Els brots de salmonel·la detectats recentment a Vitòria i Iznate (Màlaga) se sumen a una àmplia llista d'intoxicacions alimentàries registrades aquest 2026. El “repunt” de casos és perceptible, assegura Álvaro Mateos, president del Col·legi de Veterinaris de Biscaia i especialista en seguretat alimentària, qui explica que darrere d'aquest fenomen hi ha un “còctel” de factors que oscil·len entre les febleses de la cuina ‘a gran escala’ i els canvis de tendències dels espanyols a l'hora de seure a taula.
“És difícil la comparació amb altres anys en què no s'analitzava tant aquest problema, però sí que podem intuir que hi ha una major presència de brots de bacteris com el campylobacter o la salmonel·la”, comença també el president de la Societat Científica de Salut Pública Veterinària (Avesa), que assenyala el canvi climàtic com un dels principals desencadenants d'aquesta situació.
Perquè l'escalfament global, incideix, “és una realitat” que afavoreix la “proliferació de patògens”. Les autoritats espanyoles coneixen de primera mà el problema, ja que a mesura que pujava el mercuri dels termòmetres s'assentaven virus entèrics com el norovirus o l'hepatitis A. “A més es produeixen talls en les cadenes de fred no només en el transport sinó també en els comerços, durant la manipulació o l'exposició d'aliments”, afirma.
A això s'hi suma el risc de la globalització i d'importar aliments de països on els controls sanitaris no són tan estrictes. Passa, per exemple, amb mol·luscs bivalves (com les navalles o els musclos) procedents de llocs “amb aigües més contaminades”. “Aquests productes han de venir pasteuritzats i aquí és on cal incrementar el control”, subratlla.
“Hi ha d'haver un sistema de vigilància epidemiològica, perquè recordem que hi ha una Agència Estatal de Salut Pública que durant anys s'ha deixat en un calaix i aquí calen recursos a tots els nivells -defensa-. A les fronteres, en el control d'aliments que venen de tercers països, en el paper de les comunitats autònomes i els ajuntaments… La inversió en salut no és una despesa, és prevenció”.
Aliments “mig crus” al plat
En els darrers anys ha sorgit una nova amenaça: aquesta nova tendència culinària que consisteix a menjar aliments “deixant-los mig crus”. Mateos es refereix a productes com la carn madurada en excés (Europa és contrària a picar la carn de porc o oví sis dies després del sacrifici de l'animal), els conseqüents ‘steak tartar’, les truites poc fetes o el sushi. “Jo m'he criat a la vora del Cantàbric i el peix abans es menjava ben fet -explica-. El principi fonamental de la seguretat alimentària està en la cocció, però hi ha hagut una relaxació en aquest sentit”.
Sentencia el responsable del Col·legi de Veterinaris biscaí que encara falta “molta educació sanitària” a taula. “Cal prendre consciència”, sentencia.
Fires, festivals i altres focus d'intoxicacions massives
Finalment, Mateos fa referència als esdeveniments populars o massius que acaben convertint-se en focus d'intoxicacions. Va passar, per exemple, en una fira gastronòmica de Barbastre el 2025 en què més de 500 persones van resultar afectades per uns tomàquets que van donar positiu en salmonel·la. El mateix virus que aquell mateix any va causar un altre brot (més de 200 intoxicats) pel consum de truita de patates en mal estat en un festival de música a la Corunya.
“La calor, la producció de menjar a gran escala en llocs on no hi ha la logística necessària per fer una manipulació adequada i la manca de sensibilització fan el còctel perfecte per a les intoxicacions alimentàries”, sentencia Mateos, qui, d'altra banda, també considera necessari reforçar els sistemes de vigilància nacionals per prevenir aquest tipus de situacions.