"Estem assumint les teràpies avançades amb pressupostos d’un model convencional"

El 71 Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH) ha obert les seves portes a Maspalomas (Canàries) marcant una fita per a l’especialitat: un rècord històric absolut tant en nombre d’inscrits com en comunicacions científiques. Sota el lema 'De la ciència al pacient, salut sense distàncies', la cita posa el focus en el gran repte de descentralitzar l’atenció i apropar la innovació al domicili. Un canvi de paradigma que exigeix no només vèncer barreres logístiques de seguretat, sinó transformar la cultura assistencial: "A vegades el pacient prefereix venir a l’hospital, encara que li sigui incòmode perquè se sent més segur en el medi hospitalari", reflexiona Pilar Díaz, coordinadora científica del congrés i cap de Servei de Farmàcia de l’Hospital Universitari Nuestra Señora de Candelaria.

El desproveïment de medicaments ha estat un dels temes principals que s’ha tractat a l’esdeveniment. De fet, per a ella, és fonamental: "De sobte estem invertint en teràpies avançades i en teràpia gènica i ens falten teràpies bàsiques, com corticoides o antibiòtics, per donar cobertura als nostres pacients". Així mateix, adverteix que el Sistema Nacional de Salut (SNS) està assumint la medicina personalitzada "amb els mateixos pressupostos d’un model convencional", una situació que qualifica d’insostenible a llarg termini i que fa imperativa la recerca de models de finançament, per exemple, centralitzats.

En aquesta entrevista, Díaz repassa altres fronts oberts que marcaran el futur imminent de la Farmàcia Hospitalària, des del seu paper irrenunciable en la nova Avaluació de Tecnologies Sanitàries europea (HTA) fins a la importància de tenir en compte certs grups de minories socials respecte a la desaparició del prospecte en paper. Tot això en un context d’incertesa preelectoral, on la coordinadora llança una petició directa per blindar la sanitat davant els relleus polítics: "Cada vegada que canvia una legislatura tot s’atura. M’agradaria que els projectes en marxa no depenguessin tant de qui governa, sinó de els tècnics que els han avaluat i han donat el vistiplau".

El 71 Congrés de la SEFH arrenca amb rècord històric d’inscrits. Què signifiquen aquestes xifres per a vostè?

Significa un èxit rotund de la nostra convocatòria. Hem de ser conscients que Canàries és un destí atractiu físicament, però el nivell de compromís investigador, ja que hem batut rècord en comunicacions científiques, ens indica que hi ha un interès creixent per assistir als congressos, per formar-se i per participar de manera activa en la recerca i en l’avenç de la nostra especialitat.

Per a mi, doncs, és un èxit com a coordinadora, i són xifres històriques que espero que es continuïn superant congrés rere congrés, perquè en realitat és el que ha anat passant, però enguany s’ha experimentat un creixement espectacular i n’estic especialment orgullosa.

El lema d’enguany és ‘De la ciència al pacient, salut sense distàncies’, amb una clara referència a l’administració de tractaments oncològics i complexos a casa. Quines són les barreres legals o logístiques que encara frenen la implantació total d’aquest model en el nostre Sistema Nacional de Salut?

El tema de ‘De la ciència al pacient, salut sense distàncies’ va dirigit a apropar el pacient a la innovació. I en aquest sentit, pel que fa a les teràpies oncològiques a domicili, des de la meva comunitat autònoma hem vist un avenç enorme en els darrers anys.

Les autoritats sanitàries s’hi han implicat. Tenim programes d’administració a domicili. Però és cert que estem començant. Els recursos estan arribant als pacients, però cal canviar el paradigma perquè el pacient també se senti còmode. A mi, com a cap de Servei, em resulta curiós que a vegades el pacient prefereix venir a l’hospital, encara que li sigui incòmode perquè se sent més segur en el medi hospitalari.

A mesura que avancem, cal invertir més per poder estendre aquesta seguretat a totes les teràpies. Per ara, ho estem fent amb les que es poden administrar de manera més segura. Al final, cal tenir en compte que els residus de les teràpies oncològiques poden ser tòxics, per la qual cosa cal garantir bé aquesta seguretat. Cal saber bé què és el que es pot administrar i tot no es podrà administrar de moment a domicili. Cal canviar la cultura per portar els hospitals a les cases, i veig una voluntat política important. Els hospitals estem bolcats en això i veig un bon futur. També ha estat un bon començament.

L’expansió de les teràpies avançades va més enllà de l’oncohematologia. Està preparat el pressupost i la infraestructura dels hospitals espanyols per absorbir tota aquesta medicina personalitzada de gran cost?

Jo com a cap de Servei que gestiona un pressupost concret, m’adono que l’impacte que tenen aquestes teràpies en el pressupost hospitalari és enorme. És cert que el resultat també és espectacular. Caldrà un replantejament, un finançament extra a part. Aquestes teràpies requereixen una despesa molt gran, però els beneficis en salut també són molt grans. Per això, cal dimensionar el que ens estalviarem i el que beneficiarà la societat, ja que un pacient s’inserirà de nou en la seva vida laboral i tornarà a aportar. Però sí que crec que cal replantejar-ho.

