Submergida de ple en el debat sobre la reforma de la normativa de medicaments per a animals i la suposada ‘inflexibilitat’ d’aquesta, la Veterinària espanyola ‘busca’ fora de la seva frontera models més permissius que puguin, però, mantenir el control sobre les resistències antimicrobianes. Un dels models que més agraden és l’alemany, tot i que des del Consell General de Col·legis Veterinaris d’Espanya (Colvet) hi posen matisos a una hipotètica implantació del mateix.
Cal recordar que sindicats i el mateix Consell de Veterinaris han exterioritzat públicament les seves reticències sobre la futura normativa que regula la prescripció, dispensació i ús de medicaments (la reforma del Reial decret 666/2023). Les queixes apunten a una sobrecàrrega burocràtica exemplificada en la plataforma Presvet i a una pèrdua d’autonomia clínica que, en restringir la cessió de medicaments a la clínica, obliga els propietaris d’animals de companyia a acudir a les farmàcies comunitàries.
El sistema Hausapotheke
Des de la Organització Col·legial Veterinària apunten que països com Alemanya o França demostren que és possible garantir un control rigorós dels fàrmacs, especialment dels antibiòtics, sense penalitzar l’atenció clínica ni sobrecarregar administrativament els professionals.
El model alemany s’assenta sobre pilars com l’anomenat ‘Hausapotheke’, que blinda el dret dels veterinaris per vendre i dispensar medicaments directament a la seva consulta. La legislació alemanya permet que el professional faciliti el tractament als animals que ell mateix ha examinat i diagnosticat, de manera que s’iniciï de forma immediata sense dependre dels temps d’encàrrec o de l’estoc d’una farmàcia de medicaments humans.
Al país germànic es considera que el lliurament del medicament és part de l’acte clínic. El veterinari assegura que l’animal rep exactament el fàrmac prescrit i en el moment, cosa que segons l’OCV evita retards logístics o possibles substitucions de medicaments a la farmàcia.
Això sí, l’organització que encapçala Gonzalo Moreno del Val incideix que el debat a Espanya no se centra en aquests moments en vendre (el que comporta lucre) sinó en l’acte de la cessió per garantir la continuïtat dels tractaments per a animals.
EcoAntibio francès
Les fonts consultades per Redacción Médica posen de relleu també els avantatges de la normativa francesa, que reconeix als veterinaris com a ayants droit atorgant-los el dret de prescriure i dispensar medicació als seus propis pacients. Un dels grans èxits del sistema gal és el pla "EcoAntibio", mitjançant el qual s’ha aconseguit reduir significativament l’ús d’antibiòtics veterinaris en l’última dècada. Ho van aconseguir sense necessitat de ‘desacoblar’ la recepta de la venda, prioritzant la col·laboració i les bones pràctiques per sobre de la burocràcia. L’Estat francès va concloure que obligar el propietari a acudir a una farmàcia posava en risc el benestar animal a causa dels retards o abandonaments del tractament.