Guàrdies de 24 hores, manca de recursos i una elevada pressió assistencial. Les condicions laborals dins del sistema públic disten de ser les ideals i alguns metges decideixen compaginar el seu exercici professional amb el sector privat. Aquesta decisió no està exempta de crítiques, tant per part de companys com de pacients, que veuen en aquesta dualitat un possible conflicte d'interessos.

Aquest tipus de jornades ha generat un intens debat a les xarxes socials arran de la publicació d'un carnet de guàrdies per part d'un metge francès. "Això no em rejoveneix precisament", ha escrit al seu perfil personal de X juntament amb una imatge d'aquest document que data de l'any 1999. En veure el seu contingut, un altre usuari de França s'ha sorprès amb el nombre de torns que ha fet aquest professional. "Seixanta guàrdies en tres anys?", ha escrit en majúscules, sorprès per la xifra.

Aquest darrer comentari ha indignat un metge espanyol, qui ha respost al francès de manera taxativa. "Us escandalitza que un facultatiu faci en tres anys el nombre de guàrdies que es fan a Espanya en 10 mesos", ha emfasitzat. I ha lamentat que hi hagi persones en contra de les reivindicacions dels metges per millorar les seves condicions.

Guàrdies de 24 hores a Espanya

Cal recordar que Espanya és un dels pocs països europeus on els metges fan guàrdies de 24 hores. És possiblement el principal motiu de queixa dins del sector sanitari. Tant és així que han convocat vagues mèdiques estatals per millorar les seves condicions laborals. Tanmateix, en països veïns com França, l'atenció continuada no supera les 12 hores.

El debat sobre les guàrdies ha acabat derivant cap a una altra de les qüestions que divideixen el sector sanitari: la compatibilitat entre l'exercici públic i el privat. "A França també volen 'conciliar' per fer més hores a la privada?", ha preguntat un usuari amb la clara intenció de provocar el metge espanyol. Al cap de pocs minuts, el facultatiu li ha respost sense miraments: "ets ridícul".

Per evitar que la discussió pogués escalar a un intercanvi d'insults entre ambdós usuaris, un altre metge ha intervingut per recordar que, a França, els professionals sanitaris també compaginen ambdós sectors, tot i que amb una diferència important. "Allà, com a la majoria de països europeus", els metges fan pública i privada al mateix hospital, i escolta, funciona molt bé pel facultatiu, pel centre i pel pacient", ha defensat.

Una opinió que ha compartit un altre company del sector que ha participat en la conversa. "Funcionava molt bé i es complementaven els serveis als pacients que escollien la modalitat, fins i tot ambdues", ha explicat. Tanmateix, considera que els "monopolis" i la "demagògia política" han "demonitzat" aquest model, repercutint en les llistes d'espera i "precaritzant" la sanitat pública i privada.

Malgrat aquestes explicacions, la persona que ha criticat que els metges demanin conciliar per anar-se'n a la pública no ha entrat en raó. "I? Exigeixen poder passar més temps amb els seus fills per després dedicar-lo en realitat a la privada?", ha tornat a escriure, al·legant que suposa un "conflicte d'interès" perquè poden "estrangular les llistes d'espera" per "llançar" els pacients al sector privat.