El confinament perimetral i domiciliari és una de les mesures més dures i efectives per fer front a la pandèmia. S'aplica quan la situació epidemiològica es troba descontrolada i la seva efectivitat rau en una reducció dràstica de la mobilitat, provocant que la transmissió comunitària es vegi molt reduïda.
En què es basen les autoritats per aplicar-lo?
El Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes van acordar en el ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, un document anomenat ‘Actuacions de resposta coordinada per fer front a la pandèmia per Covid-19’. Aquest text té com a objectiu permetre a cada comunitat avaluar el risc, establir un nivell d'alerta i adoptar mesures proporcionals, adaptables a la situació i al context de cada territori.
Per això, s'inclouen indicadors de transmissió (incidències, positivitat i traçabilitat), d'utilització dels serveis sanitaris (ocupació hospitalària i d'UCI) i indicadors complementaris que ajuden a avaluar el risc. Tots ells s'han seleccionat per la seva utilitat per captar els aspectes més importants de la situació epidemiològica i les capacitats de resposta.
En cadascun d'aquests indicadors, s'estableixen llindars per determinar si el risc és baix, mitjà, alt o molt alt. Segons indiquen, “en tot moment, aquests llindars es basen en l'evidència científica, els estàndards internacionals i l'experiència acumulada per les administracions sanitàries”.
Com ha de ser la situació epidemiològica per aplicar el confinament perimetral?
El confinament perimetral és una actuació de resposta que es contempla quan el nivell d'alerta és molt alt. Segons el document, aquest nivell s'assoleix quan la incidència acumulada a 14 dies per cada 100.000 habitants és superior a 250 casos, la taxa de positivitat de les proves diagnòstiques és superior al 15 per cent, la taxa d'ocupació de llits d'hospitalització supera el 15 per cent i el percentatge d'ocupació de llits UCI supera el 25 per cent.
Aquests criteris marquen una guia comuna, però les comunitats poden establir els seus propis criteris. Per exemple, la Comunitat de Madrid ha establert que aplica el confinament perimetral en aquelles zones que tinguin una incidència acumulada superior a 1.000 casos. Mentre que Andalusia l'aplica en les que superen els 500 casos.
I quan s'aplica el confinament domiciliari?
Durant la tercera onada moltes comunitats han demanat al Ministeri poder aplicar el confinament domiciliari per aquelles regions que superen els 1.000 casos per cada 100.000 habitants. Tanmateix, a causa de les conseqüències que té per a la salut i l'economia aquesta dràstica mesura queda reservada per quan el sistema sanitari té un alt risc de col·lapse.