En un moment en què la informació circula per tot el món de manera immediata, els professionals de la medicina i la veterinària encara tenen dificultats per compartir dades i coneixements sobre malalties que poden afectar tant els animals com les persones. Aquesta mancança és especialment rellevant davant de l'augment dels riscos associats a factors com el canvi climàtic, la globalització i la pèrdua de biodiversitat, que afavoreixen l'aparició i propagació de malalties zoonòtiques. A això s'hi suma el repte de les resistències antimicrobianes, que requereix una resposta coordinada des de la salut humana i animal.
"La pròxima gran amenaça sanitària probablement no sorgirà de manera aïllada, sinó de la interacció entre canvis ecològics, pressions climàtiques, globalització i salut animal". Aquesta ha estat la reflexió al voltant de la qual ha girat la ponència que Antoni Trilla, metge especialista en medicina interna i en medicina preventiva i salut pública, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, consultor emèrit de l'Hospital Clínic i vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona, ha pronunciat aquest dimarts en l'obertura del I Fòrum One Health CCVC-CCMC, celebrat a Barcelona i organitzat pel Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya (CCVC) i el Consell de Col·legis Metges de Catalunya (CCMC).
En la seva intervenció, Trilla ha assenyalat que les tres amenaces sanitàries que probablement requeriran més atenció en els pròxims 15 anys són l'aparició de noves zoonosis respiratòries (especialment la grip i els coronavirus), les resistències antimicrobianes i l'expansió de malalties transmeses per vectors vinculades al canvi climàtic.
El Fòrum ha posat especialment de manifest el buit d'informació epidemiològica en l'àmbit dels animals de companyia. Mentre que els animals de producció disposen de sistemes de vigilància establerts, els veterinaris clínics no compten amb una plataforma que els permeti comunicar i compartir sistemàticament els casos de malalties zoonòtiques que diagnostiquen ni informació sobre les resistències antimicrobianes. Aquesta manca de dades també dificulta que els professionals de la medicina coneguin la incidència d'aquestes malalties en els animals i incorporin aquesta informació a la prevenció i el diagnòstic.
La trobada és el primer resultat del conveni que ambdues institucions van signar a finals de 2025 per establir aliances i treballar conjuntament davant dels grans reptes de la salut global, com les zoonosis i les resistències antimicrobianes.
Abordar les zoonosis de manera integral
"No podem continuar abordant les zoonosis des de perspectives separades, perquè els reptes de salut pública no entenen de fronteres ni de disciplines", ha assenyalat Maria Chiné, vocal del CCMC, que ha posat en valor el Fòrum com a espai per convertir el concepte d'Una Sola Salut en accions concretes. Per superar aquesta bretxa, ha afirmat Verónica Araunabeña, presidenta del CCVC, "cal que metges i veterinaris treballem junts, compartim coneixement i disposem d'eines que ens permetin intercanviar informació. Només així podrem avançar en la prevenció i oferir una resposta més completa als reptes de salut pública".
Una de les principals conclusions del Fòrum ha estat la necessitat d'avançar cap a eines que facilitin l'intercanvi bidireccional de dades entre professionals de la medicina i la veterinària. L'objectiu és que els veterinaris puguin comunicar els casos diagnosticats i accedir a informació rellevant per a la seva pràctica clínica, i que els metges puguin conèixer millor la presència i la incidència de determinades malalties en els animals.
"Aquesta informació compartida permetria millorar la detecció de riscos, anticipar-se a possibles transmissions i reforçar les estratègies de prevenció", assenyalen els organitzadors. A més, és important tenir en compte que no totes les malalties que es poden transmetre entre animals i persones són de declaració obligatòria. La tinya i la leptospirosi són dos exemples de malalties que poden afectar tant els animals com les persones.
El Fòrum també ha abordat el repte de les resistències antimicrobianes. Les bacteris resistents als antibiòtics poden circular entre animals i persones, per la qual cosa la vigilància, els estudis i la millora de les pràctiques d'ús dels antimicrobians han de tenir en compte ambdues disciplines i abordar-se de manera integral.
Una mateixa malaltia, dues perspectives professionals
El Fòrum ha començat amb la presentació institucional de Maria Chiné, vocal del CCMC, i Verónica Araunabeña, presidenta del CCVC. La inauguració ha comptat amb la participació d'Esteve Fernández, secretari de Salut Pública, i Cristina Massot, secretària del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Després de la ponència inaugural va tenir lloc una taula rodona sobre la relació entre els animals de companyia i la salut pública, així com sobre la necessitat de millorar el coneixement i la informació epidemiològica sobre les zoonosis associades a aquests animals. Hi han participat Israel Molina, metge i responsable de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron; Anna Ortuño, veterinària i professora del Departament de Sanitat i Anatomia Animal de la UAB, i Laila Darwich, veterinària, directora del mateix departament de la UAB i coordinadora del Màster Oficial en Zoonosis i Una Sola Salut. La taula ha estat moderada per Gloria Pol, veterinària i Veterinary Medicine Manager a LETI Pharma.
