El Tribunal Superior de Justícia d'Aragó (TSJA) ha reconegut la situació d'“abús” patida per un veterinari que des de 1999 va encadenar un contracte temporal rere l'altre amb la Diputació General. “Existeix un llarg exercici de funcions com a interí recurrent sense que s'hagi acreditat que els nomenaments obeïssin a motius conjunturals”, ha conclòs la Sala del Contenciós, que, tanmateix, ha rebutjat la petició del demandant d'obtenir automàticament una plaça fixa a l'administració.
Reflecteix la sentència que aquest veterinari va prestar servei ininterromput per a la Comunitat Autònoma aragonesa des de juny de 1999. Destaca l'Alt Tribunal, a mode d'exemple, que l'afectat va exercir com a interí i substitut en escorxadors durant 4.340 dies. També va passar pel Servei Provincial de Sanitat, així com pel Departament de Desenvolupament Rural d'Osca.
El veterinari va acudir als tribunals per exigir que se li apliqués la Directiva 1999/70/CE de la Unió Europea, destinada, entre altres objectius, a acabar amb l'“abús” de la temporalitat a les administracions públiques. Va argumentar, en aquest sentit, que l'Executiu autonòmic havia utilitzat la figura de l'interí per cobrir necessitats permanents i estructurals, cosa que la legislació comunitària prohibeix.
El TSJA ha donat la raó al treballador en considerar que, en efecte, va existir “un llarg exercici de funcions com a interí” sense que s'acredités degudament “que els nomenaments i permanència en l'exercici de les seves funcions obeïssin a motius conjunturals”. "Existeix una situació objectivament abusiva”, ha sentenciat.
En aquesta línia, apunta que la jurisprudència “rebutja la figura de personal indefinit no fix com a solució per als supòsits d'abús per part de les administracions públiques de contractes o nomenaments de caràcter temporal per atendre necessitats permanents o de caràcter estructural”.
"L'abús no implica automàticament un dany"
Tot i que el dictamen de la Justícia aragonesa és agredolç per al veterinari, que no veu satisfeta la seva petició d'accedir a una plaça fixa a l'administració aragonesa.
En aquest sentit, i encara que reitera que els nomenaments del recurrent “han de ser considerats abusius”, aquesta situació “no converteix el nomenament en un de caràcter fix o d'estabilitat en la funció pública, com tampoc aquesta situació d'abús pot determinar l'aplicació de la normativa laboral i determinar un nomenament d'interí no fix”. És a dir: “Que la mera situació d'abús no implica automàticament que hi hagi hagut un dany”.
Per aquestes mateixes raons, l'Alt Tribunal considera que el veterinari no ha de rebre una compensació econòmica.
"Sí que es podrà reclamar per aquells danys materials o morals, per una disminució patrimonial o una pèrdua d'oportunitat que l'empleat públic interí no tingués el deure jurídic de suportar. Per a això haurà de presentar una reclamació per danys efectius i identificats", conclou.