Belén Pérez González, presidenta de la Asociación Española de Genética Humana (AEGH).
MIR

Genètica recorrerà a la via judicial si es manté l'actual programa MIR de Laboratori Clínic

L'AEGH rebutja algunes parts del projecte i ja està preparant al·legacions al respecte

I a més: "És complicat que Genètica Mèdica i de Laboratori arribin al MIR 2027"

Llegir en Català
Publicada

El projecte de programa MIR de Laboratori Clínic, actualment sotmès a audiència pública, ha estat recentment rebutjat per part de l'Associació Espanyola de Genètica Humana (AEGH). Els principals motius que ofereix la institució per prendre aquesta postura són que el text publicat "atribueix competències l'abast de les quals exigeix una formació especialitzada integral i entra en contradicció amb el desenvolupament de les especialitats de Genètica de Laboratori i Genètica Mèdica. En aquest sentit, la presidenta de l'AEGH, Belén Pérez González, afirma a Redacción Médica que, si aquests continguts es mantenen amb el futur Ministeri de Sanitat, “es dificultarà enormement la planificació de les futures unitats i de les places d'especialistes en Genètica. Es generaran situacions diferents entre les comunitats autònomes, provocant en l'accés dels pacients a una atenció genètica de qualitat”.

La institució ja està preparant al·legacions per modificar el text, tot i que reconeix que no hi haurà temps perquè s'impulsin amb l'actual govern: “L'audiència pública finalitza el 26 de novembre i les eleccions són el 29. Es confia que el nou govern que sorgeixi de les urnes valori les al·legacions que existiran respecte a aquest programa de Laboratori Clínic”.

Actualment, el Reial decret es troba en tramitació i respon a una necessitat que les comunitats autònomes han identificat com a estratègica per a la medicina del futur. Si, malgrat tot, el text definitiu manté els continguts qüestionats, “l'AEGH estudiarà les mesures administratives i judicials que consideri oportunes per defensar una formació especialitzada adequada i garantir la qualitat, la seguretat i l'equitat en l'atenció genètica dins del Sistema Nacional de Salut (SNS)”.

Nou mesos de formació no és equiparable a una especialitat de quatre anys

La principal preocupació que mostra la facultativa és que, en l'actual programa MIR de Laboratori Clínic, “s'atribueixen competències i responsabilitats en Genètica assistencial que requereixen una formació especialitzada integral. Aquesta especialitat no consisteix únicament a realitzar una prova de laboratori. Implica interpretar resultats complexos, contextualitzar-los amb la història clínica i familiar i assumir les implicacions diagnòstiques, pronòstiques i reproductives que en poden derivar”.

La institució defensa que nou mesos de formació en Genètica no poden equiparar-se a una especialitat específica de quatre anys: “El diagnòstic genètic exigeix coneixements sòlids en citogenètica, genòmica, genètica bioquímica i biologia molecular, a més d'experiència en interpretació de variants i assessorament genètic. Les especialitats de Genètica Mèdica i Genètica de Laboratori contemplen una formació estructurada d'almenys quatre anys. Ens sembla incoherent que responsabilitats d'abast comparable puguin assumir-se després d'una formació molt més limitada dins d'una especialitat generalista”.

Des d'alguns sectors s'argumenta que els especialistes de laboratori ja realitzen proves genètiques des de fa anys i, en aquest aspecte, la facultativa reconeix plenament “l'aportació que han fet i continuen fent aquests professionals. Mai s'ha qüestionat el seu paper dins dels equips multidisciplinaris”. Així doncs, el que es planteja és que aquesta experiència “no pot equiparar-se automàticament a la formació integral d'una especialitat específica en Genètica. Són dues qüestions diferents. Es defensa la col·laboració entre disciplines, però també una delimitació clara de responsabilitats”.

Aquesta preocupació per part de l'AEGH també és compartida per la Societat Espanyola d'Immunologia, per la qual cosa Pérez González afirma que existeix un problema de solapament entre especialitats: “Aquesta revisió ha de servir per abordar de manera global els solapaments que poden existir entre diferents especialitats. L'objectiu no és generar conflictes, sinó garantir que cada responsabilitat assistencial estigui vinculada a una formació suficient i reconeguda. És una qüestió de coherència del sistema i de qualitat assistencial”.