Amb la presentació, aquest dimarts, de quatre noves guies de maneig clínic en sanitat animal, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) continua la línia de treball per minimitzar l'ús d'antibiòtics en l'àmbit veterinari. Les dades li donen la raó: des que es va posar en marxa el Pla Nacional davant la Resistència als Antibiòtics (PRAN), allà per 2014, la utilització d'aquest tipus de fàrmacs s'ha reduït en un 60,1 per cent. Quatre vegades més que en humans, segons les dades que gestiona l'organització de María Jesús Lamas.
“Les polítiques d'ús prudent impulsades des del PRAN continuen donant resultats positius amb importants reduccions en el consum d'antibiòtics, tant en salut humana com en sanitat animal”, constatava l'Agència en la seva memòria d'activitats, amb dades recopilades fins a 2025.
Assenyalen des de l'organització que dirigeix María Jesús Lamas que un dels avenços operatius més significatius de l'any ha estat la automatització en la recollida de dades de dispensació i venda de medicaments veterinaris que contenen antimicrobians, articulada a través del sistema ESUAvet. Segons la informació disponible, les classes d'antibiòtics més emprades actualment, tant per a animals de producció com de companyia, continuen sent les tetraciclines i les penicil·lines.
En l'àmbit de la pràctica clínica, l'Aemps ha estructurat grups de treball vinculats als Programes d'Optimització d'Ús dels Antibiòtics (PROA) en nou sectors productius de la veterinària. Aquestes agrupacions estan destinades a implementar mesures específiques d'optimització, educació i comunicació. Entre aquestes iniciatives, el grup especialitzat en animals de companyia treballa en la redacció de noves guies clíniques, preveient la publicació d'un protocol unificat per a diferents teràpies.
De fet, el PRAN acaba de presentar quatre noves guies de maneig clínic en sanitat animal. Tres d'elles estan vinculades a l'àmbit respiratori (‘Complexe Infecciós Respiratori Caní - CIRC’; ‘Malalties Infeccioses Respiratòries de Vies Baixes’ i ‘Síndrome Respiratori Felí de Vies Altes – SRFVA’); i una altra al ‘pioderma caní’.
Els objectius d'aquestes guies de maneig clínic abasten des d'una major variabilitat en la pràctica clínica fins al suport a la prescripció responsable, l'alineació amb la normativa nacional i europea i la necessitat de facilitar criteris clínics consensuats. En aquest sentit, Cristina Muñoz, coordinadora del PRAN en sanitat animal, incidia aquest dimarts en què no es pretén “substituir” el parer del facultatiu sinó “donar suport a la presa de decisions” i que aquestes siguin el més “homogènies i responsables” possible.