El passat 7 d'octubre, l'autoritat sanitària del Regne Unit va prohibir per primera vegada al país la publicitat de medicaments orals per a la pèrdua de pes. La decisió del regulador britànic va estar motivada per la detecció de diversos establiments que havien incomplert la normativa vigent respecte a l'anunci d'aquests fàrmacs. "La seva utilització ha de respondre sempre a una indicació mèdica i no a estratègies comercials", adverteix en declaracions a Redacción Médica Montserrat Prados Pérez, membre de l'Àrea d'Obesitat de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN).
Atès que a Espanya i a la Unió Europea "també està prohibida la publicitat de medicaments subjectes a recepta mèdica dirigida al públic general", consideren "adient la intervenció de l'autoritat britànica".
Repercussió mediàtica i principals riscos
Recordem que la irrupció dels inhibidors de GLP-1, com Ozempic, va tenir una gran repercussió mediàtica, cosa que "ha generat un interès creixent per les noves opcions farmacològiques per a l'obesitat". En aquest punt hi juguen un paper crític les xarxes socials, que tot i que "poden afavorir l'accés a informació sanitària, també difonen missatges simplificats sobre els resultats, les indicacions i la seguretat dels tractaments", adverteix Prados Pérez.
"Algunes persones interpreten aquests medicaments com una solució ràpida per aprimar-se", ignorant que estan indicats "per a situacions clíniques concretes i que requereixen seguiment mèdic". Per tant, tot i que "el coneixement d'un tractament pugui començar a les xarxes socials, la decisió de prescriure'l s'ha de prendre a la consulta".
Impacte en la relació amb el professional sanitari
L'aportació indirecta de les xarxes socials a la falsa creença que els aprimaents són la millor solució per a la pèrdua de pes pot tenir efectes directes en l'adherència i la confiança del pacient en Endocrinologia. Prados Pérez adverteix que "la promoció de medicaments abans de la seva autorització o disponibilitat pot generar expectatives que no sempre es corresponen amb l'evidència científica ni amb les possibilitats reals de tractament".
Això augmenta directament el risc que "alguns pacients percebin els tractaments disponibles com a insuficients o superats", afavorint "frustració, sol·licituds de canvis terapèutics no justificats o decisions d'abandonament prematur del tractament". És quelcom que sens dubte "pot afectar la relació entre el professional sanitari i el pacient si la informació comercial genera expectatives que posteriorment no es poden complir per motius clínics o reguladors".
Per tant, tot i que la "innovació farmacològica" és quelcom "positiu", no treu que tot medicament nou es converteixi automàticament "en la millor alternativa per a tots els pacients". En aquest sentit, Pérez Prados reitera que l'objectiu de l'aplicació de les normatives sobre la regulació de la publicitat d'aquest tipus de tractaments és "evitar que una malaltia crònica es converteixi en un producte de consum".