L'ús inadequat de les urgències és una queixa recurrent entre els professionals sanitaris, que veuen com consultes que es podrien resoldre per altres vies ocupen un recurs pensat per atendre pacients que ho necessiten de manera immediata. Una d'aquestes situacions és la del pacient que acudeix sense estar malalt, amb una recepta d'un metge privat a la mà, perquè un facultatiu de la sanitat pública li la torni a prescriure i el medicament li surti més barat.
En aquest sentit, la metgessa Celia Mora ha volgut posar el focus en aquest fenomen en un vídeo publicat a Facebook pel compte @Urgències Especialitat Ja. “Sempre que estic de guàrdia o atenent pacients sense cita, em ve aquest pensament al cap: no entenc les persones que venen per urgències per receptes, i ja especificant més, per receptes de metges de la privada”, explica. El seu missatge és clar: “Cal saber diferenciar el que és una urgència i el que és tenir pressa”.
Receptar el que ja s'ha comprat
Mora descriu una situació que, segons explica, es repeteix en la seva pràctica diària. “Tu has estat en un metge privat, t'han receptat alguna cosa, t'ho has comprat a la farmàcia, però després vens a urgències perquè el metge de la pública t'ho prescrigui i et surti més econòmic”, resumeix. És a dir, el pacient ja té el medicament i l'únic que busca és la recepta pública perquè la farmàcia li retorni la diferència.
La metgessa recorda que els facultatius de la sanitat pública no tenen per què assumir aquestes prescripcions. “Els metges de la pública no tenim l'obligació de receptar res de la privada. No tenim l'obligació, i si et diuen que no, estan en tot el seu dret”, afirma.
Això no vol dir que s'hi neguin de manera sistemàtica. “Moltes vegades ho fem perquè estem d'acord amb el criteri mèdic i clínic de l'altre company que treballa a la sanitat privada. Llavors no hi ha cap problema i ho fem”, aclareix. El problema, insisteix, no està en la recepta, sinó en el lloc on s'hi acudeix per aconseguir-la: “No és motiu per acudir a urgències”.
Del paracetamol a l'heparina
Mora subratlla, a més, que en molts casos l'estalvi que busca el pacient és mínim. “A vegades són fins i tot receptes absurdes d'un paracetamol, d'un ibuprofèn, que econòmicament és força assumible; no té res a veure amb una heparina, per exemple, que sí que és molt més cara”, assenyala.
Al seu parer, qui ha pogut costejar-se una consulta privada no necessita amb urgència la recepta pública. “Jo crec que una persona que ha pogut permetre's anar al privat no té pressa perquè li ho receptem a la targeta per retornar-li l'import a la farmàcia”, sosté. De fet, la conseqüència d'aquesta situació la paguen altres pacients. “Estàs saturant un recurs per una recepta de la qual el medicament tu ja el tens a casa; l'únic que et corre pressa és retornar-lo a la farmàcia”, critica.
“Això no és una urgència, això és tenir pressa. I estàs retardant l'atenció dels pacients que sí que han de ser atesos per un metge perquè es troben malalts”. Amb el seu vídeo, Mora busca fer pedagogia entre els usuaris. “M'agradaria conscienciar mínimament, encara que sigui una part de la població, perquè de veritat que no puc arribar a entendre aquestes persones que utilitzen urgències per això”, conclou.