Un de cada nou adults a nivell mundial té diabetis i més de quatre de cada deu desconeixen que la pateixen, segons dades de la Federació Internacional de la Diabetis (IDF, per les seves sigles en anglès). Per al 2050 es preveu que una de cada vuit persones, aproximadament 853 milions, viurà amb la malaltia, la qual cosa suposa un augment del 46 per cent. "El que es coneix com a epidèmia del segle XXI, la diabetis tipus 2, ha començat a incrementar el nombre de persones afectades en països en desenvolupament i, per tant, en continents com Àsia", detalla en declaracions a Redacción Médica Dídac Mauricio, director del Servei d'Endocrinologia de l'Hospital Universitari Sant Pau i president de la Societat Espanyola de Diabetis (SED).
Una de les principals barreres d'aquesta malaltia, o millor dit, conjunt de malalties, atès que engloba tant la diabetis tipus 1 com la diabetis tipus 2, és que pot romandre anys sense diagnosticar mentre provoca danys a l'organisme. "En el cas de la diabetis tipus 2, coneixem el que anomenem història natural de la malaltia. Sabem que una part important de les persones afectades, quan la glucèmia s'incrementa, molts casos no tenen símptomes o aquests no són percebuts de manera important per la persona", sosté Mauricio. És a dir, "una part de l'evolució de la malaltia pot romandre sense diagnòstic".
L'identificació d'aquests pacients resulta fonamental per prevenir les complicacions associades a la hiperglucèmia. Per això, detalla Mauricio, el sistema sanitari espanyol realitza l'anomenat "cribratge oportunista" mitjançant la determinació de la glucèmia o de la hemoglobina glicosilada en persones amb factors de risc.
Entre els candidats a aquestes proves es troben les persones majors de 45 anys i aquelles que presenten "alguna de les condicions d'alt risc per a diabètics, com la pressió arterial elevada, l'obesitat, el sobrepès", etc. L'objectiu és identificar la malaltia abans que les seves conseqüències siguin més evidents.
Una nova generació de tractaments
Tot i que la detecció precoç de la diabetis continua sent un dels grans reptes pendents, el tractament de la malaltia ha experimentat una transformació significativa durant les darreres dues dècades. "Han aparegut nous grups terapèutics que tenen un efecte important sobre la glucèmia en molts casos", reconeix el professional. A més, alguns d'aquests grups "tenen un efecte preventiu sobre les complicacions de la diabetis", com és el cas dels inhibidors dels canals de sodi-glucosa tipus dos (SGLT2) i els agonistes del receptor de GLP-1, "que tenen un efecte preventiu en termes de malaltia cardiovascular".
També ho han demostrat en "persones sense diabetis que tenen malaltia renal crònica o insuficiència cardíaca", explica el president de la societat científica, que també des
El canvi més rellevant és que alguns medicaments ja no es limiten a reduir els nivells de glucosa a la sang. Determinades famílies terapèutiques, com els inhibidors de SGLT2 i els agonistes del receptor de GLP-1, han demostrat també beneficis en la prevenció de complicacions cardiovasculars i renals.
"Aquests grups terapèutics tenen un efecte preventiu en termes de malaltia cardiovascular", explica el president de la societat científica. "Tots aquests grups terapèutics que han anat apareixent ens han donat la possibilitat de personalitzar molt més el tractament de les persones amb diabetis tipus 2", adverteix.
No tots els pacients requereixen el mateix tractament
En aquest sentit, la medicina de precisió es planta com una altra de les línies d'avenç en aquest àmbit. Atès que la diabetis tipus 2 és una malaltia heterogènia, les característiques de cada pacient condicionen tant el risc de desenvolupar complicacions com la resposta als tractaments. "S'està avançant molt en la caracterització de subgrups específics de persones amb diferents perfils que fan que ens orientin millor a la utilització de determinades estratègies terapèutiques adaptades a cada condició".
La incorporació de marcadors permetrà aprofundir en aquesta caracterització. No obstant això, l'especialista matisa que "els marcadors genètics encara no estan a l'abast de la pràctica habitual, excepte en aquelles sospites de malalties genètiques específiques com a causa de diabetis".
En aquest camí s'emmarca una de les investigacions que desenvolupa el seu grup: una cohort de 1.200 pacients amb diabetis tipus 2 de nou diagnòstic, reclutats a Catalunya, als quals estan caracteritzant i realitzant seguiment. L'objectiu és "trobar un tractament personalitzat per a aquests pacients".
Fàrmacs i altres teràpies innovadores
L'innovació farmacològica també apunta a una ampliació de les opcions terapèutiques disponibles durant els pròxims anys. Els agonistes del receptor de GLP-1 i altres medicaments de la família de les incretines estan experimentant una important transformació. "Tindrem molt aviat noves molècules disponibles, algunes amb efectes específics o fins i tot més potents, que prevenen dany orgànic, per exemple, en el cas del fetge en persones obeses o amb diabetis", vaticina el president de la SED.
A més, la recerca no es limita als medicaments administrats mitjançant pèptids, sinó que també avança en el desenvolupament de les anomenades "small molecules, molècules petites que tenen el mateix efecte i poden administrar-se per via oral". De fet, el professional assenyala que ja existeix una molècula d'aquest tipus comercialitzada als Estats Units.
La inequitat persistent en l'abordatge
Malgrat els avenços terapèutics i tecnològics, l'accés a la innovació continua sent desigual. El president de la Societat Espanyola de Diabetis reconeix que existeixen diferències entre comunitats autònomes, però també dins d'una mateixa regió, depenent de l'hospital de referència o de les dificultats associades a viure en un entorn rural o allunyat. "Aquest és un problema que tenim recurrent", adverteix.
Es tracta d'una situació que, al seu parer, no hauria de dependre únicament de les comunitats autònomes, sinó que "hauria d'estar damunt la taula de qui defineix quines són les activitats principals assistencials que hem d'oferir". Insisteix que de la mateixa manera que "els fàrmacs que estan aprovats s'autoritzen des del Ministeri, Sanitat hauria de definir quina és la cartera de serveis homogeneïtzada a la qual hauria d'accedir qualsevol ciutadà".