Salut Pública sol aparèixer quan s'aborda l'augment de la despesa sanitària. La majoria dels actors del sector entenen que aquest àmbit resulta clau per garantir el benestar físic i mental dels pacients. Cal no oblidar que en ella s'inclouen les diferents iniciatives de prevenció de la patologia -vacunació, cribratges, formació en hàbits saludables...-, de vigilància epidemiològica i de sanitat ambiental i seguretat alimentària -control de la qualitat de l'aigua, inspecció dels productes...-. Per això, el reforç de la partida pressupostària per a aquest àmbit acostuma a ser demandat. No obstant això, la resposta no està tant en l'increment com en la distribució del finançament.
En aquest sentit, la solució es troba en la divisió de la despesa en Salut Pública. L'antic president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas), Eduardo Satué, ha assenyalat a Redacción Médica que part del pressupost destinat a aquest espectre es dedica a la compra de vacunes. D'aquesta manera, la inversió en programes de prevenció o personal es redueix de manera considerable.
Així, Satué proposa un model de finançament per a Salut Pública que repliqui l'existent per a l'Atenció Primària. En particular, el encara membre de la societat científica ha indicat que la part positiva del seu model és que la inversió en qualsevol producte farmacèutic emprat en el primer nivell assistencial va unida a una partida diferent de la dedicada al propi manteniment de l'atenció dels pacients. "No es parla de despesa en fàrmacs en aquest àmbit, ja que les seves partides estan separades", ha explicat Satué. Aquesta separació s'observa en els comptes del Ministeri de Sanitat i algunes comunitats autònomes, tot i que n'hi ha d'altres que incorporen la despesa farmacèutica en receptes a la partida d'Atenció Primària.
D'aquesta manera, el representant de l'esmentada organització ha reclamat dues línies de finançament diferents per a l'àrea en què treballa. "S'hauria de plantejar una partida que englobi la vacunació i l'adquisició de dosis i una altra per als programes de Salut Pública", ha especificat. Des del seu punt de vista, aquesta és l'única manera d'enfortir aquesta divisió de la prestació sanitària i afrontar reptes com la vigilància de noves patologies o la monitorització dels efectes del medi ambient en la ciutadania.
Increment de la finançament
A partir d'aquest desglossament pressupostari, es podria apostar per un augment real del finançament dedicat a l'espectre de Salut Pública. "Hem de pensar que la quantitat invertida s'ha relegat tradicionalment a la vacunació i el control ambiental. Malgrat la seva rellevància, també existeixen altres actuacions que són indispensables com els programes de protecció, els cribratges o l'educació per a la salut", ha puntualitzat Satué.
Actualment, la inversió en Salut Pública a Espanya se situa al voltant del 2 per cent de la quantitat dedicada a sanitat. "No som ni els millors ni els pitjors d'Europa", ha manifestat Satué. En aquest sentit, Alemanya, Països Baixos, Finlàndia, Itàlia i Àustria lideren en la dedicació del pressupost sanitari a aquest àmbit, amb inversions al voltant del 5 per cent. No obstant això, en països com Polònia o Romania el percentatge destinat no arriba a l'1 per cent del finançament sanitari.
No obstant això, Brussel·les exigeix més. El Comitè de Salut Pública del Parlament Europeu va demanar fixar l'assignació mínima per a aquest àmbit en el 4 per cent dels fons per a actuacions sanitàries dels diferents membres de l'aliança continental. Així, es pretén convertir la Salut Pública en un element primordial de la sanitat de la Unió Europea, en passar a ser una inversió estratègica de caràcter obligatori per als Vint-i-set.
Satué concorda amb la proposta europea. "El pressupost s'ha d'augmentar, ja que invertir en Salut Pública és fer-ho en planificació i anticipació als problemes", ha afirmat. Això sí, no tot és augmentar la quantitat planificada. De vegades, també cal organitzar la manera en què es distribueix.