Publicada

Els pacients hospitalitzats per la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) presenten una alta càrrega de comorbiditats. L'estudi ADEG-MPOC (acrònim d'Adequació a les Guies de Pràctica Clínica en el pacient hospitalitzat per MPOC a Espanya) ha demostrat l'impacte crític que aquesta acumulació de comorbiditats és el factor pronòstic que més influeix en l'evolució desfavorable del pacient, que es tradueix en una major mortalitat i un major nombre de reingressos dels pacients hospitalitzats per MPOC.

Els resultats de l'estudi multicèntric ADEG-MPOC, impulsat pel Grup de Treball de MPOC i Malalties Respiratòries de la SEMI, i finançat amb una beca competitiva de GSK internacional/Europa, es donaran a conèixer en detall en el marc del 47è Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), que se celebrarà a Múrcia del 25 al 27 de novembre. La presentació anirà a càrrec de José Antonio Díaz Peromingo, especialista en Medicina Interna i membre de la SEMI, qui exposarà els resultats el 26 de novembre, durant la taula rodona 'Més enllà del pulmó: MPOC i comorbiditats'.

Com a avançament d'aquesta presentació científica i amb motiu del Dia Mundial de la MPOC, que se celebra el 18 de novembre, la SEMI dona a conèixer part de les primeres troballes de l'estudi. ADEG-MPOC és un estudi multicèntric, observacional, prospectiu i longitudinal en què han participat 28 hospitals espanyols pertanyents a 10 comunitats autònomes. En la investigació s'han inclòs 350 pacients ingressats de manera consecutiva per exacerbació aguda de MPOC, realitzant un seguiment als 3 i 12 mesos després de l'alta hospitalària per avaluar de manera rigorosa la seva evolució clínica, la recurrència d'episodis aguts i el pronòstic a mitjà i llarg termini.

L'objectiu principal de l'estudi ha estat caracteritzar amb precisió el perfil clínic i la càrrega de malalties concomitants (o comorbiditats) dels pacients ingressats per una exacerbació de la MPOC, així com avaluar el grau de compliment real de les recomanacions establertes a les guies clíniques de referència (GOLD i GesEPOC) als serveis d'hospitalització del nostre país.

Impacte de les comorbiditats: mortalitat i reingressos

Els resultats confirmen que el perfil típic del pacient hospitalitzat per MPOC correspon a un home amb una edat mitjana de 75 anys, exfumador i amb una limitació greu al flux aeri (amb un FEV1 mitjà del 50 per cent). No obstant això, el tret determinant és la seva elevada pluripatologia sistèmica. Entre les comorbiditats més prevalents observades en aquests pacients destaquen les següents: hipertensió arterial, en el 69,4 per cent dels pacients; alteració dels lípids o dislipèmia, en el 53,8 per cent; diabetis mellitus, en el 35,7 per cent; fibril·lació auricular, en el 31,3 per cent; insuficiència cardíaca, en el 28,7 per cent; i trastorns d'ansietat o depressió, en el 21 per cent.

Durant el primer any d'alta, el 33,3 per cent d'aquests pacients va acudir a Urgències. Així mateix, les dades del seguiment longitudinal reflecteixen una elevada fragilitat assistencial: el 15 per cent dels pacients havien mort als tres mesos de l'alta i el 41 per cent havia reingressat a planta durant el primer any postalta. "L'estudi ADEG-MPOC evidencia de manera clara que l'acumulació de comorbiditats constitueix el factor pronòstic més determinant en l'evolució desfavorable del pacient. S'ha observat una associació directa i estadísticament significativa entre una major càrrega comòrbida i un increment de la mortalitat a l'any de l'alta hospitalària", exposa Díaz Peromingo, ponent de l'estudi al 47è Congrés de la SEMI.

El rol del metge internista i estratègies de millora

"Tenint en compte que els Serveis de Medicina Interna assumeixen més de la meitat de les hospitalitzacions per exacerbació de MPOC a Espanya, la figura de l'especialista en Medicina Interna resulta indispensable per garantir una atenció integral i holística. De fet, l'estudi posa de manifest que només al voltant del 40 per cent dels pacients es segueixen adequadament les recomanacions de les guies clíniques durant l'episodi agut, cosa que evidencia les dificultats per aplicar aquestes pautes en pacients amb múltiples malalties i elevada complexitat clínica", explica Francisco Javier Medrano, coordinador del Grup de Treball de MPOC i Malalties Respiratòries de la SEMI i impulsor de l'estudi ADEG-MPOC.

"Els internistes tenim una visió global del pacient, la seva malaltia i comorbiditats i estem formats i habituats per proporcionar una atenció més coordinada i adaptada a la realitat clínica de cada pacient", afegeix.

Per optimitzar els resultats clínics i reduir complicacions, la SEMI proposa tres línies d'actuació prioritària: l'optimització del tractament amb corticoides orals, que implica ajustar amb rigor les dosis i la durada dels corticoides sistèmics per evitar descompensacions metabòliques i hiperglucèmies secundàries durant l'ingrés, sistematitzar la profilaxi tromboembòlica adaptada al risc del pacient ingressat seguint l'escala Pretemed; i recolzar-se en eines digitals, és a dir, implantar sistemes informatitzats de suport a la decisió clínica integrats directament a la història clínica electrònica hospitalària.

Així mateix, després de les troballes d'ADEG-MPOC, la recerca ha d'orientar-se cap a la personalització del tractament i la validació predictiva d'escales pronòstiques (com Codex, Bodex o Charlson ajustat). La Societat Espanyola de Medicina Interna ja lidera treballs en aquesta direcció dins de la mateixa sessió congressual, destacant l'estudi FerroMPOC —centrat en l'impacte de la ferropènia i altres comorbiditats poc estudiades en el pacient amb MPOC com l'alexitímia (incapacitat per reconèixer i expressar les emocions) o la incontinència urinària i el desenvolupament d'escales avançades d'estimació del risc cardiovascular específiques per a aquesta població.