La gestió dels equips i, especialment, la presa de decisions difícils constitueixen una de les majors preocupacions dels caps de servei d'Anestesiologia. A tot això s'hi sumen altres factors com la solitud, la càrrega de feina i el relleu generacional, entre d'altres. "La solitud és trobar-se sol en la presa de decisions", adverteix Pilar Argente, vicepresidenta primera de la Societat Espanyola d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor (Sedar) durant la celebració de les II Jornades de Caps de Servei d'Anestesiologia a Saragossa. Aquesta solitud, matisa, no significa mancar de persones al voltant, sinó haver d'assumir certes decisions quan el responsable és conscient que el seu equip pot estar en contra d'una decisió.
La professional ha reconegut que l'últim any ha estat especialment complicat per a ella. En aquest pla situa entre les majors dificultats la reconstrucció dels serveis, en referència a les sortides de professionals i a les fractures que es produeixen dins dels mateixos quan les decisions organitzatives generen desacords. Un problema que es torna més complex perquè les circumstàncies no són iguals a tots els territoris: "No és el mateix la Comunitat Valenciana que Catalunya. Encara que tinguem problemes de base que són els mateixos, la manera de prendre decisions no és la mateixa perquè no ens enfrontem a la mateixa forma de governança", reconeix.
El relleu generacional i la gestió dels equips
Dins d'aquesta preocupació pels equips hi ha el relleu generacional o, dit d'una altra manera, com gestionar les noves generacions d'anestesiòlegs i respondre a unes expectatives professionals que estan canviant. "Hem d'aprendre a treballar emocionalment amb els nostres equips", adverteix un dels caps de servei participants a les jornades. "Hem de començar a saber que la gent jove acaba i no vol fer guàrdia. Han canviat; la gent vol tenir vida".
Al seu parer, el coneixement de les necessitats individuals de cada professional són eines fonamentals: "La intel·ligència emocional és bàsica, hem de conèixer els nostres equips i saber quines són les seves necessitats bàsiques". Al seu parer, els caps de servei necessiten metodologies que els permetin identificar els diferents perfils dels seus professionals, comprendre les seves motivacions i adaptar la gestió a les seves circumstàncies, a més d'adequar-se a aquest canvi.
En una línia similar, un altre dels participants ha defensat que el perfil del cap de servei ha d'evolucionar cap a una figura més centrada en la gestió de persones que en el lideratge clínic tradicional. "El cap d'avui ha de ser una persona amb les capacitats orientades a la gestió de persones, més que a una jefatura clínica". Des d'aquesta perspectiva, suggereix que els responsables han d'evolucionar cap a un perfil de director executiu, capaç de pensar i planificar a llarg termini, en lloc de romandre atrapat en les tasques operatives del dia a dia.
"Un cap de servei que ha d'estar solucionant incendis, pensant qui farà la guàrdia de demà, anant a una reunió per un protocol, és un fracàs des del meu punt de vista perquè no et quedarà temps per pensar". Una de les claus, assegura, està en conèixer de prop l'equip: "Has de conèixer la teva gent, el teu equip, però sobretot has de buscar el teu temps personal".
Dades davant d'objectivitat
D'altra banda, David, un altre dels caps de servei presents, mostra una visió especialment pessimista sobre la situació actual. Encara que diu mantenir una bona relació amb la gerència i la direcció del seu hospital, lamenta que la tensió dins dels serveis estigui desplaçant la reflexió i l'anàlisi racional.
"Jo sempre dic: 'A mi no m'expliquis històries, dóna'm dades'", ha explicat. Tanmateix, considera que ni tan sols les dades estan sent suficients per reconduir determinades situacions. En aquest punt ha posat com a exemple recents discussions del sector respecte a les retribucions salarials i a les jornades extraordinàries, en què, al seu parer, les reivindicacions emocionals estan guanyant terreny davant dels arguments objectius.
