El cribratge del càncer de pulmó comença a fer passes cap a la seva implantació a Espanya. Catalunya i Castella-la Manxa han anunciat la posada en marxa dels seus primers programes de detecció precoç per al 2027, un avanç que obre una nova etapa en la prevenció d'un dels tumors amb més mortalitat al nostre país. La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ) considera que aquests anuncis representen un pas important cap a la incorporació progressiva del cribatge al Sistema Nacional de Salut (SNS), una estratègia recolzada per l'evidència científica i en la promoció de la qual ha tingut un paper destacat el projecte Cassandra, impulsat per la mateixa societat científica.
La necessitat d'avançar en la detecció precoç queda reflectida en les dades epidemiològiques. Segons l'informe Les xifres del càncer a Espanya 2026, elaborat per la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) i la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (Redecan), el càncer de pulmó s'ha convertit, per primera vegada, en el tumor responsable del major nombre de morts per càncer entre les dones espanyoles. El 2024 va provocar 6.691 defuncions, davant les 6.563 atribuïdes al càncer de mama. A més, s'estima que durant el 2026 es diagnosticaran 34.908 nous casos de càncer de pulmó a Espanya, dels quals 11.829 correspondran a dones.
"Estem començant a veure com la feina feta durant aquests anys comença a traduir-se en decisions concretes per part de les administracions. Cassandra ha contribuït a impulsar aquest canvi de perspectiva i a demostrar que és possible avançar cap a un model de detecció precoç adaptat al nostre sistema sanitari. Estem davant d'un efecte dòmino que esperem que animi altres comunitats autònomes a fer també aquest pas", assenyala Juan Carlos Trujillo, membre de Separ i cocordinador del projecte Cassandra.
Detectar abans per canviar el pronòstic
Un dels principals reptes en l'abordatge del càncer de pulmó és que, sovint, es diagnostica quan la malaltia ja es troba en fases avançades, cosa que limita les possibilitats de tractament amb intenció curativa. La detecció mitjançant TC de baixa dosi permet identificar tumors en estadis inicials, quan hi ha més opcions terapèutiques.
L'evidència científica recolza aquesta estratègia. Dos grans assajos clínics, l'europeu Nelson i l'estatunidenc National Lung Screening Trial (NLST), van demostrar que el cribatge mitjançant TC de baixa dosi redueix la mortalitat per càncer de pulmó en persones amb alt risc. En concret, el NLST va observar una reducció relativa del 20 per cent de la mortalitat per aquesta malaltia davant el cribatge mitjançant radiografia de tòrax. Per la seva banda, l'assaig Nelson va registrar una reducció del 24 per cent de la mortalitat per càncer de pulmó als deu anys entre els homes que van participar en el programa de cribatge, en comparació amb els qui no van ser cribats.
"El principal problema del càncer de pulmó és que, freqüentment, no produeix símptomes específics en les seves fases inicials i, quan apareixen les primeres manifestacions clíniques, la malaltia pot trobar-se ja avançada. Per això, identificar les persones amb més risc i oferir-los proves de detecció precoç pot marcar una diferència important en el seu pronòstic. L'objectiu és diagnosticar el tumor quan encara hi ha més possibilitats d'aplicar tractaments amb intenció curativa", explica José Sanz, coordinador de l'àrea d'Oncologia Toràcica de Separ.
No obstant això, el cribatge s'ha d'adreçar a grups de població seleccionats en funció del seu risc i desenvolupar-se dins de circuits assistencials ben definits, que garanteixin tant la realització de les proves com el seguiment de les troballes i l'accés a les proves diagnòstiques i els tractaments necessaris.
Un model que va més enllà de detectar el càncer
Cassandra planteja un abordatge integral de les persones amb alt risc de desenvolupar càncer de pulmó. A més de la detecció precoç mitjançant TC de baixa dosi, contempla la prevenció primària a través de programes de deshabituació tabàquica i l'avaluació d'altres malalties relacionades amb el consum de tabac, com la MPOC, l'enfisema i les patologies cardiovasculars.
Separ considera que els avenços de les comunitats autònomes han d'anar acompanyats d'una estratègia coordinada que permeti garantir criteris homogenis de selecció de la població, qualitat en la realització i interpretació de les proves i continuïtat assistencial. L'objectiu final és que el lloc de residència no determini les oportunitats d'accedir a una detecció precoç que pot canviar el pronòstic de la malaltia.