Veus d'autoritat de diferents àmbits de la Veterinària han exposat aquest dimecres la paradoxa a la qual s'enfronta el sector en matèria d'antimicrobians, ja que consideren que, si bé el seu ús s'ha reduït en més d'un 60 per cent des de l'inici del Pla Nacional davant la Resistència als Antibiòtics (PRAN), les noves regulacions generen inseguretat jurídica i resten autonomia als professionals de la sanitat animal.
“Aportarien un gran valor si se'ls deixa pensar, treballar i actuar", han sentenciat els protagonistes de la taula de Veterinària que ha tingut lloc en el marc de la Jornada PRAN pel Dia Europeu per a l'Ús Prudent dels Antibiòtics, organitzada per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps).
Els ponents han fet èmfasi en la necessitat de reformular el marc legal perquè funcioni com un suport i no com un obstacle burocràtic i sancionador. Alfredo Fernández, expert en peritatge veterinari, ha resumit aquesta situació de manera pràctica: "Avui he rebut, en l'interval que porto en aquesta sessió, quatre reclamacions judicials contra veterinaris en diferents àrees d'especialització", ha advertit.
Al parer del mateix Fernández, aquesta pressió es tradueix en un increment d'exigències de responsabilitat als tribunals. Per això, ha reclamat un canvi de paradigma que retorni el control al criteri clínic del facultatiu: "No es pot concebre un col·lectiu professional com el veterinari com un inconvenient -ha incidit-. S'ha de concebre absolutament com una part fonamental per a la resolució d'aquest problema". En la seva intervenció, ha recordat l'alta qualificació del col·lectiu i l'enorme transformació dels centres veterinaris, que avui compten amb àrees preventives, quiròfans de màxima bioseguretat i cures intensives altament protocol·litzades. Per això, ha insistit que els veterinaris "aportarien un gran valor si, sobretot, se'ls deixa pensar, treballar i actuar".
Fitxes tècniques obsoletes
La reivindicació de Fernández ha anat en línia amb les dels seus col·legues veterinaris. José María González, especialista en oví i cabrum, ha il·lustrat com la rigidesa de la norma espanyola -que obliga a seguir una seqüència estricta de prescripció D, C, B, A- xoca amb la realitat del camp. Al respecte, ha denunciat que moltes fitxes tècniques dels medicaments estan desactualitzades: "Si hem de seguir la fitxa tècnica tal com es diu i la dosi està per sota del recomanat, doncs automàticament generem resistències".
Des de la pròpia administració s'assumeix aquesta bretxa. Cristina Muñoz, coordinadora del Pla Nacional davant la Resistència als Antibiòtics (PRAN), ha advertit del pes inassumible que suposa treballar constantment sota el sistema de prescripció excepcional o "en cascada", i ha defensat que la legislació “hauria de ser una eina que ajudi el veterinari a prendre millors decisions”. “Si el veterinari clínic que està al camp no ho percep així, és que aquí hi ha una errada i hem de veure quina és", ha afegit.
Muñoz ha apostat per la creació de fòrums de diàleg i ha advocat perquè els professionals apliquin "el sentit comú", recolzant les seves decisions en eines basades en evidència científica, com les guies terapèutiques del PRAN.
Avanç cap a la ramaderia de precisió
Des de l'àmbit del sector primari s'ha volgut posar en valor que la reducció del consum d'antibiòtics es va aconseguir molt abans que la legislació s'endureixi. Matilde Moro, representant del sector boví de carn, ha recordat l'esforç intrínsec dels productors: "L'avenç que es va aconseguir de manera voluntària és una reflexió important, abans que Europa vulgui legislar fins i tot el color de les moquetes", ha subratllat.
El futur del sector, tal com ha detallat Víctor Briones, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid i investigador, passa per la innovació sota el concepte integral ‘One Health’ (Una Sola Salut). L'especialista ha destacat que les solucions reals vindran de la mà del desenvolupament de noves vacunes d'ARN missatger, les autovacunes personalitzades per a granges específiques i la implementació de la ramaderia de precisió, mitjançant l'ús de sensors tèrmics i visuals que permetin anticipar-se als símptomes clínics. No obstant això, ha recordat que la biologia "no és lineal" i ha exigit, en la mateixa línia que els seus companys, que "no es pot pressionar des d'un costat sense escoltar l'altre".
Protegir la salut a través del benestar animal
A mode de conclusió, els ponents han posat l'èmfasi sobre la necessitat de protegir la salut de la societat a través del benestar animal.
Alfredo Fernández ha tancat la trobada resumint el veritable desafiament al qual s'enfronta el món i el perquè de la necessitat de donar suport al sector veterinari: "El millor dels somnis que se m'acut és que, davant l'amenaça que la pròxima gran pandèmia sigui la manca d'eficàcia dels antibiòtics i la nostra societat estigui amenaçada amb una espasa de Dàmocles, ens continuem reunint aquí i que segueixi sent almenys una qüestió que no s'ha plantejat en la nostra societat". Per aconseguir-ho, els veterinaris reclamen avui, més que mai, les eines legals i el respecte a la seva autonomia professional per poder fer la seva feina amb seguretat.
