Imagen de archivo. Fuente: Envato.
Víricö

La febre per GTA VI reobre el debat mèdic sobre els videojocs: "Poden millorar el teu rendiment cognitiu"

L'endocrinòleg Antelm Pujol aborda l'evidència científica sobre els videojocs i explica els seus beneficis cognitius, així com els riscos del sedentarisme i la manca de son

I a més: L'estrès també es nota quan dormim: les postures que, segons el cardiòleg Aurelio Rojas, el delaten

Llegir en Català
Publicada

Després de més de deu anys d'espera, GTA VI ja és aquí, deslligant una autèntica onada de nous i veterans jugadors disposats a submergir-se en un univers on sembla que pràcticament tot és possible. L'expectació pel llançament d'aquesta nova entrega ha arribat fins i tot a l'àmbit laboral. A Espanya, les sol·licituds de dies lliures relacionades amb el seu llançament van augmentar un 44 per cent respecte al mateix dia de l'any anterior, segons dades de Remote.

Tanmateix, el seu retorn també torna a posar sobre la taula un debat que fa anys que acompanya la indústria del videojoc: Quin impacte tenen realment els videojocs en la nostra salut? Sobre això n'ha volgut parlar el metge i especialista en Endocrinologia i Nutrició Antelm Pujol a través d'un fil publicat a les xarxes socials, on recopila algunes dades d'investigacions científiques sobre els efectes dels videojocs en el nostre organisme. I, per fer-ho, comença amb una afirmació que convida a replantejar-se alguns prejudicis: "Sabies que alguns videojocs poden millorar el teu rendiment cognitiu? La ciència té resultats sorprenents", assegura.

Els videojocs també poden entrenar el cervell

Tot i que tradicionalment s'han associat els videojocs amb una activitat purament recreativa, algunes investigacions han trobat beneficis en determinades capacitats cognitives. Així ho destaca Pujol, que assenyala com una metaanàlisi de 63 estudis i 2.079 participants va trobar millores cognitives petites, però significatives, especialment en l'atenció, percepció i funcions cognitives superiors.

Però els possibles beneficis no s'acaben aquí. Pujol explica que fins i tot investigacions, com una publicada a Nature, apunten que els seus efectes poden prolongar-se durant mesos.

"Adults de 60 a 85 anys van millorar la seva capacitat de multitasca, atenció i memòria de treball amb un videojoc dissenyat per a l'entrenament cognitiu", assenyala el sanitari, que afegeix com els suposats beneficis van persistir durant mig any.

El perill de passar massa hores assegut i la privació de son

Però el metge adverteix que no tot són avantatges. Passar diverses hores davant d'una pantalla implica romandre assegut durant molt de temps, cosa que pot afectar negativament la salut metabòlica si el sedentarisme es converteix en un hàbit freqüent.

"En un assaig clínic, caminar 5 minuts cada 30 minuts d'estar assegut va reduir un 11,8 per cent la resposta glucèmica incremental en comparació amb romandre assegut", assenyala Pujol. Una evidència que, segons el metge, reforça la importància d'introduir petites pauses durant les sessions de joc.

Un altre dels aspectes en què pot influir és en el mateix son i que, segons l'especialista, convé vigilar si el nostre pla és estar hores jugant. Segons explica, una revisió sistemàtica va trobar que jugar de manera habitual i moderada no s'associava necessàriament amb una pitjor qualitat del son.

Tanmateix, hi ha un matís important: els videojocs especialment estimulants abans d'anar a dormir poden endarrerir l'inici del son. Per això, Pujol recorda la importància de mantenir un descans adequat i fixa un objectiu clar. "Hem de dormir entre 7 i 9 hores".

Algunes claus per jugar sense descuidar la salut

Gaudir dels videojocs no ha d'estar renyit amb mantenir un estil de vida saludable. Tanmateix, quan les partides s'allarguen durant diverses hores, l'expert assegura que convé prestar atenció a determinats hàbits per evitar que l'entreteniment acabi afectant el nostre benestar.

"Tingues aigua disponible i beu regularment segons les teves necessitats", recomana i insisteix en la importància de mantenir una activitat física regular. També aconsella fer entre 150 i 300 minuts setmanals d'exercici aeròbic moderat, incorporar entrenament de força almenys tres dies per setmana i procurar caminar 10.000 passos diaris.

El descans és un altre dels aspectes fonamentals. "No sacrifiquis el son per seguir jugant", adverteix Pujol, que torna a recordar la importància de dormir almenys set hores cada nit. En definitiva, i com apunta el metge, no es tracta de demonitzar els jocs en pro de la salut, sinó que no signifiqui "deixar de moure't, dormir o cuidar-te".

"Alguns poden millorar determinades funcions cognitives, especialment quan estan dissenyats per entrenar-les", conclou.