"Les malalties respiratòries continuen sense rebre l'atenció que mereixen dins de les prioritats de salut pública". Així ho assenyala Marc Miravitlles, president de la Societat Europea de Respiratori (ERS) des del passat 9 de setembre i investigador principal del grup de Pneumologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). En una entrevista amb Redacción Médica, lamenta que “el primer que ve al cap és el càncer; el segon, la Cardiologia”, mentre altres especialitats queden relegades. Miravitlles considera que aquesta jerarquia és errònia. Recorda que les malalties respiratòries són la tercera causa de morts evitables i que, tot i que existeixen mesures per millorar-ne els resultats, les polítiques actuals “es queden una mica curtes”. A més, la inversió en recerca no es correspon amb la mortalitat que provoquen aquestes patologies.
El pneumòleg adverteix que els pacients respiratoris corren el risc de convertir-se en pacients "de segona classe". Per això, reclama un millor accés a tractaments específics i personalitzats, així com una atenció continuada per a qui pateix malalties respiratòries cròniques.
Miravitlles afirma que un dels exemples més clars en aquest escenari és la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC): "Els seus pacients tenen més dificultats per accedir a cures pal·liatives que els malalts de càncer, tot i que el seu patiment i esperança de vida poden ser similars". Miravitlles també denuncia que “és una patologia que no es troba entre les prioritats quan s'elaboren aquestes llistes d'espera”.
Els reptes de l'ERS per a 2027
Des que Miravitlles ostenta aquest càrrec dins de la institució europea, l'ERS centra els seus objectius en tres àmbits: ciència, educació i promoció de la salut respiratòria. En recerca, aposta per facilitar l'accés als nous tractaments biològics i aprofitar la Intel·ligència Artificial (IA) per millorar el diagnòstic i la selecció de pacients. En educació, pretén ampliar les beques i les ajudes perquè "els joves especialistes puguin formar-se en centres europeus de referència". En matèria de prevenció, l'ERS busca contribuir a erradicar el tabac, reduir el consum de nicotina mitjançant productes com els vapejadors i "combatre els efectes del canvi climàtic i la contaminació".
La societat també treballa amb les autoritats europees des de la seva oficina a Brussel·les. Entre les seves iniciatives destaca un document sobre el Tobacco Endgame, elaborat amb juristes, que ofereix arguments legals als països que vulguin establir prohibicions de venda de tabac a determinats grups d'edat. Així mateix, ha recopilat evidències sobre la relació entre l'augment de les temperatures i la mortalitat, així com entre la contaminació i les aguditzacions de l'asma i el càncer de pulmó en persones no fumadores. Destaca que els resultats apunten a “una necessitat d'adoptar mesures més ambicioses”.
Espirometries a les escoles catalanes des de l'octubre
Durant la celebració del Congrés Europeu de l'ERS a Barcelona, on també es van realitzar proves de funció pulmonar a la població, el facultatiu afirma que des d'aquest mes d'octubre "es posaran en marxa programes escolars amb espirometries i activitats educatives sobre salut respiratòria i els seus principals factors de risc". Segons Miravitlles, ja s'han mantingut reunions amb la Generalitat respecte a aquest tema. La iniciativa forma part del projecte Pulmons sans per a tota la vida.
El pneumòleg afirma que el projecte, plantejat a diversos anys, "ha començat a Barcelona i s'estendrà a Madrid abans d'ampliar-se progressivament amb la col·laboració d'associacions nacionals i europees".
Dos projectes europeus del Vall d’Hebron
El VHIR participa actualment en dos projectes de recerca destacats i relacionats amb les malalties respiratòries. El pneumòleg explica que el primer estudia com afecten els contaminants a l'asma, mitjançant mostres d'aire recollides en diferents punts de la ciutat i el seguiment de símptomes i visites a urgències: "Durant la pandèmia, els investigadors van observar que la reducció del trànsit va millorar la qualitat de l'aire i va disminuir la inflamació en les persones estudiades".
El segon projecte, Earco, està coordinat pel VHIR i se centra en el dèficit d'alfa-1 antitripsina i la MPOC: "El seu registre reuneix dades de més de 5.000 pacients de 29 països i, després de sis anys de seguiment, s'ha convertit en el registre mundial més gran sobre aquesta malaltia hereditària".
Després de totes aquestes iniciatives, el facultatiu aspira que les malalties respiratòries tinguin el lloc que mereixen a l'agenda sanitària. El seu repte com a president de l'ERS és que aquesta distància s'escurci respecte a altres patologies, per la qual cosa, a través de l'evidència i de més recerques, s'impulsin noves polítiques per frenar la mortalitat en aquest àmbit. La pandèmia de coronavirus no s'oblida entre els professionals de la Pneumologia, per la qual cosa des de la societat europea s'aspira a posar tots els recursos disponibles per actuar amb rapidesa davant de futures amenaces respiratòries.