La teràpia hormonal ja ocupa un lloc destacat en l'abordatge de la menopausa. I és que el Col·legi Americà d'Obstetres i Ginecòlegs (ACOG) ha ampliat les seves recomanacions clíniques per oferir una orientació més completa sobre el tractament dels símptomes que poden aparèixer durant la perimenopausa i la postmenopausa, amb especial atenció als sofocos, les suors nocturnes, els problemes de son i les alteracions de l'estat d'ànim. Això en un moment en què a Espanya existeix un desabastiment d'aquest tipus de tractament a les farmàcies.
Les noves directrius reuneixen informació actualitzada sobre les opcions terapèutiques disponibles i posen el focus en la necessitat d'adaptar les decisions mèdiques a les circumstàncies de cada dona, ja que la teràpia hormonal és una alternativa eficaç per a moltes pacients amb símptomes vasomotors però la seva utilització requereix una avaluació individual que inclogui aspectes com els antecedents mèdics, els factors de risc i les pròpies preferències personals.
Aquesta actualització suposa un pas rellevant en l'atenció de la menopausa, una etapa natural de la vida de les dones que pot prolongar-se durant anys i els símptomes de la qual arriben a afectar la qualitat de vida. L'organisme nord-americà també insisteix en millorar la informació que reben les pacients i en facilitar l'accés a tractaments avalats per l'evidència científica.
La importància del moment d'inici
Un dels aspectes centrals de les noves recomanacions és quan començar el tractament hormonal. Segons l'ACOG, quan està indicat i no existeixen contraindicacions, convé valorar el seu inici abans dels 60 anys o durant els deu anys posteriors a l'inici de la menopausa natural.
Aquesta orientació respon a la necessitat d'equilibrar els possibles beneficis del tractament amb els seus riscos. La decisió no s'ha de basar únicament en l'edat, ja que també influeixen la intensitat dels símptomes, els antecedents mèdics i la probabilitat de desenvolupar malalties cardiovasculars, càncer de mama o tromboembolismes venosos.
Per això, l'organisme recomana que l'elecció es faci mitjançant un procés de decisió compartida entre la pacient i el seu professional sanitari. La mateixa valoració s'ha de mantenir al llarg del temps per determinar si convé continuar amb la teràpia, modificar-la o interrompre-la.
Un fet que contrasta amb el desabastiment de medicaments per a la menopausa que, per exemple, està posant a prova la capacitat de resposta de les farmàcies espanyoles, que no compten amb un sistema homogeni per garantir alternatives a totes les pacients. L'escassetat, que va començar amb l'esprai d'estradiol Lenzetto, s'ha estès a altres presentacions com els pegats i els gels, cosa que dificulta mantenir alguns tractaments. Una altra alternativa són les fórmules magistrals, però la seva elaboració està limitada a les farmàcies que disposen de laboratoris i personal especialitzat, per la qual cosa els professionals reclamen una major coordinació i criteris comuns per evitar que les pacients es quedin sense tractament.
Un tractament amb diferents vies d'administració
Aquest tipus de teràpia busca compensar els canvis hormonals associats a la menopausa, especialment la disminució d'estrògens. Aquesta alteració pot provocar sofocos, suors nocturnes i dificultats per dormir, a més de contribuir a la pèrdua de massa òssia.
El tractament es pot administrar mitjançant comprimits, pegats, gels o aerosols, entre d'altres. L'elecció depèn de les necessitats de cada pacient i de la valoració mèdica. En algunes circumstàncies també s'utilitzen estrògens vaginals en dosis baixes per tractar símptomes genitourinaris, encara que aquest abordatge és diferent del tractament sistèmic dels sofocos.
Malgrat els seus beneficis, la teràpia hormonal no és adequada per a totes les dones. Els antecedents de determinats càncers, trombosis, accidents cerebrovasculars o malalties hepàtiques poden desaconsellar-ne l'ús, especialment en les formulacions sistèmiques. Per aquest motiu, és fonamental revisar l'historial clínic abans d'iniciar el tractament.
Alternatives per a qui no pot o no vol utilitzar hormones
Les noves directrius també contemplen tractaments no hormonals per a les dones que presenten contraindicacions o prefereixen altres opcions. Entre aquests hi ha els antagonistes dels receptors de neuroquinina, com el fezolinetant i l'elinzanetant, destinats al control dels símptomes vasomotors.
Així mateix, determinats antidepressius, inclosos els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) i els inhibidors de la recaptació de serotonina i noradrenalina (IRSN), poden ajudar a reduir els sofocos i tractar símptomes depressius quan estan indicats.
A aquestes alternatives s'hi sumen intervencions no farmacològiques, com la teràpia cognitivoconductual, les pràctiques d'atenció plena, l'exercici físic, la hipnosi clínica i l'acupuntura. La seva utilitat depèn del símptoma i de la intervenció concreta, i algunes poden complementar el tractament mèdic.
En canvi, l'ACOG adverteix que no existeixen proves suficients que avalin la seguretat i l'eficàcia dels fitoestrògens i els suplements herbaris per tractar els sofocos i altres símptomes menopàusics. Que aquests productes es comercialitzin com a naturals no garanteix la seva qualitat ni la seva seguretat.
Millor informació per millorar la qualitat de vida
L'actualització de les recomanacions també posa de relleu les desigualtats en l'atenció a la menopausa. Els factors culturals, racials i socioeconòmics poden influir tant en l'experiència d'aquesta etapa com en les possibilitats d'accedir a un diagnòstic i un tractament adequats.
L'ACOG considera, a més, que una major educació sanitària permetria reconèixer abans els símptomes i conèixer les opcions disponibles. L'organització nord-americana prepara també una guia complementària sobre el síndrome genitourinari de la menopausa, la publicació de la qual està prevista per a 2027.