La justícia blinda la carrera professional del sanitari interí: el seu reconeixement tardà no és compensació suficient
El Tribunal Suprem dona la raó a un treballador del Sergas i aclareix les condicions per accedir a aquest bonus de sou
El Tribunal Suprem ha tornat a marcar límits a l'administració pública en matèria de promoció interna del personal temporal de sanitat. Els jutges han dictat una nova sentència que estableix que un servei de salut no pot bloquejar l'ascens en la carrera professional d'un antic interí, al·legant que encara no ha complert els cinc anys reglamentaris al primer esglaó del model. La decisió és un nou suport per a les aspiracions dels sanitaris amb contractes eventuals de gaudir dels mateixos drets laborals que els seus companys fixos.
La sentència, a la qual ha tingut accés Redacción Médica, es basa en el principi constitucional d'igualtat (article 14) i en la normativa europea sobre treball de durada determinada (clàusula 4.1 de la Directiva 1999/70/CE). L'alt tribunal ha advertit que permetre l'entrada al sistema amb anys de retard no és suficient per compensar el perjudici sofert pels interins, ja que aquesta postura "confón el reconeixement tardà d'un dret amb la reparació completa de les conseqüències derivades de la seva denegació".
L'origen de la demanda judicial
Per entendre l'abast de la resolució convé repassar la trajectòria de l'afectat, un tècnic superior en prevenció de riscos laborals del Servei Gallec de Salut (Sergas). El professional va treballar com a interí des del novembre de 2002 i no va obtenir la seva plaça fixa fins al gener de 2019. Durant més de setze anys va encadenar serveis temporals perquè l'Administració no va regularitzar la seva categoria professional fins al 2011 ni va convocar les primeres oposicions per cobrir-la fins al 2017.
Al juliol de 2018, després d'anys de paralització per la crisi econòmica, Galícia va reactivar la carrera professional. Per compensar aquesta aturada, l'acord autonòmic va introduir un avantatge clau al seu apartat 15.6, en què eximia del requisit general de romandre cinc anys en un grau abans de passar al següent, però reservava aquesta exempció únicament a qui ja fos personal fix abans del 31 de desembre de 2011.
En aplicar aquesta norma, el Sergas va reconèixer al treballador el grau inicial al febrer de 2019 (quan encara era interí), però va rebutjar concedir-li els graus I i II. L'Administració va argumentar que no havia estat cinc anys al nivell inicial i que tampoc podia beneficiar-se de l'exempció per no haver estat fix abans de finals de 2011. Tant un jutjat de Santiago de Compostel·la com el Tribunal Superior de Justícia de Galícia van avalar inicialment aquesta decisió en considerar que, un cop dins del sistema, exigir cinc anys d'espera per igual a fixos i temporals no suposava discriminació.
Les tres claus del Suprem per frenar la desigualtat
Tanmateix, el Tribunal Suprem ara ha revocat completament aquest plantejament i ha explicat, de manera pedagògica, per què aplicar la regla dels cinc anys en aquest cas vulnera els drets del treballador. En primer lloc, ho fa perquè no repara el dany acumulat. El Suprem recorda que a l'abril de 2022 ja va anul·lar les clàusules de l'acord gallec que restringien la carrera professional al personal fix. Si el treballador no havia acumulat cinc anys al grau inicial va ser precisament perquè aquesta exclusió il·legal li va tancar la porta durant anys. Per això, la sentència subratlla que "el restabliment efectiu de la igualtat no s'assoleix únicament mitjançant l'accés tardà al sistema de carrera professional, sinó eliminant també els perjudicis que aquesta exclusió va produir en la progressió professional de l'afectat".
Encara que exigir cinc anys de permanència pugui semblar una regla neutra perquè es demana a tothom per igual, ambdós col·lectius no van partir de la mateixa casella. Mentre el personal fix va poder començar a sumar temps des del primer moment, el temporal va estar bloquejat sense justificació. Així, el tribunal adverteix que "una igualtat merament formal en l'aplicació de la norma acaba produint un resultat substancialment desigual", convertint el termini d'espera "en un instrument que prolonga els efectes de la discriminació que precisament es pretenia corregir".
A més, la sentència avisa que el govern no pot obtenir un benefici del seu propi incompliment. Si n'hi hagués prou amb concedir el grau inicial anys més tard per tornar a frenar l'ascens econòmic i professional de l'empleat, "l'Administració obtindria un avantatge derivat precisament de l'actuació contrària al Dret de la Unió que va motivar el litigi". En aquest escenari, conclouen els magistrats, "la discriminació desapareixeria formalment, però els seus efectes materials subsistirien".
Amb aquests arguments, el Suprem fixa doctrina declarant discriminatori negar l'exempció dels cinc anys de permanència a qui va ser temporal abans de finals de 2011 i posteriorment va adquirir la fixesa. En conseqüència, anul·la les sentències gallegues i les resolucions del Sergas, reconeix directament el dret del treballador a ser enquadrat en el Nivell II de la carrera professional i imposa al servei de salut el pagament de les costes de primera instància fins a un màxim de 2.000 euros.