L’arribada de nous tractaments biològics obre una nova etapa per a l’abordatge de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Per primera vegada, els professionals compten amb teràpies dirigides a mecanismes inflamatoris concrets en determinats pacients. "Suposa un canvi de paradigma en el tractament de la malaltia", avancen des de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ), assegurant que aquests medicaments podrien beneficiar uns 20.000 pacients amb MPOC a Espanya.
"Hem après a poc a poc a personalitzar el tractament de la MPOC", afirma Andrea Yordi León, membre de l’equip de coordinació de l’Any Separ de la Via Aèria 2026-2027, que recorda que durant els darrers anys s’han incorporat diferents eines terapèutiques, com la "rehabilitació respiratòria o la reducció de volum". En concret, els nous fàrmacs, dupilumab i mepolizumab, actuen sobre la inflamació de tipus 2 i ja han demostrat reduir fins a un 34 per cent les exacerbacions en els assaigs clínics. "A dia d’avui, els pacients amb MPOC no només viuen més anys, sinó que també viuen millor", apunta.
Tanmateix, existeix un grup de pacients que continua presentant el que es coneix com a exacerbacions o aguditzacions. És a dir, tot i rebre el tractament habitual, no són capaços de controlar la malaltia. Aquestes persones són precisament les que podrien trobar una nova alternativa en els medicaments biològics. "Hi ha alguns pacients que malgrat tot això segueixen aguditzant, segueixen venint a urgències, segueixen venint a la seva consulta de metge de capçalera o fins i tot segueixen ingressant als nostres hospitals".
Dos fàrmacs contra la inflamació de tipus 2
Per comprendre com funcionen aquests medicaments, cal conèixer un dels mecanismes implicats en la MPOC: la inflamació dels bronquis, que provoca la seva obstrucció i la aparició de símptomes. Segons explica la professional, aproximadament un 20 per cent dels pacients presenta una inflamació de tipus 2, caracteritzada per un augment persistent dels eosinòfils, un tipus de glòbul blanc.
"Quan els eosinòfils estan persistentment elevats al llarg de la malaltia, empitjora la inflamació i empitjoren els símptomes del pacient", detalla. En aquest context, els nous tractaments biològics actuen bloquejant el que es coneix com els missatgers, que activen aquestes cèl·lules i desencadenen la cascada inflamatòria. "Per primera vegada comptem amb un medicament que tractarà específicament un tipus d’inflamació".
Tant dupilumab com mepolizumab són fàrmacs de dispensació hospitalària i s’administren cada dues o quatre setmanes, en funció de la pauta establerta. Els pacients poden recollir-los a la farmàcia del seu hospital i administrar-se’ls ells mateixos al seu domicili, tot i que les primeres vegades ho farà un professional.
En qualsevol cas, convé ressaltar que aquests medicaments no substitueixen el tractament habitual: "La base segueix sent els broncodilatadors", per la qual cosa els tractaments biològics només s’incorporen com una opció addicional.
Accés i requisits
Tanmateix, els pacients que vulguin accedir-hi han de complir tres requisits: presentar inflamació de tipus 2, haver rebut durant almenys sis mesos un tractament optimitzat amb triple teràpia inhalada i mantenir un mal control de la malaltia.
Quant a la seva disponibilitat al nostre sistema sanitari, Yordi recorda que l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès), va aprovar un d’aquests tractaments el 2024 i el segon va obtenir llum verda al febrer d’aquest any. Per la seva banda, el Ministeri de Sanitat espanyol va aprovar el seu finançament per a la MPOC el passat mes de juliol i des de setembre els hospitals estan autoritzats per iniciar-ne la prescripció.
"Els resultats dels assaigs clínics són força prometedors", apunta Yordi. "Han aconseguit disminuir fins a un 34 per cent les aguditzacions dels pacients amb MPOC, de manera que si aconseguim disminuir-les, és molt probable que el pronòstic de la malaltia millori". Així mateix, aquests fàrmacs han aconseguit reduir "fins a un terç de les visites a urgències, millorar la funció pulmonar i una cosa molt important: la qualitat de vida dels pacients".
Tot i així, la professional demana prudència a l’hora de valorar-ne els beneficis a llarg termini, ja que no s’han de treure falses conclusions: "Els assaigs clínics han durat entre un i dos anys. De cara al futur encara no sabem realment quins seran els beneficis", reconeix.
MPOC i inflamació de tipus 1
L’incorporació d’aquests tractaments es produeix en un context en què la MPOC continua sent una malaltia molt freqüent. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és la tercera causa de mort al món i afecta uns tres milions de persones de més de 40 anys al nostre país. "El 74,7 per cent de les persones amb MPOC no tenen diagnòstic", adverteix Patricia Sobradillo, coordinadora de l’Any Separ de la Via Aèria, qui assenyala que la prevalença ha augmentat entre les dones els darrers anys.
Preguntada sobre els tractaments en marxa per als pacients que pateixen MPOC amb inflamació de tipus 1, Sobradillo apunta a Tozorakimab, tot i que adverteix que s’està esperant l’aprovació per part de l’EMA. "No serà abans de l’any vinent", vaticina en declaracions a Redacción Médica. Els pròxims passos passaran per "l’aprovació del Ministeri i cada comissió de farmàcia". En qualsevol cas, insisteix: "Com que hi ha una necessitat, no s’estan dilatant gaire les aprovacions".
