Publicada

Un infart pot arribar en qualsevol moment, també quan no hi ha ningú al voltant. En aquesta situació, els primers minuts són decisius, i el que faci el pacient pot marcar la diferència. El problema és que moltes vegades circulen consells sense base científica que, lluny d’ajudar, poden fer perdre un temps valuós o fins i tot empitjorar les coses.

En aquest sentit, el cardiòleg José Abellán ha volgut sortir al pas d’aquests missatges amb un vídeo publicat al seu compte d’Instagram en què explica què fer si es pateix un infart estant sol. “Les xarxes socials estan inundades de consells que poden ser perjudicials”, adverteix. La seva recomanació es resumeix en una idea: “No intentis aguantar ni tossis fort: actua”. Per això proposa cinc passos concrets.

Tanmateix, abans Abellán s’atura en un dels consells més difosos a les xarxes: tossir amb força de manera repetida per mantenir el cor en marxa, com si fos una mena de reanimació. “Aquests vídeos que et diuen que tossis, que tossis molt fort, que així fas com una reanimació amb tossits, això és una magufada i no té cap suport científic ni eficàcia demostrada”, afirma.

1. Reconèixer els símptomes

El primer pas és identificar que pot tractar-se d’un infart. El símptoma més característic, explica el cardiòleg, és “una pressió o opressió al pit que es pot irradiar al braç, a la mandíbula o a l’esquena”. Però no sempre es presenta així. Abellán assenyala que l’infart també es pot manifestar sense aquest dolor típic, amb “una manca d’aire intensa o suor freda”. Al text que acompanya el vídeo, afegeix un altre senyal d’alarma que sovint passa desapercebut: un “dolor molt intens a la part alta de l’estómac”, que també “pot ser el símptoma de l’infart”.

2. Trucar al 112 i no conduir

Davant aquests símptomes, el següent és demanar ajuda. “Truca al 112 o al 061 i posa el mans lliures”, indica el cardiòleg. Així es pot continuar parlant amb l’operador mentre es fan altres coses, com obrir la porta. Abellán insisteix que el pacient no ha d’anar pel seu compte a l’hospital. “No condueixis tu mateix a cap lloc. El transport en vehicle particular té moltíssim risc”, adverteix.

I dona una dada: “Aproximadament un de cada 300 pacients amb dolor toràcic que es traslladen pel seu compte a l’hospital pateix una aturada cardíaca pel camí”. L’ambulància, explica, no és només un mitjà de transport. “Permet vigilar-te i atendre una possible complicació durant el trajecte”, assenyala. En un cotxe particular, si el cor s’atura, no hi ha ningú preparat per actuar.

3. Obrir la porta i avisar algú

El tercer pas busca que els equips d’emergència, o qualsevol persona, puguin arribar fins al pacient sense obstacles. “Desbloqueja la porta de casa teva i avisa un veí perquè t’acompanyi; crida si cal”, recomana Abellán. Al text, amplia la idea: es pot avisar “un veí, un familiar o qui pugui acompanyar-te”.

4. Seure i no fer esforços

Mentre arriba l’ajuda, el cardiòleg aconsella seure de seguida, amb l’esquena recolzada. “D’aquesta manera, disminueixes les demandes que li fas a aquest cor que està patint”, explica. Des d’aquest moment, afegeix, convé no caminar ni fer cap esforç. “Caminar, conduir o intentar ‘arribar pels teus mitjans’ pot empitjorar la situació”, resumeix al text del vídeo.

5. Aspirina i nitroglicerina, però amb matisos

L’últim pas té a veure amb la medicació. Al vídeo, Abellán recomana prendre una aspirina si se’n té a mà. “L’administració precoç d’aspirina s’associa amb una petita major supervivència en pacients amb infart agut de cor”, explica. Al text del vídeo, però, matisa aquest consell i el vincula a les indicacions del servei d’emergències: “Segueix les indicacions de l’operador. Si no tens al·lèrgia ni contraindicacions, pot indicar-te que prenguis aspirina: el seu ús precoç pot ajudar a limitar el dany”.

La nitroglicerina és una altra cosa. Només l’ha d’utilitzar qui la tingui prescrita pel seu metge. En aquest cas, Abellán explica que es col·loca un comprimit sota la llengua i es pot repetir cada cinc minuts, fins a un màxim de tres dosis. “Si no la tens prescrita, oblida-te’n”, adverteix. I, en qualsevol cas, cal explicar-ho als sanitaris quan arribin.