L'obsessió per aconseguir un somni perfecte està començant a tenir conseqüències a les consultes de Medicina del son. "En els últims 5 anys i sobretot aquest 2026", cada vegada més persones acudeixen preocupades per les puntuacions que els proporcionen els seus rellotges intel·ligents, fins i tot quan dormen un nombre adequat d'hores i es troben bé durant el dia. Així ho assegura Celia García Malo, coordinadora del Grup d'Estudi de Trastorns de la Vigília i Son de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), que explica a Redacción Médica el que es coneix com a ortosòmnia, un fenomen relacionat amb la preocupació excessiva per controlar i optimitzar el descans, que pot derivar en "ansietat i insomni".
L'especialista relaciona aquesta evolució amb l'expansió d'aquests dispositius que monitoritzen el son i altres paràmetres de salut. Encara que l'ortosòmnia encara no està reconeguda com un diagnòstic en la classificació internacional dels trastorns del son, considera que podria incorporar-se en el futur, ja que ja hi ha persones que consulten específicament per aquesta preocupació. "Crec que, a mesura que s'estén l'ús de dispositius que monitoritzen el son i els paràmetres d'activitat física, és un trastorn que es va fent més freqüent", apunta. De fet, comenta que un estudi realitzat amb més de 500 adults va estimar que "entre el 3 i el 14 per cent" dels participants complia diferents criteris d'ortosòmnia.
Quan el rellotge importa més que les pròpies sensacions
I és que es tracta justament d'un dels motius de consulta habituals que descriu García Malo i que reflecteix fins a quin punt les dades tecnològiques poden condicionar la percepció del descans: "Els pacients acudeixen habitualment a l'especialista en Medicina del son perquè el seu rellotge dona una puntuació molt baixa". Tanmateix, davant d'aquestes situacions, la qüestió "més important", assegura, és "com es troben" realment aquestes persones.
La neuròloga recorda que aquests dispositius tenen limitacions, especialment a l'hora de determinar les fases i l'arquitectura del son: "No són un dispositiu mèdic". Les seves estimacions es basen en "paràmetres indirectes, com el moviment, la freqüència cardíaca o la seva variabilitat", que poden oferir resultats diferents segons les característiques de cada persona.
Per exemple, algú que "es mou molt durant la nit" pot aparèixer com si estigués despert quan en realitat està dormint. També determinades "alteracions del ritme cardíac poden influir en les estimacions". Per això, García Malo insisteix que si el son resulta reparador, es dorm un nombre adequat d'hores i la persona es troba bé durant el dia, una puntuació baixa no significa necessàriament que existeixi un trastorn.
Intentar millorar la puntuació pot empitjorar el son
Però el problema pot anar més enllà de la preocupació inicial pels resultats del rellotge. Quan una persona comença a interpretar que dorm malament, pot intentar "modificar constantment els seus hàbits" per millorar les puntuacions. És llavors quan apareixen els horaris extremadament estrictes, l'eliminació de determinades activitats o l'augment del temps que roman al llit intentant adormir-se.
García Malo adverteix que aquestes conductes poden acabar produint l'efecte contrari al que persegueixen: "Al final són situacions que fins i tot et distorsionen més el son, perquè el son normal tendeix a ser un son natural, espontani, lliure, i tot això a vegades porta més a tenir obsessió i a tenir ansietat relacionada amb el fet de dormir".
L'especialista confirma que una persona que inicialment no tenia dificultats per descansar pot acabar desenvolupant problemes de son i fins i tot insomni com a conseqüència d'aquesta dinàmica. La preocupació per dormir bé acaba convertint-se, paradoxalment, en un obstacle per aconseguir-ho.
El perfil de les persones més vulnerables
Tot i que és cert que no totes les persones tenen la mateixa predisposició a desenvolupar aquesta preocupació excessiva pel descans. Segons García Malo, existeixen determinats trets de personalitat que poden augmentar la vulnerabilitat. "En general són persones que solen ser perfeccionistes, autoexigents, que es preocupen per les coses, que volen tenir com les coses controlades i anticipades", explica.
Aquestes característiques afavoreixen l'obsessió i la por a la incertesa, quelcom que no es limita al son. L'especialista estableix un paral·lelisme amb altres àmbits de la vida quotidiana, "com l'alimentació o l'exercici físic", on també pot aparèixer una rigidesa excessiva.
La cultura del benestar també pot generar pressió
A aquesta predisposició individual s'hi suma un context social en què cada vegada existeix una major exigència per mantenir hàbits saludables i controlar tots els aspectes de la salut. Les xarxes socials contribueixen a difondre rutines i recomanacions que, encara que en principi poden semblar beneficioses, també poden alimentar determinades obsessions.
"Estem en un model ara mateix en què hem de ser hiperproductius i, per tant, les coses han de ser molt ràpides i molt immediates, perdent-se una mica la naturalitat que dormir no és un procés abrupte", assenyala García Malo.
La neuròloga considera positiu promoure bons hàbits, però adverteix que aquesta cultura pot resultar perjudicial per a les persones més vulnerables. Especialment quan comencen a buscar solucions en productes i remeis que no necessiten: "Hi ha persones que acaben obsessionant-se amb això o buscant solucions, per exemple, suplementacions o remeis naturals - entre ells "la melatonina, el magnesi, l'ashwagandha o la creatina"- o coses que al final no aporten res més que més obsessió i més rituals a l'hora de dormir".
Com abordar l'obsessió per controlar el descans
Davant d'una persona que presenta aquest comportament, el primer pas és determinar si existeix realment algun trastorn del son que necessiti tractament. En aquest cas, pot ser necessari "realitzar un estudi" per identificar el problema i establir la intervenció adequada. "Si no hi ha cap particularitat i és més el bucle aquest de l'obsessió i de l'ansietat, cal recomanar a aquesta persona que no es monitoritzi i que es regeixi per si mateixa", explica.
L'objectiu és recuperar una relació més natural amb el descans i abandonar la necessitat de complir tots els rituals. "La salut és una persona que té una vida saludable, que menja normal, que fa exercici, que dorm i treure una mica totes aquestes necessitats de fer-ho tot perfecte", resumeix.