Un altre dels blocs centrals ha estat el diàleg "¿Una mateixa malaltia, pràctiques diferents?", en què professionals de la medicina i la veterinària han analitzat conjuntament tres àmbits de rellevància per a la salut pública:
Leishmaniosi, amb Gloria Pol, veterinària i Veterinary Medicine Manager a LETI Pharma, i Judit Villar, metgessa i cap de secció del Servei de Malalties Infeccioses de la Unitat de Malalties Transmissibles i Importades de l'Hospital del Mar.
Grip aviària i altres malalties emergents, amb Natàlia Majó, veterinària, directora de l'IRTA-CReSA i professora de la UAB, i Àlex Almuedo, metge del Servei de Salut Internacional i Medicina Tropical de l'Hospital Clínic i ISGlobal.
Arbovirosi, amb Tomàs Montalvo, biòleg i cap del Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, i Beatriz Rodríguez, metgessa i veterinària, coordinadora del Grup de Treball One Health de la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències.
Els diàlegs han posat de relleu la necessitat que ambdues disciplines aportin la seva perspectiva a l'abordatge de cada malaltia, per construir un coneixement més complet dels riscos per a la salut pública.
I Concurs de Casos Clínics en Zoonosis
Durant la trobada també s'han presentat els casos seleccionats i s'han lliurat els reconeixements del I Concurs de Casos Clínics en Zoonosis, una iniciativa que promou la cooperació interdisciplinària. De cara a la pròxima edició, les institucions volen fomentar la presentació de casos elaborats conjuntament per professionals de la medicina i la veterinària, de manera que l'anàlisi d'una mateixa malaltia incorpori des del principi ambdues perspectives.
Els casos clínics premiats són, en la categoria de MEDICINA:
- Primer premi: "Tularemia ulceroglandular per lesió durant la manipulació de crancs de riu en una família", d'Elia Fernández (també Premi del Públic).
- Segon premi: "Doctora, tindré uta peruana?", de Gisele Hebe.
- Tercer premi: "Un cor enquistat", d'Izar Blázquez.
En la categoria de VETERINÀRIA:
- Primer premi: "Infecció per Cryptococcus gattii en un fura domèstic (Mustela putorius furo), detecció del patogen en els seus tutors i identificació de la font ambiental de contagi", de Neus Morera (també Premi del Públic).
- Segon premi: "Investigació One Health guiada per seqüenciació genòmica: salmonel·losi associada al consum de formatges artesans de llet crua d'ovella", de Carme Chacón.
- Tercer premi: "Infecció sistèmica per Mycobacterium bovis en una gossa de la província de Girona", de Cristina Pérez.
La fulla de ruta per al 2027
La cloenda ha anat a càrrec d'Àngels Calvo, catedràtica emèrita de la UAB, presidenta de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i portaveu de la Comissió One Health del CCVC, que ha presentat la fulla de ruta conjunta del CCMC i el CCVC per al 2027.
D'entre els objectius plantejats destaca començar a treballar en una plataforma de gestió de dades epidemiològiques dels animals de companyia, que faciliti als professionals veterinaris la comunicació de malalties zoonòtiques i que, alhora, contribueixi a generar informació útil per als professionals de la medicina. Aquesta eina seria un primer pas per avançar cap a un sistema de vigilància compartida de les zoonosis.
La fulla de ruta també preveu impulsar més espais de formació conjunta i intercanvi de coneixement entre metges i veterinaris, per reforçar la comprensió mútua i les capacitats d'ambdues professions davant dels reptes compartits.
Amb aquest primer Fòrum, el CCMC i el CCVC volen establir les bases d'una aliança en salut compartida i impulsar una col·laboració més estreta entre les professions mèdica i veterinària. La iniciativa és un primer pas per avançar cap a un abordatge multidisciplinari dels reptes comuns de salut, obert també a altres àmbits professionals i a les administracions. Aquesta és, precisament, l'essència de l'enfocament One Health: reconèixer que la salut de les persones, els animals i el medi ambient està interconnectada i que, per tant, la seva protecció requereix la implicació i la suma d'esforços i equips multidisciplinaris.