Aprovar l'examen MIR no atorga al metge la condició d'especialista. Superar la prova és només el primer pas d'un camí en què l'aspirant haurà de formar-se durant el període establert en l'especialitat que hagi escollit en el procés d'adjudicació. Només després d'aquesta formació podrà exercir com a especialista, tant a Espanya com en un altre país.
Es pot exercir com a metge fora d'Espanya sense el MIR?
És possible exercir com a metge fora d'Espanya sense haver realitzat el MIR sempre que no es vulgui optar a un lloc especialitzat. Segons especifiquen des del Consell General de Col·legis de Metges (Cgcom), cal estar en possessió del títol de Medicina; tenir un document identificatiu vàlid i un permís de residència.
Tot i que no a tots els països hi ha correspondència de les especialitats que existeixen a Espanya, en cas de voler treballar com a especialista s'haurà de presentar el títol oficial que s'obté després de la formació com a Metge Intern Resident, segons la Directiva Comunitària 2005/36/CE.
El candidat també haurà de presentar un Certificat d'Idoneïtat Professional. Aquest document és expedit pel Consell General de Col·legis Oficials de Metges basant-se en les dades facilitades pel col·legi oficial de metges de les províncies on s'estigui o s'hagi estat col·legiat i té una validesa de tres mesos.
MIR: com és la residència a l'estranger
Una altra de les opcions és realitzar la formació d'especialista fora d'Espanya.
- Itàlia: Hi ha alguns països en què el procés d'accés a la residència és similar, com és el cas d'Itàlia. En aquest cas, l'examen té al voltant de 140 preguntes tipus test amb cinc opcions de resposta i una durada de 3 hores i mitja. Entre les seves places d'especialista no s'inclou Medicina de Família.
- Alemanya: Tanmateix, hi ha països europeus que tenen un procés diferent. Per exemple, a Alemanya la residència MIR té una durada entre cinc i sis anys i després és quan es realitza un examen final amb el qual s'obté el títol. En aquest cas, cal postular-se al lloc amb el currículum i una carta de motivació a les places ofertes pels diferents hospitals.
- Estats Units: Mentrestant, als Estats Units fer l'oposició MIR és una combinació dels dos processos (l'alemany i l'espanyol). Per optar a fer l'examen cal comptar amb el certificat de la Educational Comission for Foreign Medical Graduates, també coneguda al país com 'Foreign'. Per aconseguir-lo s'han de superar dos exàmens i una entrevista personal. Mentre que la primera prova té 325 preguntes multiresposta generals sobre Medicina dividides en set blocs, posteriorment s'ha de superar un examen de 350 qüestions dividides en vuit blocs. L'últim pas és superar una entrevista en què es valoren aspectes com la comunicació en anglès, el tracte amb el pacient, la capacitat de recopilar informació o l'exploració. Després d'això, el futur resident haurà de postular als diferents hospitals on vulgui realitzar la residència.