La globalització i els canvis en els ecosistemes han afavorit la proliferació de nous patògens, fet que comporta que crisis com les de l'ebola o el més recent hantavirus sorgeixin “amb un interval de 20 o 25 anys quan abans podien passar centenars”. Aquesta acceleració del risc biològic exigeix una transformació radical en les estratègies de prevenció i salut pública. Aquesta va ser la principal premissa abordada durant la taula rodona sobre bioseguretat que ha acollit l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz de Madrid, una trobada que va reunir veus autoritzades de l'àmbit veterinari, mèdic i investigador per avaluar la vulnerabilitat dels sistemes sanitaris actuals davant dels patògens emergents.
En el marc de la IV Jornada Nacional sobre Control Biològic en l'Àmbit Sanitari, organitzada pel Consell General de Col·legis de la Professió Veterinària d'Espanya (CGCPVE) i la plataforma Scope Biosafety, els experts van emfatitzar que el risc biològic és avui més gran que mai, fet que justifica l'actual proliferació de programes i xarxes de bioseguretat en diferents centres hospitalaris.
Patricia Obregón Calderón, CEO Scope Biosafety Bioseguretat específica d'àmbit sanitari I+D+i, va defensar la necessitat urgent d'instaurar una veritable "cultura de la prevenció" que apliqui la bioseguretat en totes les circumstàncies i espais. "Tenim molts reglaments, però després hi ha la part de posar-ho en pràctica i implementar-ho correctament amb un responsable institucional que pugui dirigir això", va subratllar. Així mateix, va reclamar un acord internacional que garanteixi l'equitat en l'accés a eines preventives i va criticar que, massa sovint, no s'atorguen les competències en bioseguretat a qui realment està capacitat per interioritzar-ne la complexitat.
L'estreta interconnexió amb la salut animal també va ocupar un lloc central en el debat. Rafael Laguens, president del Col·legi de Veterinaris de Sòria, va qüestionar si s'està aprofitant correctament la informació epidemiològica veterinària. Tot i que va reconèixer que en l'entorn sociosanitari espanyol les dades es tracten de manera adequada, va advertir que la immensa quantitat de virus circulants exigeix que la solució sigui estrictament global. "Procuro ser realista i dir que cal fer més", va afirmar Laguens, fugint de “postures triomfalistes” davant de l'amenaça viral.
Motivació comercial contra patògens de baixa circulació
En l'àmbit de la recerca, Adolfo García, director del Global Health & Emerging Pathogens Institute de Nova York, va recordar que les famílies de virus i les seves interaccions amb l'hoste són finites, però va assenyalar un greu obstacle econòmic: la poca motivació comercial per desenvolupar vacunes contra patògens de baixa circulació. Segons García, els costos altíssims dels assaigs clínics paralitzen la resposta mèdica, a la qual cosa s'afegeix la inacció dels Estats. "Som animals polítics i ens costa posar-nos d'acord; estem d'acord en el que volem, però no en què hem de fer", va lamentar l'expert, exigint més vigilància virològica, seqüenciació i rapidesa en la cooperació internacional davant de nous brots.
A nivell operatiu, la preparació del personal és l'última barrera de contenció. Gonzalo Pascual, responsable de Bioseguretat de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), va incidir en la vital importància dels exercicis de simulació. L'objectiu d'aquestes pràctiques és detectar errors abans que sorgeixin crisis reals i automatitzar els protocols perquè el personal actuï per "reflex automàtic" davant d'incidents inesperats, com un vessament o la ruptura d'un guant. Per a Pascual, és crucial assumir que els errors humans sempre passaran, per la qual cosa també va instar a deixar de banda l'egoisme institucional a l'hora de compartir informació clínica.
Finalment, Kevin Bliek, metge adjunt del Servei de Medicina Preventiva de la Fundació Jiménez Díaz, va posar el focus en la resposta clínica inicial davant l'arribada d'un pacient sospitós de portar un virus desconegut. Bliek va assegurar que l'eina més poderosa és la sospita mèdica: "Sospitar, que s'encengui la bombeta que pot ser un risc". No obstant això, va advertir que la gran pressió assistencial que pateixen diàriament els professionals sanitaris dificulta mantenir aquesta alerta, per la qual cosa resulta imperatiu dotar-los de millors eines per poder afrontar amb garanties el proper desafiament biològic.