El relleu generacional en Pneumologia podria estar en risc i per això requereix augmentar la formació de nous especialistes. És la idea que defensa María Teresa Ramírez, membre de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ), que defensa a Redacción Médica que els hospitals ampliïn la seva oferta de places MIR per respondre a les necessitats futures, en un context marcat per l'envelliment de les plantilles i les desigualtats territorials. Aquest diagnòstic forma part de Neumocal 2025, l'informe impulsat per aquesta entitat i que analitza els recursos, l'activitat i la qualitat dels serveis de Pneumologia al Sistema Nacional de Salut (SNS).
El document, elaborat a partir de dades de 2024 sobre l'estructura i activitat dels serveis i d'altes hospitalàries de 2023, va comptar amb la participació de 151 serveis de Pneumologia i alertava que el 26 per cent dels pneumòlegs en actiu tenia 55 anys o més.
Més places MIR per cobrir les necessitats futures
La principal mesura que planteja Ramírez és augmentar l'oferta MIR. Tot i que les places MIR de Pneumologia solen completar-se, "això no vol dir que les places que s'ofereixen estiguin ajustades a les necessitats que tenim de pneumòlegs a Espanya i que tindrem", assenyala. Com a exemple, planteja que els hospitals podrien passar de formar un resident a l'any a oferir dues o tres places, en funció de les seves necessitats.
La planificació ha de tenir en compte, a més, l'envelliment de la població i l'augment previst de la prevalença de les malalties respiratòries. Segons Ramírez, hi ha tres comunitats autònomes en què s'ha identificat un risc elevat. En aquests territoris, adverteix, podrien sorgir dificultats per cobrir les necessitats d'especialistes dins d'una dècada.
Diferències territorials en professionals i recursos
La distribució dels recursos és una altra de les principals preocupacions que recull Neumocal. Ramírez considera prioritari que les comunitats disposin d'una oferta més homogènia d'hospitals amb serveis de Pneumologia i dels mitjans necessaris per atendre els pacients.
"El que veiem sobretot és una gran diferència de recursos humans i materials entre comunitats", explica. Aquestes diferències afecten tant la presència d'especialistes com la disponibilitat de recursos en relació amb la població atesa.
L'informe de Separ també identifica desigualtats entre territoris en recursos com els llits d'hospitalització, les Unitats de Cures Respiratòries Intermèdies (UCRI), els laboratoris de funció pulmonar, les Unitats del Son i els programes de rehabilitació respiratòria.
Per a Ramírez, l'objectiu és que els pacients tinguin accés a una oferta assistencial més equilibrada, independentment de la comunitat autònoma on resideixin.
Les diferències de mortalitat requereixen més anàlisi
Les variacions territorials en els resultats clínics també formen part del debat sobre Neumocal. Un article publicat per aquest diari va assenyalar que la mortalitat hospitalària ajustada per risc per pneumònia oscil·lava entre el 4,3 per cent a les Balears i el 8,3 per cent a Castella i Lleó.
Tanmateix, Ramírez adverteix que aquestes dades no permeten concloure que les diferències es deguin exclusivament a la disponibilitat de recursos o a la qualitat de l'atenció. Per establir aquesta relació, explica, seria necessari analitzar més indicadors i tenir en compte les característiques dels pacients.
"El Neumocal no té capacitat per establir això, només identifica que hi ha comunitats on hi ha més taxes de mortalitat", afirma. L'edat de la població i la presència d'altres malalties poden influir en els resultats i s'han de considerar abans d'atribuir les diferències a una causa concreta.
Separ trasllada els resultats a les administracions
La societat científica no té competències per aplicar directament les mesures que considera necessàries. Segons Ramírez, la seva funció és aportar dades perquè les administracions autonòmiques i els responsables dels serveis puguin utilitzar-les en la planificació i negociació de recursos.
"Separ el que fa és posar en evidència el que passa a Espanya", resumeix. L'organització també ofereix suport als responsables que sol·licitin la seva col·laboració en reunions institucionals per presentar les dades davant les autoritats sanitàries.
En aquest context, Ramírez afirma que els presidents autonòmics amb qui s'han reunit han valorat positivament la utilitat de l'informe, tot i que assenyala que Separ no disposa d'informació completa sobre les decisions que s'adopten posteriorment en cada territori i després cap comunitat els ha fet peticions al respecte. Cita Madrid com a exemple d'una comunitat on s'ha actuat, sense aportar més detalls sobre les mesures concretes.
Neumocal s'actualitzarà el 2028
El projecte tindrà continuïtat per facilitar el seguiment de la situació i comparar l'evolució dels serveis. Segons Ramírez, la següent actualització està prevista per al 2028, després de l'edició de 2025.
A més, explica que es preveu desenvolupar Neumoanalítica, una plataforma perquè els responsables dels serveis puguin actualitzar les seves dades i comparar-les amb les d'hospitals de característiques similars i de la seva pròpia comunitat autònoma. L'eina busca servir de suport a la gestió i a les negociacions amb les gerències i les administracions sanitàries.
La utilitat d'aquestes futures actualitzacions estarà a comprovar si les diferències detectades es redueixen i si les plantilles s'ajusten a les necessitats de cada territori. Mentrestant, Teresa insisteix que el diagnòstic ja apunta a una prioritat: planificar amb antelació la formació d'especialistes i la distribució de recursos per evitar problemes de cobertura en els pròxims anys.