Uns 1.400 veterinaris es graduen cada any a Espanya. El procés assistencial, la producció ramadera o la inspecció i control sanitari són alguns dels àmbits que acolliran els nous professionals. Tanmateix, el codi postal de la clínica, l'explotació o l'entitat inspectora no ha de ser necessàriament espanyol. És més, molts estudiants del grau en Veterinària somien amb un contracte més enllà de les fronteres nacionals. Les condicions laborals, els salaris o el poc reconeixement de la recerca espanten el talent generat per les universitats. Una sèrie de problemàtiques per a les quals només troben resposta en fer la maleta i comprar un bitllet d'avió.
"Jo vaig entrar al grau amb la idea de marxar d'Espanya", afirma amb contundència Adrián Merino a Redacción Médica. El jove va ingressar a la facultat fa menys de dos mesos, però té clar que exercirà la seva professió fora del seu país d'origen. En concret, una experiència laboral prèvia el va impulsar a prendre aquesta decisió. "He estat fent pràctiques en una clínica i les condicions que tenen són molt dolentes", assegura. Precisament, un dels principals motius pels quals els veterinaris espanyols abandonen el seu lloc de naixement és l'excés d'hores que afronten, produït per la seva pròpia escassetat en diverses províncies, especialment en àrees rurals.
La seva opinió no és una excepció. De fet, es repeteix entre els seus companys de curs. Gabriel Roquerol no descarta mudar-se en aconseguir la seva titulació. "Ens han comentat que les condicions no solen ser molt bones aquí", indica. Nora Masón es planteja traslladar-se a algun país europeu pel "major respecte existent cap a la mascota i el mateix professional". Al seu costat, Inés Díaz i Laura Mohedano assenteixen amb el cap. "Els salaris són generalment més alts que els que hi ha ara mateix a Espanya", incideix la segona.
Juan Cancela ja es va mudar per realitzar el grau. El jove és natiu de Portugal i es va desplaçar fins a Madrid per formar-se. Per això, modificar el seu lloc de residència no suposa cap problema per a ell. En concret, apostaria per un canvi de latitud: des del sud fins al nord d'Europa. "Les condicions són molt millors allà", destaca.
L'objectiu perdura durant la carrera
La intenció de migrar no és simplement una idea de l'alumnat de primer any. La intenció es transforma en propòsit a mesura que els futurs veterinaris passen de curs. Antía Fernández està matriculada a quart i no només es planteja marxar d'Espanya, sinó que ho afirma. "Estic bastant segura que me'n vaig", indica. El motiu torna a ser el sou. "Després de cinc anys deixant-m'hi la pell al grau no considero que rebré un sou digne per tot l'esforç realitzat", afegeix.
La jove entén que no es pot aspirar a cobrar el màxim només sortir de la facultat, però tampoc considera que la mitjana retributiva d'Espanya sigui la més adequada. Segons un estudi de la Universitat de Medicina Veterinària de Budapest, un recent graduat ingressa anualment entre 38.000 i 43.000 euros al Regne Unit, entre 45.000 i 55.000 euros a Alemanya, o entre 40.000 i 54.000 euros a França. La xifra ascendeix als 83.000 euros als Estats Units. Aquestes quantitats són àmpliament superiors a les espanyoles. Al nostre país, un professional titulat fa poc temps no arriba als 22.000 euros.
Tanmateix, no tot és el diner. El reconeixement del gremi també influeix en la decisió de migrar. Àfrica Fonseca, alumna de tercer, diu que "marxarà al cent per cent", en part, per "la mala imatge que es té del veterinari" en àmbits com el del rescat animal. "La gent no sap realment què implica treballar en aquesta professió", assevera. Al seu costat, Irene Hernán critica que encara hi hagi persones que no els considerin sanitaris. "No ens prenen per metges i, al final, aquesta carrera és Medicina, però per a més espècies", incideix.
Destins predilectes
Els alumnes interessats a viure en un altre país en un futur podrien trobar-se. Els destins es repeteixen i Europa torna a ser la protagonista dels anhels de mudança. Suïssa, Alemanya, Regne Unit, França, Irlanda i Països Baixos són els enclavaments més esmentats per l'estudiantat de Veterinària. No obstant això, també apareixen llocs més llunyans. Estats Units es persona a la llista, juntament amb Austràlia, sobre el qual diversos matriculats comenten que "té molt bones condicions laborals".
Tanmateix, no tots els estudiants tenen tan clar que canviaran de país en acabar el grau. Joel Ribé no deixa de donar voltes a la idea de migrar, però també li agradaria poder treballar com a veterinari a Espanya. "No m'importaria quedar-me per aquí", admet. "La veritat és que no ho tinc clar", sentencia.
La universitat no deixa de ser un espai en què es perfilen expectatives que no sempre arriben a materialitzar-se. Tanmateix, sí que actua com a termòmetre dels desitjos de les pròximes generacions de professionals. En el cas dels veterinaris, un d'aquests és exercir fora d'Espanya. Bona part del talent en salut animal pretén acomiadar-se del país després de la seva graduació, incitat per l'estat del gremi. Dir 'adéu', per pronunciar 'hello', 'Hallo' o 'salut'. Cada cop menys alumnes aposten per un simple 'hola'.