Estem adquirint aquest model nou amb els mateixos pressupostos d’un model convencional i això mereix una revisió i una anàlisi. Estem fent el que podem i les direccions de gestió són molt considerades en aquest sentit, però quan això s’estengui a patologies més prevalents, doncs serà molt més complicat poder-ho assumir amb el model actual. No tinc la solució perquè no és una solució fàcil, però hi ha diverses propostes de models centralitzats de finançament que poden permetre assumir aquestes teràpies sense sobrecarregar tant els pressupostos concrets de les gerències hospitalàries.

El problema dels subministraments continua tensionant els hospitals. Des de l’òptica dels Serveis de Farmàcia Hospitalària, les mesures europees i de l’Aemps estan fent efecte?

Les iniciatives de la Unió Europea em semblen molt positives, com disposar de fabricació pròpia a Europa per garantir els fàrmacs o fins i tot garantir la fabricació del principi actiu. Són idees molt bones, però el tema principal a Europa és com es plasmen aquestes polítiques a cada país, perquè no és fàcil.

Les idees en si ens semblen molt bones, però encara no es posen en pràctica als hospitals. Ens trobem amb desproveïments de matèries bàsiques com corticoides o antibiòtics bàsics. De sobte estem invertint en teràpies avançades i en teràpia gènica i ens falten teràpies bàsiques per donar cobertura als nostres pacients.

Encara es podria facilitar més aquest accés, fins i tot a medicació estrangera per a pacients no ingressats, perquè sempre acaben venint a informar-se a través dels hospitals. Hi ha formes d’agilitzar que en aquest moment es podrien implementar fins que les mesures europees facin efecte i, així, fabriquem realment els nostres propis medicaments essencials.

Quin paper juga la Farmàcia Hospitalària en aquests escenaris? Com aconsegueix l’especialitat que se l’escolti a Europa?

Precisament, a través de la SEFH. És el nostre portaveu a nivell nacional i internacional. Les demandes dels hospitals són similars i des de la SEFH es recullen amb força eficàcia. A més, s’hi treballen molts avenços dels que tenim, que s’han aconseguit a base de sol·licituds.

De fet, s’està treballant a la Unió Europea perquè el ministeri ha recollit aquest problema i l’ha portat a tots els països europeus, perquè això no només passa a Espanya i jo crec que els portaveus que tenim a través de la nostra societat científica són molt eficients, molt eficaços.

Quina valoració fa de la substitució del prospecte en paper per l’accés digital en els medicaments d’ús exclusivament hospitalari?

Em sembla una mesura sostenible, encara que sempre acabo pensant en la gent gran que té dificultats. És cert que cada vegada hi ha més gent que compta amb base digital, però pensant en la gent gran, els meus pares per exemple, cal tenir en compte que a molts els costa llegir un codi QR i no dominen aquesta tecnologia. Això es pot estendre a diferents avenços com la telefarmàcia, l’assistència a domicili o els prospectes digitals. Sí que veig un nínxol de població fràgil, fins i tot la gent sense recursos. No tothom té accés a un mòbil, encara que en aquest sentit les farmàcies comunitàries són fonamentals. No hem d’oblidar aquestes minories socials.

Davant el nou marc europeu d’Avaluació de Tecnologies Sanitàries que està entrant en vigor, quin paper ha de jugar el farmacèutic d’hospital espanyol per assegurar que es defineixen bé els criteris clínics i no es retarda l’arribada de fàrmacs útils?

Precisament aquestes noves normatives ens permetran accedir de manera àgil als fàrmacs útils. A causa de l’impacte pressupostari dels medicaments hospitalaris, és important poder comprar-los d’acord amb la Llei de Contractació Pública.

El paper del farmacèutic hospitalari és fonamental, ja que és l’expert i el tècnic amb més formació en tots els aspectes clínics, i en gestió dels fàrmacs. Si es fa d’esquena a nosaltres es farà sense la valoració tècnica adequada. Tot i així, entenem que la iniciativa és incloure’ns i que prenguem un paper primordial en l’avaluació de la tecnologia sanitària.

Amb la convocatòria d’eleccions tan a prop, quines haurien de ser les prioritats del nou Govern en matèria de Farmàcia Hospitalària?

Demano continuïtat en el que ja s’ha iniciat. Com a cap de Servei, cada vegada que canvia una legislatura i canvien els directius, ja no a nivell local, sinó també a nivell nacional, tot s’atura. Temem aquesta paràlisi perquè hi ha molts projectes en marxa, així que m’agradaria que no depenguessin tant de qui governa, sinó dels tècnics que han avaluat i han donat el vistiplau i que continuïn avançant.