Les negligències mèdiques solen recaure en els professionals sanitaris, però en algunes ocasions també són conseqüència d'un error o mala decisió des de l'administració de l'hospital o centre de salut. Per això, els pacients solen dubtar en qui és el responsable de la negligència: el centre hospitalari -on van atendre el pacient- o el centre de salut -des d'on van derivar el pacient-.
És habitual que les negligències es deguin a una manca de diligència del facultatiu, que cometi un error ell o una altra persona de l'equip sanitari o un error en el diagnòstic previ. No obstant això, una negligència sol ser culpa de l'hospital quan hi ha un problema en l'àmbit hospitalari, per exemple que es produeixi una infecció en el pacient o que no se li doni l'atenció requerida per decisió de la gerència.
Què és una negligència mèdica?
La negligència mèdica és una mala praxi realitzada per un facultatiu que ocasiona una lesió o dany al pacient. Té tres aspectes que cal tenir en consideració.
- La lesió realitzada pel metge pot ser de forma immediata durant la consulta o futura, conseqüència d'una acció realitzada pel facultatiu. Tampoc és necessari que la lesió sigui física, pot ser moral.
- La mala praxi fa referència a quan el metge s'aparta del protocol sanitari o els estàndards de la professió.
- Nexe causal. Això fa referència a quan la lesió produïda en el pacient és conseqüència d'una mala praxi. Si no es troba la relació entre la lesió i la mala praxi, el pacient no tindrà dret a la indemnització.
Regulació d'una negligència a l'Administració Pública
L'article 145 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, especifica que "la Administració corresponent, quan hagi indemnitzat els lesionats, exigirà d'ofici de les seves autoritats i la resta de personal al seu servei la responsabilitat en què hagin incorregut per dolor, o culpa o negligència greus, prèvia instrucció del procediment que reglamentàriament s'estableixi".
En aquest sentit es detalla que per a "l'exigència d'aquesta responsabilitat es ponderaran, entre d'altres, els següents criteris: el resultat danyós produït, l'existència o no d'intencionalitat, la responsabilitat professional del personal al servei de les Administracions públiques i la seva relació amb la producció del resultat danyós".
