Les PCR són una eina que permet “amplificar un fragment del material genètic del pacient per observar si conté material genètic (ARN) del virus SARS-CoV-2”. O el que és el mateix: és una fotografia instantània d'un moment determinat que permet saber si la persona està contagiada per Covid-19 o no en aquell moment, tal com explica el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
PCR prové de les sigles Polymerase Chain Reaction, és a dir, reacció en cadena de la polimerasa, i és una tècnica que va començar a desenvolupar-se als anys 80 per Kary Mullis, bioquímic estatunidenc que posteriorment guanyaria el Premi Nobel.
Quantes fases té una PCR per detectar la Covid-19?
Segons detalla el CSIC, el cicle de les proves PCR es divideix en dos: obtenció de la mostra i realització de l'anàlisi. El primer cicle, l'obtenció, es divideix al seu torn en tres passos: presa de la mostra, inactivació del virus i extracció del material genètic. Només després és quan es realitza la tècnica d'anàlisi PCR pròpiament dita, explica l'organisme.
Per aconseguir la mostra del pacient, el personal sanitari introdueix l'hisop per la via nasofaríngia del pacient. Després, aquest 'bastonet' s'insereix en un tub identificat amb un codi que permet la seva traçabilitat, a més de contenir un líquid al seu interior que estabilitza i conserva la mostra.
El pas d'inactivar la mostra es realitza al laboratori, a través de la introducció d'un líquid que 'bloqueja' el virus, és a dir, el material genètic roman, però el virus deixa de ser efectiu, expliquen des del CSIC. Per extreure el material genètic, es procedeix a trencar la cèl·lula infectada i la càpside del virus per alliberar el seu ARN i separar-lo de les proteïnes i l'ADN, a través de robots especialitzats que processen el material.
En què es diferencien les PCR i els tests ràpids?
A diferència de les PCR, els tests ràpids no identifiquen l'ARN de la Covid-19, sinó que detecten els anticossos produïts davant el virus (a través d'una mostra de sang) o bé les proteïnes del coronavirus presents en les mostres respiratòries de l'exsudat nasofaríngi, segons detalla l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII).
De fet, aquests tests de diagnòstic ràpid es basen en “una immunocromatografia en paper, és a dir, una plataforma que té 'enganxades' les proteïnes del virus per detectar anticossos específics en les proteïnes del virus” i tenen un funcionament similar al dels tests d'embaràs, explica l'organisme.
Així mateix, a més de la rapidesa, els tests tenen un altre avantatge davant les PCR: es poden realitzar al domicili d'un cas sospitós, sempre sota la supervisió d'un professional sanitari. Amb aquests tests, es millora el cribratge de la població i es limita els assaigs de PCR només a aquells pacients que, amb simptomatologia, donin negatiu en els tests ràpids.