L'OMSA insta els seus Membres a reforçar la vigilància, l'alerta primerenca i la preparació davant les malalties transmeses per vectors. Una malaltia transmesa per vectors es pot propagar d'un animal o una persona a una altra a través d'un organisme viu anomenat vector. Els vectors solen ser insectes o paparres, com els mosquits, les puces o els flebòtoms, capaços de transportar i transmetre agents patògens. L'anàlisi dels informes oficials enviats al Sistema Mundial d'Informació Zoosanitària (WAHIS) mostra, des de 2023, un marcat augment dels esdeveniments excepcionals notificats relacionats amb diverses d'aquestes malalties, concentrat en un nombre reduït de malalties i països.
La distribució mundial de les malalties transmeses per vectors està experimentant canvis importants. El canvi climàtic constitueix un factor estructural destacat, juntament amb els factors derivats de l'activitat humana, l'ecologia dels vectors, les alteracions ecològiques, els moviments d'animals i productes d'origen animal i els desplaçaments humans.
L'anàlisi de la informació oficial notificada a través de WAHIS indica un marcat augment dels esdeveniments epidemiològics excepcionals notificats relacionats amb diverses malalties transmeses per vectors, amb importants repercussions per a la sanitat animal, la conservació de la biodiversitat, la seguretat alimentària, els mitjans de subsistència i la resiliència dels Serveis Veterinaris arreu del món.
Un marcat augment des de 2023
Les dades notificades a través de WAHIS revelen un marcat augment dels esdeveniments epidemiològics excepcionals relacionats amb malalties transmeses per vectors des de 2023, concentrat en un nombre reduït de malalties i països. La llengua blava representa la major part d'aquest augment, amb una mitjana de 38 esdeveniments epidemiològics excepcionals a l'any registrats entre 2023–2025, davant d'una mitjana de 9,1 a l'any entre 2015 i 2022. Aquest increment es deu principalment a la introducció del serotip BTV-3 al nord-oest d'Europa a partir de la tardor de 2023.
Els esdeveniments relacionats amb la febre del Nil Occidental, una zoonosi que pot causar encefalitis en les persones, van augmentar considerablement, passant d'una mitjana de 8 a 55 a l'any. L'anèmia infecciosa equina va registrar un augment més moderat, degut principalment a un increment de les notificacions de casos en països de les Amèriques. En canvi, altres malalties transmeses per vectors incloses a la Llista de l'OMSA, com la dermatosi nodular contagiosa, s'han mantingut, en general, prop dels seus nivells històrics pel que fa al nombre d'esdeveniments epidemiològics excepcionals. Tanmateix, la seva distribució geogràfica s'ha ampliat considerablement, des d'Àfrica cap a l'Orient Mitjà, Europa i Àsia.
Des de 2005, la llengua blava ha representat per si sola la majoria dels brots de malalties transmeses per vectors notificats a l'OMSA, seguida de la dermatosi nodular contagiosa.
Les tendències varien considerablement entre regions. Des de 2022, Europa ha notificat la immensa majoria dels brots de llengua blava, mentre que Àfrica ha continuat sent la principal regió afectada per la febre de la Vall del Rift. Per la seva banda, les Amèriques han registrat la majoria dels casos d'anèmia infecciosa equina i encefalomielitis equina occidental.
Aquestes dades s'han d'interpretar com a tendències dels esdeveniments notificats, i no com una mesura directa dels canvis en la incidència de les malalties. Els canvis en la intensitat de la vigilància, la capacitat de diagnòstic i les pràctiques de notificació poden influir en les dades, igual que els canvis reals en l'aparició i distribució de les malalties.
El canvi climàtic com a factor estructural
Les tendències observades són coherents amb la relació demostrada entre el canvi climàtic i l'ecologia dels vectors, destacada a l'informe de l'OMSA de 2025 sobre l'Estat de la sanitat animal al món. L'augment de les temperatures, els canvis en els règims de precipitacions i les modificacions de l'ús del sòl estan alterant la densitat dels vectors, els seus períodes d'activitat, la seva supervivència i la seva distribució geogràfica.
En algunes zones, les condicions poden permetre que els vectors es reprodueixin durant tot l'any, cosa que allarga considerablement el seu període d'activitat i augmenta les oportunitats de transmissió d'agents patògens. Aquests canvis poden crear condicions favorables per a l'establiment o la transmissió de malalties transmeses per vectors en regions anteriorment no afectades, sovint de clima temperat. Les notificacions rebudes per l'OMSA han permès documentar canvis en la distribució geogràfica de diverses d'aquestes malalties, inclòs un augment de la latitud màxima en què s'han notificat brots.
