L'avenç en la vacunació Covid-19 ha permès saber, a poc a poc, la relació que existeix entre segona dosi i efectes secundaris. Que siguin més intensos que en la primera tindrà a veure amb el tipus de vacuna i amb l'edat del pacient.
En el cas de les vacunes de Moderna i Pfizer, la reacció tendeix a ser més forta amb la segona dosi mentre que amb Astrazeneca els efectes són menys comuns que en la primera dosi. Entre els efectes registrats, cap d'ells greu, es troba dolor en el punt d'injecció, malestar general, mal de cap, cansament o febre. En general solen desaparèixer a les 24/48 hores. Les dades que gestiona la Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, per les seves sigles en anglès) indiquen un augment significatiu de la intensitat dels efectes secundaris en la segona dosi administrada de la vacuna Pfizer-BioNtech.
Segona dosi efectes secundaris
La reacció de l'organisme és símptoma que la vacuna està funcionant i s'està construint una bona resposta immune contra la Covid-19, indica la informació dels Centers for Disease Control and Prevention (CDC). En utilitzar material genètic del virus, les vacunes d'ARNm, envien a les cèl·lules instruccions sobre com reproduir la proteïna 'spike' del virus perquè es creïn anticossos neutralitzants que recordin com combatre el virus en cas que es produeixi una nova infecció.
Per tant, un cop rebuda la primera dosi de la vacuna Covid-19, la resposta dels anticossos ja creats prèviament és ràpida, ja que el virus ja és conegut. D'aquesta manera, el sistema immunològic s'adapta per reconèixer aquesta proteïna de pic si arriba a exposar-se al coronavirus real, i activar els mecanismes de defensa.
Memòria immunològica
Això produeix diverses reaccions com per exemple, un increment de la circulació de la sang perquè es distribueixin més cèl·lules immunitàries i l'augment de la temperatura corporal (febre) per acabar més fàcilment amb els virus. Per tant, aquestes reaccions "són un bon senyal que ens indica que la vacuna està funcionant" i que el sistema immunitari respon "de la manera esperada", expliquen des de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Els anticossos que protegeixen contra un patogen donat no solen protegir contra un altre, excepte que dos patògens siguin molt similars entre si. Un cop el cos ha produït anticossos en la seva resposta primària a un antígen, també crea cèl·lules de memòria generadores d'anticossos, que es mantenen vives fins i tot després que els anticossos hagin derrotat el patogen. Si el cos s'exposés més d'una vegada al mateix patogen, la resposta de l'anticòs seria molt més ràpida i eficaç que la primera vegada, ja que les cèl·lules de memòria estarien llestes per mobilitzar anticossos contra aquest antígen.
Una cosa que pot produir-se igualment encara que no s'experimentin efectes secundaris, ni en la primera ni en la segona dosi. Els pacients joves o de mitjana edat, amb un sistema immunitari més fort, tendeixen a patir una resposta més gran en comparació amb els adults.