Judith, la infermera que va renunciar a la seva plaça EIR per perseguir un somni familiar: "No passa res si no és a la primera"

A Judith se li trenca lleugerament la veu quan pensa en la seva jo de fa un any quan es presentava per primera vegada a l'examen EIR. Si pogués parlar amb ella, té clar què li diria: "No passa res si no ho aconsegueixes a la primera. Tota aquesta feina, aquestes hores i aquests sacrificis no delimitaran el que saps, ni mai definiran si ets millor o pitjor infermera". Sempre ha sabut que el seu destí seria ser llevadora, però per circumstàncies de la vida va trigar una mica més a decidir que al final volia especialitzar-se. Pel camí va començar a treballar a l'àrea de salut mental d'un hospital i va renunciar a una plaça com a resident en aquesta especialitat infermera. "El meu somni pesava més i volia especialitzar-me en alguna cosa que em pogués donar seguretat en el futur", explica la infermera, que assenyala com la seva vocació connecta amb una tradició familiar.

Ara compagina l'estudi amb una reducció de jornada a la feina, tot i que assegura que el camí "ha estat molt dur" fins a arribar a aquest equilibri. Recolzada en la seva família i en la comunitat que ha creat a les xarxes socials, la Judith afronta aquesta etapa amb la serenitat i la certesa absoluta que, tard o d'hora, complirà el seu somni.

Renunciar a una plaça EIR per convertir-se en llevadora

El vincle que la Judith té amb l'especialitat de llevadora es remunta a molt abans del seu naixement. A la seva família, d'origen andalús, sempre ha existit una tradició de dones llevadores. I, entre aquelles històries que el seu tiet besavi sempre li explicava, en destacava el cas de la seva rebesàvia, la darrera en ser-ho. "Quan algú es posava de part al poble sempre la cridaven a ella, que solia anar amb la seva somera", relata emocionada. Com que la majoria no sabia llegir, ella portava un llibre a sobre on, a través de dibuixos, es guiava sobre l'anatomia femenina i el procés del part. "Crec que tot ve una mica d'aquí", assegura convençuda.

Un interès que, però, no va ser el primer que va desenvolupar quan li va tocar introduir-se al mercat laboral. "L'últim any de carrera vaig poder provar l'especialitat de Psiquiatria i també me'n vaig enamorar", recorda, i més tard va començar a treballar com a infermera en aquesta àrea. Però el que tenia clar és que volia treure's una especialitat "per tenir certa seguretat". "Sé que a Catalunya, per exemple, l'especialitat de salut mental no està regulada, però qui sap si en un futur ho estarà. Volia assegurar-me el futur", afirma.

Va decidir llavors presentar-se per primera vegada a l'EIR i, tot i que va aconseguir una plaça per formar-se com a infermera en Salut Mental, va decidir renunciar-hi. Sentia que el seu somni de ser llevadora estava per sobre, tot i que assegura que "no descarta" treure's l'especialitat de salut mental més endavant a la seva vida.

"L'últim any de carrera vaig poder provar l'especialitat de Psiquiatria i també me'n vaig enamorar"

Així és el dia a dia preparant l'EIR

Per compaginar l'oposició amb la seva feina, la Judith va demanar reduir-se la jornada laboral a l'Hospital de Mataró, un centre concertat on, assegura, no li van posar cap impediment. "Ells van adaptar el meu contracte a les meves necessitats", detalla. Així ha pogut construir una rutina diària mil·limètrica. Entre setmana, la seva jornada d'estudi comença a les 7:30 del matí. "Prefereixo aprofitar les hores de llum del dia; estudiar a la tarda quan ja es fa fosc em deprimeix", assenyala. També segueix al peu de la lletra el calendari de l'acadèmia i, quan arriben les 18:00 hores, para "sense sentir remordiments" per sortir a passejar, quedar amb amigues o anar a la piscina.

És precisament el seu passat com a nedadora professional en aigües obertes el que s'ha convertit en la seva principal via d'escapament. "Ficar-me a l'aigua m'ajuda a alleujar tensions, a dormir millor a la nit i a mantenir la ment clara", assenyala la sanitària, que es va haver d'allunyar d'una de les seves grans aficions durant la carrera, però a la qual vol seguir vinculada "passi el que passi". Assenyala també com "aquesta constància, tenacitat i dedicació" amb l'esport ha influït en la manera en què s'enfronta a l'examen.

Els caps de setmana el ritme no s'atura, però sí que canvia d'escenari. Treballa els dissabtes i diumenges en jornades de 14 hores -de 7:30 a 21:00-. Tot i que en aquells dies intenta allunyar-se dels llibres, sí que reconeix que, de tant en tant, s'endú algun simulacre "per corregir o per mirar preguntes si sorgeix alguna estona lliure al torn".

"Ficar-me a l'aigua m'ajuda a alleujar tensions, a dormir millor a la nit i a mantenir la ment clara"

La importància de cuidar la salut mental al preparar l'examen EIR

Darrere d'aquest equilibri, però, la catalana explica que hi resideix un intens treball personal. En la seva primera convocatòria, reconeix que va desenvolupar una relació "molt tòxica" amb l'estudi. "Em vaig aïllar molt i vaig acabar descuidant el meu entorn", relata. Per això, en aquesta segona oportunitat, va tenir clar que havia de canviar d'enfocament. "Tornar a teràpia m'ha ajudat moltíssim. No sóc la mateixa persona a nivell de preparació d'un any a l'altre; ara em sento més organitzada i respecto els descansos", afirma.

Aprendre a gestionar l'ansietat i la culpa per no estar estudiant ha estat un dels seus grans reptes, un camí en què la seva mare s'ha convertit en un "salvavides". També les xarxes socials s'han convertit en un petit refugi per a la infermera, on ha teixit una xarxa de suport amb altres opositores. "Crec que és el més bonic que m'emportaré d'aquest procés: la comunitat que estem creant entre totes", reconeix emocionada.

A la Judith se li trenca lleugerament la veu en pensar en el camí que ha recorregut. Si pogués parlar amb aquella versió del passat, té clar què li diria: "No passa res si no ho aconsegueix a la primera. Tota aquesta feina, aquestes hores i aquests sacrificis no delimitaran el que saps", subratlla la sanitària. I sentencia que un examen "mai et definirà com a professional". Sent que les arrels de la seva vocació són massa profundes perquè una nota les trenqui. "Si és el teu somni, mai llencis la tovallola, perquè acabaràs sent llevadora", conclou.