Publicada

La polèmica al voltant de l'augment de metges estrangers inscrits a l'examen MIR 2027 continua generant reaccions dins el sector sanitari. És la primera vegada que el nombre de sol·licituds d'aspirants d'altres països supera el dels candidats nacionals, i destaquen principalment les procedents de facultatius colombians, amb 3.265 sol·licituds de les 24.141 sol·licituds registrades. Aquest canvi de tendència ha portat alguns metges espanyols, com Pablo Moreno, a preguntar-se per què els professionals estrangers trien Espanya davant d'altres països, tot i les "pèssimes condicions laborals" del Sistema Nacional de Salut (SNS).

El motiu, segons ha identificat Moreno després de parlar amb un MIR estranger, és que veuen Espanya com la "porta principal d'entrada a Europa". "Espanya dona moltes facilitats econòmiques durant els quatre anys de formació", ha indicat, afegint que, un cop acaben la formació, el sector no exigeix que l'especialista es quedi a treballar aquí.

Per tant, un cop acabada l'especialitat a Espanya i amb el títol a les mans, els resulta “molt més senzill” moure's a altres regions europees on hi ha una "important" manca de metges amb "ajudes i salaris moltíssim més elevats". “Aquesta és la realitat”, ha resumit Moreno en relació amb la seva conversa amb el professional estranger.

Per què els metges estrangers venen a Espanya per fer el MIR?

Les declaracions de Moreno han generat reaccions entre altres professionals sanitaris. Un d'ells ha estat Pablo Sierra, oncòleg procedent de Colòmbia, qui ha compartit quina és la seva visió sobre aquest assumpte. "Al meu país són molt limitades les places. Els que ho aconseguim, estudiem aquí", ha explicat. Tanmateix, els que no aconsegueixen una plaça han de buscar altres opcions. "Primer, ho intenten als Estats Units i, els que no ho aconsegueixen, se'n van a l'Argentina o a Espanya, que són els llocs més factibles per accedir a les especialitats mèdiques", s'ha sincerat.

En una línia similar a l'opinió de la Marina, aspirant a l'examen MIR 2027 l'experiència de la qual va recollir Redacción Médica, un altre professional del sector ha considerat que l'augment històric d'estrangers inscrits a la prova respon a la situació actual del sector sanitari. "És el càstig de les vagues mèdiques i el desig d'esclavització de les vostres generacions a través dels extracomunitaris, que estan disposats a assumir la precarització. Cal despertar”, ha enfatitzat.

No ha estat l'únic professional sanitari que ha criticat durament aquesta situació. “És increïble i inacceptable”, ha escrit un d'ells, qui considera que Espanya s'ha convertit en un país on es treballa i es paguen impostos perquè “els fills dels estrangers tinguin més avantatges competitives que la resta”. “O som molt ximples, o els de fora són massa espavilats per obrir-se pas”, ha conclòs.

És difícil fer el MIR a Europa?

Tot i que Espanya pot convertir-se en una porta d'entrada a Europa per als metges estrangers, aconseguir exercir en altres països tampoc garanteix un accés senzill a la formació especialitzada. Rafael Fernández, metge espanyol que va emigrar a Alemanya fa dos anys, ha explicat a Redacción Médica que els facultatius procedents de fora han de superar diferents filtres abans de poder optar a una plaça. En el cas dels extracomunitaris, a més de l'examen d'alemany, han d'aprovar una prova de coneixements clínics. A això s'hi suma un procés burocràtic exigent i un sistema de selecció descentralitzat, en què cada aspirant ha de presentar la seva candidatura directament als hospitals i superar entrevistes. "Jo vaig postular a 117 programes de residència i vaig aconseguir set entrevistes de feina", ha conclòs.