El possible descontentament després d'una cirurgia estètica pot generar incertesa en el pacient, especialment després d'intervencions complexes. Abans de plantejar una reclamació o demanar una segona operació, és important contactar amb el professional per avaluar el resultat i valorar les opcions disponibles. "La gestió d'una possible insatisfacció ha de començar abans de la intervenció", explica en declaracions a Redacción Médica José Ángel Lozano Orella, vicepresident de Cirurgia Estètica i Sanitat Privada de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Estètica i Reparadora (Secpre).
"A la primera consulta és essencial explicar els riscos generals de qualsevol procediment quirúrgic, així com les limitacions de la tècnica i la possibilitat que el resultat no respongui plenament a les expectatives del pacient", afegeix. "Si el resultat genera dubtes o insatisfacció, és important escoltar el pacient, explorar-ne els motius i valorar de manera objectiva l'evolució".
Tanmateix, recorda que en cirurgia estètica els resultats definitius "s'acostumen a avaluar un cop completat el procés de cicatrització i estabilització dels teixits"; un procés que normalment "requereix al voltant d'un any". En aquells casos en què sí està indicada una revisió quirúrgica, el professional "ha d'explicar quins aspectes es poden millorar, quines són les limitacions i quins riscos i costos tindria el nou procediment".
Agressions a professionals
Recordem que el 2025, a Espanya es van registrar més de 18.500 agressions a professionals del Sistema Nacional de Salut (SNS), la qual cosa va suposar un augment del 8,74 per cent respecte a l'any anterior. Un dels casos més recents i mediàtics al nostre país és el cas del cirurgià Alexander Aslani a Marbella, qui va perdre la vida després de ser assassinat a la seva consulta. "Un fet d'aquesta gravetat obliga a insistir que la seguretat dels professionals sanitaris ha de ser una prioritat institucional i social", assenyala Lozano Orella. "Cap discrepància sobre un diagnòstic, un tractament, el resultat d'una intervenció o el seu cost pot justificar amenaces o violència contra un professional".
Tot i que els fets es produïssin en l'àmbit de la medicina privada, el professional adverteix que "les agressions verbals, les amenaces i les agressions físiques afecten el conjunt del sistema sanitari", per la qual cosa insisteix que "un sistema segur ha d'oferir vies eficaces, transparents i pacífiques" per a la resolució d'aquest tipus de conflictes, "sense normalitzar la intimidació".
Mecanismes de mediació entre professional i pacient
En aquells casos en què es produeix un clar desacord entre el professional i el pacient, "pot ser útil una reunió clínica específica per revisar el cas, explicar l'evolució i explorar solucions raonables". Així mateix, "cal valorar mecanismes de mediació o assessorament independent".
Per la seva banda, els Col·legis Oficials de Metges "poden orientar el professional i rebre queixes deontològiques". Per la seva banda, societats científiques com la Secpre no han de confondre "el seu paper amb el dels tribunals, les asseguradores o col·legis competents en matèria deontològica". En situacions de conflicte, la societat "pot oferir als seus membres orientació o assessorament jurídic", sempre contemplant la seva intervenció "com a suport i orientació al cirurgià" i no com a "mediació formal ni substitució dels procediments institucionals establerts".
Què fer en cas de conflicte actiu
Si després del resultat d'una cirurgia estètica o qualsevol altre tipus d'intervenció el pacient es mostra especialment conflictiu, Lozano Orella estableix que el fonamental és "actuar amb serenitat, prudència i assessorament". Davant conductes amenaçadores, "el cirurgià ha d'evitar la confrontació, no respondre de manera impulsiva i prioritzar la seguretat pròpia, la de l'equip i la d'altres pacients".
En situacions especialment delicades, el facultatiu insta a comunicar "els fets a les Forces i Cossos de Seguretat, o posar-los en coneixement de l'autoritat judicial". En qualsevol cas, adverteix que "davant un incident actiu, la prioritat és evitar l'escalada" i recomana "conservar els missatges, registrar els incidents i evitar actuacions improvisades".
Canals d'assessorament per al cirurgià
Així mateix, aquells professionals que reben amenaces, assetjament o intimidacions poden recórrer a diferents canals en cerca de consell i ajuda, com els Col·legis Oficials de Metges o els interlocutors policials sanitaris de les Forces i Cossos de Seguretat, "especialment quan existeixin amenaces greus, assetjament persistent o indicis de risc per a la integritat del professional".
Si es produeixen lesions "cal sol·licitar valoració sanitària" i, en contextos en què "existeixi un risc fonamentat, el centre pot valorar mesures preventives". En canvi, si la relació entre el pacient i el cirurgià "es torna inviable, es pot estudiar la seva finalització o la derivació a un altre professional, garantint la continuïtat assistencial i evitant l'abandonament del pacient". En definitiva, "la protecció del personal sanitari no és incompatible amb el dret del pacient a reclamar".