, de 2.368 persones, també és el més gran entre tots els països estrangers recollits a la taula.

Molt a prop apareix Perú, amb una pujada del 263,2 per cent, en passar de 291 a 1.057 inscrits. El segueix Cuba, que ha experimentat un creixement del 257 per cent, des dels 172 fins als 614 aspirants. Ambdues nacionalitats han multiplicat per més de tres la seva presència a l'examen.

El següent esglaó l'ocupen Panamà i Xile, que també han aconseguit triplicar les seves xifres inicials. En el primer cas, l'augment arriba al 205,6 per cent, des dels 18 fins als 55 candidats. En el segon, la pujada és del 201,8 per cent, en passar de 56 a 169 inscrits.

Per sota d'aquest llindar es troba Argentina, amb un creixement del 166,7 per cent, des dels 66 fins als 176 aspirants. El segueix Veneçuela, que ha incrementat els seus inscrits un 159 per cent, des dels 354 fins als 917, mentre que Bolívia presenta una evolució molt similar, del 157,6 per cent, en passar de 323 a 832 candidats. Tant Veneçuela com Bolívia es troben entre les nacionalitats estrangeres amb més representació absoluta en la convocatòria de 2027.

La classificació continua amb Paraguai, els inscrits del qual han augmentat un 126,7 per cent, des dels 30 fins als 68, i Rússia, que registra un increment del 120,6 per cent, en passar de 34 a 75 candidats. Després apareix Itàlia, amb una pujada del 108,1 per cent, des dels 271 fins als 564 aspirants, seguida de Guatemala, que presenta un creixement del 105 per cent, en passar de 20 a 41 inscrits.

Per sota del 100 per cent se situa Costa Rica, amb un augment del 96 per cent, des dels 25 fins als 49 candidats. El segueix Hondures, la presència del qual ha crescut un 90,2 per cent, en passar de 92 a 175 aspirants.

Les següents posicions corresponen a França i Haití, amb increments molt propers entre si. França ha passat de 28 a 50 inscrits, la qual cosa representa una pujada del 78,6 per cent, mentre que Haití ha augmentat de 23 a 41 candidats, un 78,3 per cent.

A continuació figura Alemanya, amb un creixement del 68,4 per cent, des dels 19 fins als 32 aspirants, seguida de Portugal, els inscrits del qual han augmentat un 63,9 per cent, en passar de 83 a 136.

Entre les nacionalitats amb increments més moderats apareix República Dominicana, que passa de 171 inscrits el 2023 a 241 el 2027, la qual cosa representa una pujada del 40,9 per cent. Per darrere es troba Marroc, amb un creixement del 27,3 per cent, des dels 22 fins als 28 candidats.

Tanquen el grup de països amb una evolució positiva Ucraïna i Polònia. La primera registra un increment del 20,7 per cent, en passar de 29 a 35 aspirants, mentre que la segona amb prou feines creix un 9,5 per cent, des dels 21 fins als 23 inscrits.

Romania constitueix l'única excepció a aquesta tendència generalitzada a l'alça. És l'única nacionalitat de les recollides individualment a la taula que presenta un descens entre 2023 i 2027. En concret, els seus aspirants han passat de 51 a 44, la qual cosa suposa una reducció del 13,7 per cent.

Finalment, la categoria "Altres", que agrupa la resta de nacionalitats no desglossades individualment, també registra un increment: passa de 206 inscrits el 2023 a 358 el 2027, un 73,8 per cent més.

En conjunt, les xifres reflecteixen una transformació en la composició dels aspirants al MIR. Mentre que el nombre de candidats espanyols ha experimentat un creixement relativament moderat, el d'estrangers s'ha més que triplicat. L'Equador destaca pel seu espectacular augment relatiu, Colòmbia concentra el major volum d'inscrits estrangers i Romania es converteix en l'única nacionalitat que perd candidats respecte al 2023.