Publicada
Actualitzada

La recent aprovació, en Consell de Ministres, del reial decret d'identificació de mascotes ve a blindar una pràctica ja assumida pels professionals espanyols de la sanitat animal. “El que faltava era aquest reconeixement a nivell nacional per anar en sintonia amb Europa”, recalca la presidenta del Col·legi de Veterinaris d'Almeria, Yasmina Domínguez, qui, en qualsevol cas, emfatitza les virtuts d'una norma destinada no només a impedir l'abandó de mascotes sinó també a lluitar contra el tràfic il·legal, evitar la propagació de malalties transmissibles i facilitar la informació sobre l'origen dels animals.

En declaracions a Redacción Médica, Domínguez incideix que l'impacte de l'aprovació del reial decret sobre l'activitat dels veterinaris serà limitat atès que són aquests mateixos professionals els que han anat “impulsant l'obligatorietat de la identificació” als seus centres. “L'avenç que s'ha donat a Espanya és el d'adaptar-se a aquesta normativa europea, però hi ha països als quals els queda molt per estar al nostre nivell -assevera-. Som capdavanters a nivell internacional”.

La veterinària emfatitza que l'efecte més immediat d'aquesta homogeneïtzació normativa rau en un major control epidemiològic i de salut pública. En aquest sentit, destaca que aquests microxips implantats obligatòriament abans dels dos mesos de vida no constitueixen només una eina per recuperar animals perduts sinó també de rastreig sanitari.

Fre al tràfic il·legal d'animals

En vincular el codi alfanumèric de l'animal amb el DNI del seu propietari, els veterinaris adquireixen la capacitat de monitoritzar malalties de declaració obligatòria. Plataformes autonòmiques que ja operaven amb aquest enfocament, com el registre RAIA a Andalusia, venen demostrant com l'associació d'un diagnòstic de ràbia o leishmaniosi a un microxip específic pot permetre a les autoritats localitzar brots zoonòtics en punts geogràfics concrets.

En l'àmbit de la cria i comercialització, continua Domínguez, el decret imposa una traçabilitat que requereix la designació de responsables legals des de l'origen de les ventrades. L'objectiu tècnic d'aquesta mesura és l'eradicació de les pràctiques de cria no autoritzada i el control del transport irregular d'animals a l'espai europeu. La normativa dota de seguretat jurídica els criadors registrats i garanteix que les transaccions comercials compleixin els requisits sanitaris i de benestar vigents.

“Això de criar gossos i gats de raça i traslladar-los en camions per Europa sense cap traçabilitat canviarà -exposa-. Els criadors són els primers beneficiats perquè s'eliminen d'una plomada qualsevol pràctica il·legal”.

Pel que fa a l'operativitat dels centres veterinaris, l'estandardització nacional consolida una infraestructura que ja es trobava adaptada tecnològicament. Les clíniques operen de manera sistemàtica amb microxips subjectes a la norma internacional ISO i amb lectors homologats. A més, en definir clarament el propietari com a responsable legal últim, el marc normatiu facilita els procediments administratius interns de les consultes. Això inclou des de la declaració obligatòria de l'ús d'antibiòtics a través del DNI del titular, fins a la justificació legal d'intervencions i tractaments en felins de colònies.

Suport d'autonomies i ajuntaments

A nivell d'arquitectura de dades, el sistema es fonamenta en la interconnexió institucional. Els registres d'identificació efectuats a cada Comunitat Autònoma s'integren a la Xarxa Espanyola d'Identificació d'Animals de Companyia (REIAC). Aquesta plataforma funciona com un metabuscador que creua la informació autonòmica amb les bases de dades europees i internacionals, possibilitant la identificació de qualsevol animal amb independència del seu lloc d'origen. Els veterinaris destaquen que aquesta infraestructura tecnològica situa Espanya als estàndards més alts de la Unió Europea en matèria de registre animal.

Per a la completa operativitat del sistema delineat en el reial decret, els professionals del sector adverteixen sobre la necessitat d'actuació de les administracions locals. L'eficàcia de la traçabilitat nacional i autonòmica requereix que els ajuntaments assumeixin l'actualització i el manteniment rigorós dels registres municipals d'animals de companyia a les seves respectives jurisdiccions.