Altres factors, com els canvis ecològics, els moviments d'animals i el comerç no regulats, així com els canvis en les interaccions entre la fauna salvatge, els animals de cria i les persones, també poden influir en l'aparició i propagació d'aquestes malalties. Molts dels vectors implicats transmeten agents patògens que afecten tant els animals com les persones, cosa que reforça la necessitat d'una vigilància i una resposta que abastin la interfície entre els animals, les persones i el medi ambient.
Algunes malalties transmeses per vectors impliquen interaccions complexes entre els animals, les persones, els vectors i el medi ambient. Una prevenció i un control eficaços requereixen un enfocament integrat de «Una sola salut» que impliqui els Serveis Veterinaris, les autoritats de salut pública, els organismes mediambientals, les institucions de recerca i altres parts interessades pertinents. Les opcions de control poden ser limitades, i la vacunació constitueix una mesura eficaç quan està disponible. Altres mesures preventives inclouen la reducció dels llocs de reproducció dels vectors, l'ús de mitjans de protecció mecànica i, quan escau, de repel·lents. L'ús d'insecticides en el medi ambient s'ha d'avaluar acuradament a causa dels seus possibles efectes sobre els organismes no objectiu i els ecosistemes. També cal continuar investigant per desenvolupar i avaluar mètodes de control biològic.
Les normes internacionals de l'OMSA, incloses les recomanacions del Codi Terrestre sobre la vigilància dels vectors artròpodes, proporcionen als Membres la base científica necessària per avaluar la presència, la distribució i l'abundància dels vectors, i dissenyar estratègies de vigilància proporcionals al risc.
L'OMSA també dona suport als seus Membres mitjançant enfocaments innovadors d'alerta primerenca. Des de 2022, el projecte PROVNA col·labora amb els Serveis Veterinaris del nord d'Àfrica per combinar dades d'observació de la Terra i dades climàtiques amb les dades sobre l'aparició de malalties notificades a través de WAHIS.
El projecte està desenvolupant models capaços d'identificar zones amb característiques ambientals i climàtiques propícies per a la presència i transmissió de malalties transmeses per vectors. Aquests enfocaments demostren com la col·laboració transdisciplinària entre epidemiòlegs, entomòlegs, científics de dades i Serveis Veterinaris pot transformar la resposta a les malalties, passant de la reacció a l'anticipació.
L'OMSA insta els seus Membres a:
- Reforçar la vigilància integrada i l'alerta primerenca, combinant dades sobre vectors, malalties i medi ambient per detectar amb antelació canvis en la distribució, l'abundància i el risc de transmissió, abans que la situació s'agreugi;
- Notificar amb promptitud i transparència els esdeveniments relacionats amb malalties transmeses per vectors a través del Sistema Mundial d'Informació Zoosanitària (WAHIS), incloent-hi informació pertinent sobre els serotips i les soques quan estigui disponible;
- Invertir en capacitats entomològiques, de laboratori i de diagnòstic, també dins dels Serveis Veterinaris nacionals i en col·laboració amb els Centres de Referència de l'OMSA, per mantenir el seguiment dels vectors i la vigilància de les malalties a llarg termini;
- Adoptar mesures de control basades en el risc i en l'evidència científica, com la vacunació oportuna amb vacunes de qualitat garantida i adequades a la situació epidemiològica, el control de vectors i la gestió dels moviments d'animals, adaptades a l'ecologia local i a la situació epidemiològica;
- Reforçar la col·laboració intersectorial i transfronterera, també a través de xarxes i iniciatives regionals com PROVNA, GF-TADs, VectorNet i MediLabSecure, entre d'altres, i de les activitats de l'Aliança Quatripartida en matèria d'«Una sola salut», per anticipar i respondre a les amenaces d'uns vectors que no coneixen fronteres nacionals;
- Facilitar un comerç segur mitjançant mesures basades en la ciència, garantint que les mesures de gestió del risc en les importacions siguin proporcionals al risc identificat i coherents amb les normes internacionals de l'OMSA.
Mentre diversos dels factors esmentats continuen modificant l'ecologia dels vectors de malalties, la inversió en vigilància, capacitat de laboratori i Serveis Veterinaris resulta essencial per a la sanitat animal, però també per a la seguretat alimentària, els mitjans de subsistència, la protecció de la biodiversitat i la seguretat sanitària mundial.
L'OMSA manté el seu compromís de donar suport als seus Membres mitjançant les seves normes internacionals, les seves xarxes d'experts, els seus sistemes de dades i la col·laboració científica per anticipar, prevenir i respondre a l'amenaça canviant de les malalties transmeses per vectors.