Els tests de detecció del coronavirus Covid-19 s'han convertit en un element essencial durant el transcurs de la pandèmia. Tant és així que, el que més demanda el professional sanitari i la ciutadania avui dia és tenir un accés ràpid i eficaç a aquest tipus de prova, sempre que sigui necessari. Aquestes proves són una eina vital per frenar la propagació del nou coronavirus.
Quina prova del coronavirus Covid-19 és més efectiva?
Tal com expliquen des dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), actualment existeixen tres modes de diagnosticar SARS-CoV-2, el virus causant de la malaltia del coronavirus Covid-19.
1. Test PCR coronavirus: Coneguda com la prova de reacció en cadena de la polimerasa (PCR). Està considerada el test més fiable i el prioritari per a les autoritats sanitàries espanyoles perquè la seva fiabilitat és superior al 90 per cent. La prova detecta la presència del virus a partir de mostres respiratòries preses a la zona posterior de la faringe. Si la prova és positiva (detecta ARN viral) s'entén que existeix multiplicació viral. Aquesta prova confirma l'existència d'una infecció activa i si l'individu és capaç de contagiar a altres. Fins que la PCR no és negativa, es considera que l'individu és potencialment contagiós
2. Test Serològics coronavirus: No detecten la presència del virus en si, sinó els anticossos que s'hagin generat a l'organisme com a resposta a la malaltia. Es realitzen a partir d'una mostra de sang i detecten les immunoglobulines IgM (anticossos d'aparició primerenca) i IgG (anticossos d'aparició tardana i persistents en el temps). Busquen conèixer si una persona ha estat exposada al virus i si s'ha recuperat. Són senzills, barats i ràpids.
- En aquest apartat hi ha dos tipus de tests; els ELISA (de laboratori) i els tests ràpids serològics. Aquests tests poden fins i tot detectar casos lleus o asimptomàtics. Per exemple, si es dóna el cas d'una persona que hagi passat la malaltia sense manifestar símptomes, pot haver generat anticossos del virus que indiquin que l'ha passada i que té un grau d'immunitat davant d'aquesta. El principal inconvenient que té aquesta prova és que, en no detectar el virus en si, no ofereix resultats si el pacient es troba en una fase inicial del coronavirus en la qual encara no ha generat anticossos.
3. Test Serològics ràpids de coronavirus: Tests ràpids: Els tests ràpids, també coneguts com a tests ràpids d'antigen, són proves de diagnòstic ràpid que es realitzen a través d'una mostra de sang o nasofaríngia i poden identificar la proteïna del virus. Aquests tests ofereixen resultats de manera gairebé immediata, similar a un test d'embaràs; no obstant això, tenen una sensibilitat i especificitat molt inferior a les PCR, per la qual cosa se solen complementar. Un dels punts febles dels tests ràpids de coronavirus és que no identifiquen l'ARN del virus sinó que simplement detecten la presència d'anticossos produïts davant del virus en sang sense quantificar-los.
Quin mètode és més fiable per detectar el coronavirus?
Segons el CDC, la fiabilitat de cada test de coronavirus depèn del moment de la infecció. Així, en pacients simptomàtics amb pocs dies d'evolució, les proves més fiables són les PCR. El problema sorgeix un cop avança la malaltia.
En aquest cas, la quantitat de virus a la nasofaringe disminueix i la fiabilitat de la PCR va baixant. A partir dels 7-10 dies del Covid-19 a l'organisme apareixen els primers anticossos. És en aquest moment quan els tests serològics augmenten la seva fiabilitat.
Com interpretar els resultats d'una PCR o un test d'antigen?
Tenint en compte l'estudi de seroprevalença que està duent a terme el Govern, a través de l'Institut de Salut Carlos III, un resultat negatiu en PCR, IgM i IgG indica que la persona no ha estat contagiada. En canvi, un resultat positiu en PCR i negatiu en els serològics s'anomena “període finestra”, és a dir, el temps en què la infecció ja és present però els anticossos encara no són detectables, mentre que un positiu en PCR i IgM indica un estat primerenc de la infecció. Quan els tres valors són positius, la infecció es troba en la seva fase activa i quan el d'IgM dóna negatiu, el pacient afronta l'estat final de la infecció.