"La gent quan acaba la carrera de Farmàcia no vol ficar-se en una oficina de farmàcia". Així resumeix Nour, farmacèutica i creadora de contingut a Instagram sota el perfil @hellobynour, la percepció que, segons assegura, existeix entre molts acabats de graduar. Un prejudici que ella mateixa compartia quan va acabar els seus estudis.
Després de cinc anys d'una carrera que defineix com "complicadíssima", no entenia per què havia de triar l'opció d'Oficina de Farmàcia davant d'altres sortides professionals. Al seu entorn, afirma, era una conversa habitual. La Indústria Farmacèutica li semblava una opció més atractiva, tant per les possibilitats de desenvolupament professional com per les condicions laborals. "Si et fas una bona carrera professional, pots cobrar quatre, cinc o sis vegades més que a l'oficina de farmàcia. No m'he d'empassar horaris partits i altres", explica al post.
A aquesta percepció s'hi afegia la comparació amb altres països. Nour posa com a exemple Austràlia, on, segons explica, el farmacèutic té un paper més actiu en el seguiment del pacient i manté un contacte més estret amb altres professionals sanitaris. "Tu veus el sistema australià, en què el farmacèutic està al despatx fent el seguiment amb el pacient, en contacte constant amb el metge, veient les interaccions i altres...", exemplifica la sanitària, que afegeix com si es compara amb Espanya "sembla una desaprofitació de potencial".
I això va ser precisament el que la va portar, en acabar la carrera, a incorporar-se a l'àmbit industrial. D'aquesta manera, l'Oficina de Farmàcia va quedar en un segon pla o, com afirma al vídeo i que és una percepció estesa, com a "una opció temporal" mentre busques altres oportunitats.
De la indústria a la farmàcia: "M'estic adonant de com d'equivocada estava"
Però la seva trajectòria acabaria portant-la de nou a una oficina de farmàcia. En començar a emprendre, va decidir compaginar ambdues activitats: "Al matí estic a la farmàcia i a la tarda emprenc". En principi, la farmàcia havia de ser simplement "un pont". Tanmateix, el contacte diari amb els pacients va fer que comencés a canviar la seva percepció. "M'estic adonant de com d'equivocada estava", reconeix al vídeo.
Explica com cada matí acudeixen pacients amb dubtes sobre els seus tractaments, persones que no han acabat d'entendre les indicacions rebudes en una consulta mèdica o que tenen dificultats per prendre correctament la seva medicació. "Potser els deu minuts de consulta amb el metge no els ha donat temps d'entendre-ho tot", explica. En aquests casos, el farmacèutic pot convertir-se en una figura propera que escolta, resol dubtes i acompanya el pacient.
"Has d'asseure't, donar-li afecte, temps al pacient", afegeix a continuació. I és precisament aquí on ha descobert una dimensió de la professió que abans no valorava. "T'adones que realment aquí, avui dia, a Espanya es fa moltíssim", assegura la farmacèutica, encara que subratlla que encara queda un llarg camí.
Per a Nour, un dels problemes és que aquesta realitat no es transmet prou durant la carrera. No només com una oportunitat laboral, sinó explicant tot el potencial que té. Per això creu que caldria plantejar als futurs farmacèutics una visió més ambiciosa: "D'acord, som aquí, a Espanya, en aquest punt. Però podríem arribar a això. Lluitem-hi".
Millorar les condicions i potenciar l'assistència
La seva reivindicació no es dirigeix únicament als farmacèutics que acaben la carrera. També considera necessari implicar els titulars de les oficines de farmàcia i millorar les condicions laborals. "Avui dia sembla que si vols treballar en una farmàcia és per vocació", sosté, en considerar que altres àmbits poden resultar més atractius pel que fa a la qualitat de vida.
Tot i així, reconeix que la situació està canviant. L'escassetat de farmacèutics està portant alguns titulars a millorar les condicions laborals, especialment en matèria salarial. Però considera que encara queda molt per fer, tant per als farmacèutics com per als tècnics de Farmàcia. "Aquests últims són un altre embolic", afegeix.
El que va començar per a ella com un simple "impàs" s'ha convertit, finalment, en una experiència professional que vol mantenir. "M'alegra molt haver passat per aquí, perquè jo pensava que seria "un pont", però m'he adonat que no", defensa. Per aquest motiu, vol continuar vinculada a la Farmàcia Comunitària i contribuir a que sigui cada vegada més assistencial. Perquè, segons defensa, "ja existeixen farmàcies que demostren que és possible".
La seva reflexió acaba amb una reivindicació pel futur de la professió: "És una llàstima que sortim de la carrera coneixent tan poc fins on podem arribar". En aquest sentit, convida els seus seguidors i el sector a reflexionar-hi.
Notícies relacionades
- La farmacia busca ganar peso en el alzhéimer: "Podemos detectar las primeras señales"
- De no sacar plaza FIR a comprar una farmacia en un pueblo de 90 habitantes: "No es tan duro como lo pintan"
- "Tenemos que apoyar a la Farmacia Rural para tener un sistema sanitario centrado en el paciente"
- El convenio de farmacias se juega en septiembre el acuerdo: "Hay margen para pactar"
