La capacitat diagnòstica d'Espanya i l'existència de protocols d'actuació específics per a malalties altament perilloses permeten al Ministeri de Sanitat mantenir l'Èbola en l'estatus de patologia de ‘molt baix risc’ de propagació. Tanmateix, l'evolució dels brots a l'Àfrica central, especialment a la República Democràtica del Congo, força el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (Ccaes) a mantenir un seguiment actiu del virus.
Al maig de 2026, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar una Emergència de Salut Pública d'Importància Internacional (ESPII) pel brot d'Èbola (espècie Bundibugyo) a la República Democràtica del Congo (RDC) i Uganda. A data de 4 de novembre s'han notificat 10.668 infeccions i 5.198 morts a la RDC.
A Uganda l'OMS va declarar oficialment la fi del brot el 27 d'agost, però en les últimes setmanes nous països han resultat afectats: a Kenya hi ha hagut nou contagis, tots ells vinculats a un primer cas importat, mentre que a Nigèria s'ha identificat una infecció que encara s'està investigant.
“Aquest brot es desenvolupa en un context regional complex, afectant una zona de la RDC que limita amb Uganda, República Centreafricana i Sudan del Sud, amb alta mobilitat poblacional i conflictes armats actius que dificulten la implementació correcta dels sistemes de vigilància de malalties i la notificació de casos -exposa el Ccaes en el seu darrer informe sobre la situació de la malaltia-. L'elevat nombre de casos confirmats provinents de cadenes de transmissió desconegudes a la RDC afavoreixen la hipòtesi que la magnitud de l'epidèmia és probablement més gran del que mostren les dades disponibles”.
Resum de malaltia pel virus de l'Èbola, espècie Bundibugyo (EVB) en països d'Àfrica a 5 de novembre de 2026.
L'OMS considera que el risc per a la salut de la població és molt alt a la RDC i als països amb els quals comparteix fronteres. A Espanya i la resta d'Estats membres de la Unió Europea, però, l'amenaça es considera “molt baixa” atès que la probabilitat de transmissió secundària, en cas que es detectessin casos importats, també es considera mínima.
Espanya disposa de sistemes de vigilància de la salut pública i de la capacitat diagnòstica adequada per detectar casos de manera precoç i per a la implantació de mesures de control adequades, a més d'una xarxa d'hospitals capacitats per al maneig de pacients amb malalties infeccioses d'alt risc com l'EVB, la qual cosa redueix significativament la probabilitat de transmissió secundària.
Això sí, Sanitat insta els professionals sanitaris, cooperants i treballadors d'organitzacions humanitàries que es desplacin a les zones afectades a “extremar les mesures de prevenció i control d'infeccions i seguir els protocols establerts per al seu seguiment després del retorn”.
Situació de l'Èbola a Europa
La gran majoria dels afectats amb arrels a occident treballaven en organitzacions d'ajuda humanitària a zones afectades per brots. Al juliol, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units van notificar dos casos confirmats a la RDC de ciutadans nord-americans que van ser evacuats a Alemanya per al seu ingrés en una unitat d'aïllament i tractament d'alt nivell.
Així mateix, al juny el Ministeri de Sanitat de França va notificar el contagi d'un metge que tornava d'una missió humanitària en una regió afectada de la RDC, tot i que el diagnòstic es va fer al país gal. Poc després les autoritats sanitàries britàniques van informar de l'evacuació d'una persona resident al Regne Unit que treballava per a una ONG després d'una possible exposició al virus.
L'1 d'octubre les autoritats sanitàries holandeses van notificar un cas que va resultar positiu el 29 de setembre en un treballador que també exercia en una organització humanitària. El pacient va ser evacuat als Països Baixos per al seu aïllament i tractament.
El 26 d'aquell mateix mes un cas notificat a Nigèria i una persona que havia estat en contacte estret amb ella van ser evacuats a Suïssa per motius mèdics. A més, el 4 de novembre, un treballador sanitari de nacionalitat britànica que es trobava a la RDC i va donar positiu per Èbola va ser evacuat al Regne Unit per rebre tractament en una unitat per a malalties infeccioses d'alt risc.
“Fins a la data de publicació d'aquest document, cap d'aquests casos ha donat lloc a casos secundaris als països d'Europa on han estat tractats”.
Letalitat de l'Èbola
La de l'Èbola és una infecció aguda greu amb “alta letalitat en l'ésser humà”. S'han identificat sis espècies diferents en el gènere Orthoebolavirus (família Filoviridae), de les quals tres són conegudes per causar grans brots en persones: virus de l'Èbola (O. zairense), del Sudan (O. sudanense) i de Bundibugyo (O. bundibugyoense).
Segons Sanitat, històricament ha estat el virus de l'Èbola (O. zairense) el causant de la majoria dels brots identificats al continent africà, inclòs el de 2013-2016 a l'Àfrica Occidental, que és el més extens i complex fins avui. “Tanmateix, el virus de Bundibugyo ha causat dos brots coneguts, a Uganda el 2007 i a la RDC el 2012, anteriors a l'actual brot del 2026, amb taxes de letalitat entre el 30 i el 50 per cent -detalla-. L'actual brot presenta, amb les dades disponibles fins al moment de publicació d'aquesta avaluació, una taxa de letalitat del 48,7 per cent”.