Publicada
Actualitzada

El pes de Medicina de Família en el Sistema Nacional de Salut (SNS) és innegable i, tot i això, els propis especialistes continuen denunciant situacions en què es qüestiona el seu valor i la seva complexitat assistencial. Unes crítiques que solen venir, a més, per part dels seus companys de professió. En aquesta ocasió, un metge de Família amb 28 anys d'experiència, ha denunciat el menyspreu que assegura haver rebut per part d'alguns facultatius de l'àmbit hospitalari i lamenta que s'hagi estès entre ells la idea que aquesta especialitat és "inútil".

"Porto 28 anys sent metge d'Atenció Primària. Mai he rebut més menyspreu per part de determinats energúmens hospitalaris que en aquest darrer. Gent que no porta ni deu anys exercint ha comprat el relat que metge de Família és igual a inútil. Fàstic", lamenta al seu perfil de X. La seva reflexió ha trobat ràpidament el suport d'altres especialistes de Família, que han reivindicat tant la formació com la capacitat resolutiva que exigeix treballar en un centre de salut.

Entre ells, Iñaki ha intentat treure importància a les crítiques procedents d'altres nivells assistencials: "No t'ho prenguis malament. Ho fan perquè no saben. Perquè, com vaig sentir una vegada a un d'ells, 'com més m'especialitzo, més em disminueixo'. No saben ni la meitat del que saps tu i no sobreviurien a la teva consulta ni cinc minuts". També Paco, metge de Família, posa l'accent en l'experiència acumulada després de tants anys de professió. "Has de saber de sobres quin és el teu valor", assenyala abans de recomanar que, si el menyspreu al qual fa referència el seu company ha quedat reflectit per escrit, ho traslladi a la direcció.

El valor de la Medicina de Família

Més enllà de l'enfrontament entre professionals, altres reaccions han portat el debat cap al reconeixement de la pròpia especialitat. "Mentre no es doni el valor que mereix l'especialista en Medicina de Família, la sanitat mai aixecarà el vol", sosté un professional sanitari, que considera que aquest reconeixement ha de venir tant dels propis metges com de la societat.

En una línia similar, un altre usuari reivindica el paper estructural de l'Atenció Primària dins del sistema sanitari. "Tot el que sigui potenciar l'Atenció Primària serveix per descongestionar l'atenció hospitalària. Sou l'eix del sistema encara que sembli que tot acaba a l'hospital", afirma.

"Tot el que sigui potenciar l'Atenció Primària serveix per descongestionar l'atenció hospitalària"

En aquest sentit, una metgessa de Família atribueix part d'aquest problema precisament al desconeixement sobre la feina que es desenvolupa als centres de salut. "És terrible la ignorància i el desconeixement de la nostra tasca", lamenta. Al seu parer, una manera de reduir aquesta distància seria que els residents hospitalaris coneguessin de primera mà el funcionament d'aquest nivell assistencial mitjançant les seves rotacions per Primària.

La relació entre Atenció Primària i Hospitalària

No és la primera vegada que les diferències entre nivells assistencials provoquen un debat entre metges. Fa uns mesos, Redacción Médica va recollir una polèmica sorgida arran de l'informe d'un especialista hospitalari que rebutjava una nova derivació a Nefrologia d'un pacient de 84 anys i demanava als seus companys que no hi insistissin. Les formes utilitzades van provocar les crítiques de diversos metges de Família, que van censurar la manera d'adreçar-se al professional que havia fet la derivació: "Hi ha moltes maneres de contestar a un company metge; Massa House hi ha, em sembla".

Tanmateix, les reivindicacions d'aquests especialistes van més enllà de la seva relació amb l'hospital i és habitual que també tinguin lloc els debats enfocats a la dificultat que implica exercir Medicina de Família i l'amplitud de coneixements que requereix la seva pràctica diària. "Passar consulta per sortir del pas és fàcil. Però exercir una Medicina de Família en condicions, implicant-te de veritat amb cada pacient i fent les coses com s'han de fer, no és gens fàcil", defensava aleshores un resident de quart any. "És una de les especialitats més complexes i difícils si es vol fer bé ja que exigeix responsabilitat, dedicació, necessitat d'actualització, capacitat de comunicació, decisió d'acompanyament i implicació contínua", apuntava un altre company.