Espanya acaba de patir la segona tragèdia de l'alta velocitat en el mateix any. Pocs mesos després de l'accident d'Adamuz, que es va saldar amb 46 víctimes mortals, un altre xoc entre trens deixa almenys 68 morts. I és que, cada vegada que ocorre un episodi d'aquestes característiques, entra en joc el paper dels metges forenses, els professionals que s'encarreguen, entre altres, de realitzar autòpsies i identificar les víctimes. Per a això segueixen un determinat protocol que busca "determinar les causes i circumstàncies de la mort", explica a Redacción Médica la presidenta de l'Associació Nacional d'aquesta especialitat (ANMF), Clara Ortega. Encara que aquesta pauta comuna d'àmbit estatal, inevitablement, s'adapta una mica en funció de cada comunitat autònoma, ha afegit el director de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica (Imlcfc), Eneko Barbería.
Ara, a poc més de 24 hores des de l'accident d'Urda (Toledo), la principal urgència és la identificació dels morts, un procés "que varia molt segons el tipus de successos", detalla Ortega. El més ràpid és fer aquesta identificació mitjançant "empremtes dactilars", el que la presidenta de l'ANMF defineix com "la forma més ràpida". No obstant això, no sempre és possible: "A vegades no es pot obtenir l'empremta, que la persona no tingui DNI o que no sigui espanyola", afegeix.
En aquests casos es recorre a altres tècniques: l'anàlisi genètic o odontològic. "Aquests processos triguen més. L'anàlisi genètic requereix comparació amb un familiar mort, per la qual cosa cal prendre mostres a les víctimes i és més complex". En qualsevol cas, insisteix: "El temps és molt variable". "Es tracta de fer-ho en hores o dies, però depèn del volum de morts i altres factors", reconeix. Barbería recomana als familiars de víctimes implicades en successos així que s'informin a través de fonts i canals oficials, que seran els que indiquin com procedir.
Un protocol d'identificació coordinat a tot Espanya
Aquest sistema d'identificació de víctimes està "totalment garantit a tot el país". Com a referència per a això hi ha l'"Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses", on s'envien "les mostres". També formen part d'aquest procés els laboratoris de la Guàrdia Civil o la Policia, que també les reben. "Tots els instituts ens posem a disposició de la direcció de l'Institut de Medicina Legal", assegura.
En el cas de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica aquest ha ofert deu metges forenses, en el marc del mecanisme de coordinació forense estatal, segons ha detallat Barbería.
Malgrat la complicació que comporta aquest tipus d'episodis en què hi ha nombroses víctimes, com en la Dana del 2024, Ortega considera que Espanya està preparada per afrontar crisis d'aquest calibre: "Ho hem demostrat. En el sentit tècnic s'han resolt molt bé casos d'una grandíssima dificultat. Per a nosaltres és un gran sobreesforç i crec que l'actuació dels meus companys en els últims successos és admirable". Coincideix en la mateixa idea Barbería, encara que reconeix que "davant una situació com aquesta es desborda la capacitat d'un institut", tant pel nombre de cadàvers com pel procés d'identificació.
Tot i així, tot té clars i ombres. Ortega suggereix que una de les principals debilitats del sistema actual és la freqüència de simulacres, una de les eines que millor permet preparar els professionals davant aquest tipus de crisis: "És fonamental estar preparat i per això cal conèixer el protocol i fer simulacres. S'han de fer més regularment i cal renovar-se i insistir molt en la formació".
Impacte psicològic en professionals
Preguntada per l'impacte real d'aquest tipus de tragèdies en els professionals, Ortega admet que "és un problema al qual no se li dóna la importància que té". És una cosa que afecta "a tots" els professionals: "Molts companys necessiten posteriorment atenció psicològica. Són experiències molt fortes, molt dures i amb molta exigència", assegura. "És important que en siguem conscients i que puguem demanar ajuda".
Per la seva banda, Barbería ha destacat que els metges forenses que treballen en successos amb múltiples víctimes reben suport psicològic. "Estem acostumats a treballar amb cadàvers, però no amb aquestes magnituds", ha matisat. Allunyats del focus mediàtic fins que ocorre una desgràcia com aquesta, el director de l'Imlcfc posa de manifest que la tasca dels metges forenses ajuda a identificar les víctimes, juntament amb la policia científica, i conèixer la causa de la mort de cadascuna. "Posem un segell de qualitat dins d'aquest tipus de successos tan tràgics i complicats de gestionar", ha conclòs.