Els càrrecs de gestió dins del Sistema Nacional de Salut (SNS) no acostumen a exigir cap grau en específic. Excepte llocs com a director mèdic o coordinador infermer, el contingut del títol universitari no suposa un impediment per postular-se a la plaça. Una altra cosa és la seva classificació dins de l'arquitectura de la sanitat pública. Precisament, el vigent text de l'Estatut Marc manté la distinció entre professionals segons la seva carrera, en enquadrar aquells que provenen de l'antic àmbit de la llicenciatura -metges, farmacèutics...- a l'A1 i els del sector de les diplomatures -infermeres, fisioterapeutes...- a l'A2, tot i desaparèixer aquestes definicions amb la implantació del Pla Bolonya el 2009. Aquesta diferència llastra l'accés dels graduats del segon grup a posicions de responsabilitat, encara que comptin amb experiència i formació en el camp gestor. El col·lectiu d'Infermeria reclama la correcció d'aquesta situació a nivell estatal, mentre sorgeixen iniciatives autonòmiques per donar resposta a aquesta dicotomia.
"La gestió sanitària no ha de ser una competència reservada a una professió, sinó una responsabilitat exercida per professionals degudament capacitats per assumir-la", han puntualitzat a Redacción Médica des del Consell General d'Infermeria (CGE). En aquest sentit, l'entitat aposta per avançar cap a un model de direcció professionalitzat, basat en "les competències, el mèrit o l'experiència", independentment de la disciplina d'origen.
D'aquesta manera, la institució defensa eliminar les barreres generades per la classificació professional. "Cal atorgar el nivell que correspon a les infermeres pel seu grau universitari", han sostingut. Per això, han assenyalat la importància d'equiparar aquest perfil sanitari amb la resta de graduats presents al Sistema Nacional de Salut (SNS). Una problemàtica que quedaria resolta en l'estructura plantejada en l'actualització de l'Estatut Marc, on desapareixen l'A1 i l'A2 a favor de nivells fonamentats en el Marc Espanyol de Qualificacions per a l'Aprenentatge Permanent (MECU). En particular, aquest és un dels punts que més friccions genera entre els diferents gremis.
En cas d'avançar en la implantació del text reformat -la tramitació parlamentària del qual s'ha vist interrompuda per l'avançament electoral-, la formació específica es convertiria en un dels elements clau per a la selecció de gestors en sanitat, en garantir les seves habilitats de lideratge, planificació estratègica o administració dels recursos. Cal no oblidar que tots els graus de Ciències de la Salut ofereixen espai en el seu pla d'estudis per preparar l'alumnat per assumir càrrecs de gerència. Una instrucció que sovint es complementa amb títols de postgrau.
Mapa autonòmic desigual
Tanmateix, l'aprovació de l'Estatut Marc sembla improbable. La continuïtat del seu pas per les Corts Generals depèn del resultat dels comicis del 29 de novembre. Així mateix, la forta oposició a la normativa per part d'alguns col·lectius professionals podria derivar en canvis dins del seu articulat, de manera que la reclassificació professional de les infermeres tampoc està completament garantida.
Mentrestant, "els pegats de calibre regional" suposen l'opció més segura per avançar cap a l'accés equitatiu als càrrecs de gestió sanitària. Per exemple, recentment, el Parlament de les Illes Balears va aprovar una llei que permetia a les titulades en Infermeria dirigir zones de salut. La cambra legislativa de l'arxipèlag va prendre aquesta decisió després de l'aplicació d'una sentència que obligava a cessar la coordinadora del centre de salut de Manacor per ser infermera. "Ara, la comunitat autònoma obre les portes a les professions d'A2 a ocupar aquest tipus de càrrecs, adaptant la normativa regional a la realitat acadèmica i assistencial de la professió", han asseverat des del CGE.
Així, Balears autoritzen les infermeres a ocupar la direcció d'àrees de salut, hospitals o centres sanitaris. No és l'única divisió territorial del país en què es permet l'encapçalament d'aquestes infraestructures per part d'aquestes professionals. Catalunya, Castella-la Manxa, Astúries i Extremadura no distingeixen entre A1 i A2 per als càrrecs directius dels seus serveis de salut, excepte els que compten amb requisits específics. Múrcia, Andalusia i Aragó tampoc, tot i que hi ha diferències retributives. D'aquesta manera, el salari relatiu a un càrrec directiu es redueix lleugerament quan personal del segon nivell de l'SNS l'ocupa, ja sigui pel sou base o el complement de productivitat.
Per la seva banda, Galícia, Cantàbria, País Basc, Navarra, La Rioja, Comunitat Valenciana, Canàries, Castella i Lleó i Comunitat de Madrid ofereixen els càrrecs de més responsabilitat de la seva xarxa assistencial als professionals del nivell A1, generalment metges. La variabilitat normativa respecte a la infermera com a directiva preval en un país de competència sanitària distribuïda.